entreno post àpats descontrolats

La sortida per purgar els àpats, de les festes. Hem quedat el dia 26, a les 9h. del matí, a la platja del Miracle, zona parquing de formigó, per a fer dues o tres horetes de trote-passeig-xarrameca, pels voltants de la city tarragonina.

nous fitxatges en el mercat d'hivern

Amb lal fi d'any i l'obertura del mercat d'hivern, s'incorporen al Trote dues noves adquisicions, conegudes des de feia nou mesos pels negociadors dels dos fitxatges i una mica més tard per la resta del Trote. Són l'Isabel i l'Iria. De moment hauran d'entrenar i alimentar-se durant una bona temporada però segur que donaran moltes alegries.


FELICITATS EVA I ENRIC !!!!

Cronoespot: vent, fred i neu.

Molt de fred, vent i neu a la crono, però lo més important és que l'Àngel s'ha desvirgat en les curses d'esquí de muntanya! Va fer una fantàstica cursa, i d'aquí no res ja no hi haurà qui l'aturi.
A veure si aneu agafant exemple! jeje!
La cursa es va disputar a Portainé, va ser curta, només una pujada de 480 metres.
El Kilian no va donar cap opció i va arrivar en primera posició.

No us animeu? jejeje

Ja ha començat la temporada d'esquí de muntanya!! (aixó sí, sense neu!)

Ja han començat les curses, la Crono de Vallter 2000 i la de Pas de la Casa. No hi ha gens de neu, però sí moltes ganes d'esquiar!


Aquest dissabte anirem a la CronoEspot, que per manca de neu es farà a Portainé. Si algú s'anima, ja ho sap.

IMPORTANT: El dia 20 de desembre s'obren les inscripcions de la Open Vall Fosca, a veure si us animeu i anem un bon grupet!!! JoanBos, Joantos, Joanjos, Jaumes, XaviLos, Angels i demés, Vinga va!!!

tarragona sud - nord 11-12-11

Aquest passat cap de setmana, vaig fer amb un grup d'amics, el Jaumet, l'Àngel i l'Oriol, la travessa que ja feia uns quants dies tenia al cap. Vam iniciar-la a les escales Reials (per possar un lloc d'inici), a les cinc del mati, l'hora té collons ja que mentres baixava cap al serrallo, m'anava trovant els que tornaven de marxa, i clar, el contrast d'indumentàries era alarmant, mentres uns m'escridasaven, altres m'aplaudien, per sort no va passar a més.

La primera part, com que era la més lletja vam triar fer-la de nit, així doncs amb la lluna com a fanal, vam creuar tota la zona d'obres que hi ha al riu, fins a Constantí, d'allí ja iniciem tota una sèrie de camins i pistes de ens van dur fins a la Selva; allí després de fer una paradeta se'ns van unir el Joanju, l'Eugènia i lo Benavent. Ja l'equip complert i de dia, vam començar a fer montanya per fí, mitjançant el GR, primer un pujada per pistes asfaltades, i tot seguit per un senderó fins l'Albiol, d'allí seguim fins a Montral, i pel PR, ens arrivem fins a Farena, després creuem la Bartra, i ja per un altre PR, ens enfilem fins el ref. dels Cogollons.Des d'el ref. agafem el GR que ens portarà fins al mirador de la Pena, i l'última baixada fins a l'Espluga la vam fer pel tallafocs. La següent part fins al santuari, la vam fer pel GR-175 (la ruta del Cister), que va tota per pistes entre conrreus, tret del tram final que s'ha de fer per un camí fins a la porta del santuari.

Activitat: cursa de muntanya
Distància recorreguda: 69,22 quilòmetres
Altitud mín: -9 metres, màx: 1.034 metres
Desnivell acum. pujant: 2.916 metres, baixant: 2.156 metres
Grau de dificultat: Difícil
Temps: 13 hores 28 minuts


Links a wikiloc i garmin connect. Més endavant penjaré les fotos.

Bici carretera

Avui per anar fent boca de cara la TGNA SUD-NORD del dissabte, hem fet una sortida en bici de carretera per estirar les cames. Realment hem estirat les cames, els ronyons i tot...bon entreno i dia fantàstic- En total 100km i 1350mD+. Tgna-Constantí-El Morell-Alcover (esmorzar)-Montral-La Mussara-Castillejos-Coll d'Alforja-Alforja-Vilaplana-Coll de Batalla-La Selva-Tgna.

Entreno dissabte 3-12-11

FOTOS AQUÍ

 CLICA AQUÍ PER LA RUTA COMPLERTA

Entreno d'avui per Alforja i voltants:

ALFORJA-ARBOLÍ-GALLICANT-EL GORG-MAS DELS FRARES-LA MUSSARA-PISTA LA MUSSARA-ALFORJA

Distància recorreguda: 27,94 quilòmetres
Altitud mín: 364 metres, màx: 1.000 metres
Desnivell acum. pujant: 1.002 metres, baixant: 1.010 metres
Temps: 4 hores 20 minuts

DIVENDRES 2-12-11

Aquest divendres, entreno:

• Trote
• Circuit TroteOn a les escales del CAP Llevant
• Canvis de ritme

PD: El JordiBe farà 15' d'anar i 15' de tornar. Algú creu que ho aconseguirà??? es podrà aguantar??? es resistirà a la temptació de començar a córrer sense parar??? DEMÀ HO SABREM....

I desprès passi de la pel.lícula de la Ultra de Peñalara'11 al Galleguuuuu...

IOGA AL TÀRRACO

IOGA DINÀMIC al Tàrraco, dilluns i dimecres de 18h a 19h i de 19h a 20h. Per fer una hora d'estiraments, respiració i relaxament abans de sortir a entrenar. Animeu-vos!!! Pregunteu a l'Helena si voleu més informació.

Bona setmana!

Distància recorreguda: 21,28 quilòmetres

Altitud mín: 893 metres, màx: 2.026 metres

Desnivell acum. pujant: 894 metres, baixant: 1.417 metres



Ruta Pelopín a Manchoya 


Com que ningú diu res, penjo l'enllaç a una sortida que hem fet amb el tete i la Maria aquest cap de setmana per Ordesa. A veure si penjeu alguna foto del dinar de ca l'Eva i Enric!

Quatre pujades i 2000m+

Enllaç a Web

Crònica de JaumeG:

Aquest diumenge he anat amb el JaumeB., a fer un entrenament de pujades per les muntanyes de Prades, però a aquest xiquet no se l'hi pot dir això de fer pujades per que s'ho pren a la tremenda, i clar em acabat fent 2000m. de desnivel positiu. Em sortit de l'Espluga i la primera pujada a sigut pel camí de l'Artiga, fins dalt dels Plans, la segona la teniem de fer pel tallafocs però com que hi havia batuda del porc senglar ho hem deixat estar, ja que no era qüestió d'estar passejant pel mig d'uns quants "Rambos" amb el dit nervios, i l'hem canviat per la senda Colom, una mica més sencilla que la idea original, fins al mirador de la Pena, la tercera pujada pel Camí de Natura i l'última pel Matarrucs, o sigui que avui he pujat quatre vegades al mirador de la Pena, amb un vent que fotia. Per sort no ens ha plogut, tot i l'amenaça de forts ruixats. Un bon entrenament, una bona pallissa.

felicitats!

Demà divendres s'ens casen l'Enric i l'Eva !!!

Com a tota boda no sabem res del vestit de la núvia ni dels detalls de la cerimònia; en el que sí que podem tenir una lleugera idea és del calçat que portaran. Al final, el més important és anar sempre ben calçat !!!

PD: Volem fotos...jejeje...

bici carretera pre-panellets!

Aquest matí hem sortit el JaumeG, Helena i Joanjo a fer un tomb per carretera per anar fent lloc per posar els panellets del dinar. Aquesta és la ruta d'avui:

VILARODONA-STES CREUS-RANXOS DE BONANY-PLA DE MANLLEU-AIGUAVIVA-CAN FERRER DE LA COGULLADA-VILARODONA.
Distancia recorrida: 46,15 kilómetros
Altitud min: 208 metros, max: 660 metros
Desnivel acum. subiendo: 717 metros, bajando: 715 metros
Grado de dificultad: Fácil
Tiempo: 2 horas 23 minutos

Kilian

Agafo "robat" del blog de Monrasin aquest vídeo del Kilian Jornet. ESPATARRRRRRANT!!!!!!

ES PREGA MÀXIMA PUNTUALITAT PEL SOPAR: 21:30h

sopar cel.lebració éxits Trote

RECORDEU QUE US HEU D'APUNTAR ABANS DE DIMECRES PER LA NIT !!!

Desprès d'una temporada plena d'ultra-éxits farem un sopar per cel.lebra-ho el proper divendres 28 d'octubre. En principi el lloc és el que tot bon troteru ja sap i que no cal dir, però si hi ha algú qu tingui alguna proposta innovadora, s'encarregui dels menús, encomanar el lloc, etc...estem oberts a qualsevol proposta. Així que farem una llista en aquesta entrada i a molt tardar el dimecres que ve desprès de l'entreno es tancarà la llista.APA-LI!!!

CRÒNICA UTSM'11, JordiBe

ULTRA-CRÒNICA UTSM

Avui és el dia, a sonat el despertador, em llevo, esmorzo, hidrato i vesteixo, surto de casa content, no fa gens de fred per el temps que estem, he quedat a l’Imperial, passarà a recollir-me l’Enric. Puntuals marxem cap a Cornudella, arribem, anem a buscar els dorsal, allí ens trobem el David i la Marta, cafè i a posa’ns els dorsals i els últims preparatius, comencem a portar pressa, ja passa de l’hora del control de material, m’entres ens afanyem, pip,piip,piiip,piiiiip arriba la furgoneta de l’Àngel amb el Jaume i el Toni, anem passant i estem una estona amb ells, fent comentaris, que ens inhibeixen del estrés que t’agafa quan estan a punt de donar la sortida.

Coet “PUM” i botzina “Meeeeeeeeeeeeeeec” comença la cursa, això va per llarg i ens desitgem molta sort, l’Enric se’n va i ja no el veiem, anem per dins del poble fins que agafem el camí que puja cap a refugi de Albarca, anem el David i Jo intentant agafar el ritme, que al principi ens costa ja que la carrera t’emporta. Abans d’entrar al refu ens creuem a l’Enric que ja sortia, arribem al control i sorpresa, el Leo és el que està allí de control-fitxing , no parem, enfilem cap el Coll Grau Gran i seguim pujant cap el Pi de la Carabaseta i d’aquí baixem cap a Ulldemolins.

Primer menjar sòlid, allí ens esperen els Fans-Extrem, estem amb ells m’entres mengem entrepans, fruita i ens hidratem. Els hi comentem que estem molt animats, que potser hem corregut massa, peró que anem bé, i tot seguit i com que havia cua per posar aigua, el Jaume ens diu que a l’ermita de Sant Antoni en tindrem de fresca i sense pensar-ho anem fent camí, en arribar a l’Ermita omplim aigua, ens refresquem i continuem. A l’estona de sortir de la ermita començo a notar que les cames no van bé, peró no dic res fins que al cap d’una estona el David em comenta que va amb les cames pesades, total que s’ha acabat l’alegria, arribem a la conclusió que la factura de Cavalls ja l’estem pagant i encara no portem ni 25Km, peró anem continuant i ara si que tenim el ritme agafat “Trote-tonto i penós”, anar fent, fins a Margalef falten molt i fem un gel per espavilar-nos, al ratet estem millor peró les cames estan igual i per el camí a les baixades per dos cops rellisco i el genoll se’n recent, aquest tram es fa una mica llarg, vorejant el pantà de Margalef és tot un socarral i fa molta solana, per fí Margalef. Allí estan la Marta i l’Àngel, peró el que buscàvem era menjar, peró l’avituallament era nomes líquid, menjem una barreta i l’Espidifren per les cames, descansem, fem uns estiraments, allí ens comunica l’Àngel que l’Enric abandona i torna cap aquest control, això ens mina una mica la moral, ja venim prou tronats i quan ens hem refet, continuem.

Comencem a caminar i trobem l’Enric, li comentem si vol continuar amb nosaltres, però diu que la decisió ja està pressa, ens acomiadem i ens dona bona sort i continuem, amb tot “VISCA l’Espidifren”, comença a notar-me l’efecte i les cames comencen a estar mes lleugeres i el ritme millora, direcció la Bisbal, que arribem en un tres i no res, agafem aigua i cap al Mas del Serrador que fa pujada, quan arribem a dalt sense parar mengem una mica, fa estona que no ensumem res de sòlid i les forces van minvant, baixant cap a Cabacés tercera rebrincada, aquí noto que m’he fet mal al genoll esquerra, per cert, la gana es l’únic que ens fa continuar sense parar, quan de sobte entrem al la zona de L’ermita de la Foia, aquí ja i he estat i sabia que Cabacés estava molt a prop, nomes ens falta una última baixada, de sobte ens trobem al Toni que ens estava esperant i varem baixar junts trotant fins al poble que en estava esperant els Trote-Fans era tanta la gent que havia, que semblava que ja havíem acabat la cursa, allò semblava la meta, fitxem i a menjar, reposem forces, ens posem bé de menjar, em prenc un ibuprofeno per el genoll adolorit, ens preparem per atacar la segona meitat, ens acomiadem.

Ens costa arrencar desprès de menjar, però a l’estona comencem a funcionar i tot es un seguit de passar controls, La figuera, Vilella Baixa, Hooo! control sorpresa i Vilella alta, barreta i continuem cap a Escala Dei, últim avituallament sòlid, això si, sempre ens estava esperant en cada control el nostre carinyo “la Marta”, a Escala Dei fem un bon àpat i un altre Espidifrent, el genoll cada vegada em fa mes mal, sense entretindre’ns massa carreguem aigua i direcció cap a la Cartoixa, enfilem la Pietat i cap el Grau de l’Escletxa, un cop a dalt, que estava molt ben senyalitzat, no tenim aturador, el David cada vegada te el trote mes alegre, a mi cada vegada em costa mes seguir-lo, ell veu una llum vermella molt lluny i me va dient que la llum es el punt on esta el control, cada vegada s’anima mes i jo cada vegada vaig mes apurat amb el genoll, no li dic res perquè com més aviat acabem millor, se estava aixecant vent i ens venia la boira i no tenia ganes de quedar-me tirat allí a dalt, així que apretar el cul i endavant, desprès de una bona estona quan ens estàvem apropant el David es gira desesperat i em diu que: alló no es el control, es gent que va trotant, nosaltres no afluixem i abans de arribar al control ja els tenim, arribem fitxem i continuem avall, pel Coll de Grallera, anem tots en grup i el ritme em costa aguantar-lo però vaig seguint el grup i fem una baixada de primera tots plegats, hi ha gent que van caminant, que quant senten que baixa la cavalleria es paren a la vora del camí per no ser arrossegats, i amb un tres i no res es plantem a la Morera del Montsant i amb això del trote alegre, el meu genoll esta cabrejat, fitxem i quan vaig a trotar la cama esquerra ja no s’aixeca, sortim del poble caminant i quan agafem el caminet que ens ha de portar fins l’arribada, em tinc que ajudar amb la ma per anar aixecant la cama i de mica en mica anar agafant el ritme de les “muñecas de famosa...” la veritat és que feia pena, eren 8Km els que faltaven i com més aviat ho matéssim millor, el que tenia clar era que arribava, així que a patir i gracies a la paciència i als ànims del David vaig arribar a Cornudella.

Tal va ser la pujada de adrenalina que vaig tenir al entrar al poble i ensuma el final, que vaig a tornar a trotar amb dignitat i quasi no em feia mal. Gent a l’arribada, el pont de meta, la catifa, el crono i la fitxada final, els crits i aplaudiments de la Marta i les Neus i dels voluntaris de meta. El que segueix es la cara d’alegria í satisfacció de la foto que esta penjada al bloc i de les “birres” que em vaig prendré per recuperar-me.

Valorant tota la cursa he de confessar que m’ha agradat, m’ho he passat bé, he patit i he gaudit, he tingut sensacions desagradables i d’agradables, però en conjunt m’ho he passat bé amb aquesta aventura.

Moltes gracies, David.

ULTRA TRAIL SERRA DEL MONTSANT

VÍDEO DE L'ARRIBADA DELS FINISHERS

Els finishers! Quines ganes teniem d'aquest moment!

Amb el Leo, a la Vilella, quina il.lusió ens va fer veure'l.

Arrivant a la Figuera, força animats.

Els animadors, a Cabacers, gràcies a tots!!!

L'Enric amb el Lluís Planagumà, passant per Albarca.

volem cròniques i fotos de l'UTSM!!!!

Esperem les cròniques i fotos de l'UTSM'11. El seguiment on-line, pel que es veu no va funcionar.

aquest cap de setmana més canya! i tambè seguiment on-line !!!

Aquest cap de setmana els nostres amics JordiBe, EnricA i DavidPa acabaran de cremar tot el que els hi queda per tancar aquesta temporada plena d'éxits pel Trote. Així que molts ànims i molta força per tots 3 en aquest nou repte. Pel que he vist a la pàgina web, sembla que es podrà fer el seguiment on-line:

UTSM'11 ON-LINE

A més, article a Desnivel: DIA DEL CAMÍ DE MUNTANYA , que es cel.lebra a Tivissa, lloc on es va pintar la primera senyal de GR a la península

els gegants tarragonins a la premsa escrita

FINISHERS!!!

Els troteros han tornat a cumplir, tots van ser finishers a la Cavalls del Vent!

L'Enric, Jordi B., Joanbo, David P. i també el Xavi Aymar van aconseguir acabar la cursa en menys de 24 hores.


L'Enric arrivant al refugi del Serrat i les Esposes a les 14h45', decidit a fulminar el record del Toni i l'Angel, jejeje!!


El Jordi i el Joanbo no es van despegar ni un moment, van anar junts de principi a fi.


El David P. just quant va arrivar a meta, molt content però destrossat! jaja

Gràcies Marta pel teu suport incondicional i per tot el seguiment de la cursa que vas fer, i també gràcies per les fotos. Per cert, aquest dos que et van demanar fer-te la foto amb ells, els coneixies? Qui són?

crónica tor des geants, per karrasclet

Jo no sòc gaire de pendre pastilles, ni quant estic malalt, però després aquest Tor des Gèants, crec que al senyor Paracetamol se l’hi hauria de fer un monument, o millor, posar-l’hi el seu nom a un carrer, (Carrer de Paracetamol), queda bé, no?.


Sembla que no he començat bé la crònica, ...rebobinem i anem al principi.


Surto de Courmayeur, amb els meus companys del Trote, JosepMª. I Àngel, poso primer al JosepMª. Per que fa més temps que el coneixo, i no em sembla just fer-ho per ordre alfabetic, juntament amb quasi cinc-centes ànimes més, que haviat serem ànimes en pena.


Amb l’experiència de l’any passat decideixo, no parar a les bases-vida, fins que el cós m’ho demani, aixì doncs vaig fent etapes, la primera fins a Vallgrisenche,després de superar els colls d’Arp, Passo Alto i Crosaties, amb 48’6km., amb pluja inclosa, (que crec que va ser la culpable de les meves desgràcies futures), allí em canvio de roba ja que estaba tot xop, menjo una mica de pasta, perque aquests italians la fan al “dente”, però deu ser un dente molt afilat, i a mi em costa molt fer la digestio d’això tant dur, i per compensar-ho, vaig anar menjant-me durant tota la cursa el coc de carbohidrats que em va recomanar el Marc. Surto preparat per passar una nit de gossos, ja que la pluja no para. De nit supero els colls Fenêtre i el primer dels dos de 3000m., el col d’Entrelor, quant es fa de dia la pluja ja para i no tornarà durant la cursa, però la calor fa acte de presencia tot superant el sostre de la cursa, el col Loson a 3296m., i tot baixada fins arribar a la seguent base-vida de Cogne, 53’5km.




Segueixo amb els hàbits, menjar pa amb embotits i formatges, el coc del Marc, beure caldos (brodo), i parar el menys possible i cap a fora, vers la següent etapa.


Com que no plou, ha de fer calor per endurir més la cursa, sota un sol de justicia començo l’etapa que en teoria es la més fluixa, només una pujada fins al col de la Fenêtre di Champorcher, després 30km. de baixada amb 2500m. de desnivell negatiu, fins a Donnas, 46km., i tot un mon de llagues als meus peus, per a mi la cursa va acabar aquí, i a partir d’ara seria un anar fent pena fins a la meta. Tot just entrar, me’n vaig directament cap el metge, per que em fagi les cures pertinents. Després de rentar-me’ls, passem a anar a puntxar llaguetes, ara aquesta, ara aquella, ara la del dit petit, ara la d’asota els dits, oju!! que s’escapa la del taló, després d’un bon rato, sembla que estan totes enllestides, ara un vendatge elastic per poder seguir, i au!, té un paracetamol, ...vaig agafar-lo sense grans esperances; per a mi, el paracetamol, és un medicament que te’l prens, per pendret algo, però sense cap esperança que et solucioni res (GRAN ERROR).


Com que el cos encara em demanaba marxa, i ja no podria tornar a correr, vaig seguir, era mitja nit, i jo cap amunt, cap el ref. Coda quasi 2000m., de desnivell positiu, amb la fresca de la nit vaig anar molt bé, però quant el sol es va decidir a sortir, fotia una calor!!!!. Sota aquest forn, vaig anar passant els diferents colls i collets fins arribar a Niel, punt on vam abandonar l’any passat i lloc clau i estrategic per a la meva moral, que tenia de superar fos com fos, i fòs hi vaig arribar. Al punt de començar la tercera nit sense dormir, vaig superar l’ùltim coll, el de Lazoney, i amb negre nit i tot seguint les marques fosforescentes vaig arribar a Gressoney, 52km., a mitja nit i amb ganes de posar-me a dormir directament sense tant sols menjar, ja ho faré després. Resumint, he fet 200km., en 60h., sense dormir, ...quina son!.


Intento descasar durant unes cinc hores, i continuu cap a Valtournenche, l’etapa es curta i la nit es fresca, avui només tinc dos colls per superar, el Pinter i el Nana (té collons el nom), la nit és curta i el dia es fa llarg, quina calor, el sol m’escalfa la soca dels ous, provocant-me una llaga que m’empedeix separar les cames (semblo l’anunci de “las muñecas de famosa se dirigen al portal....), ara fa gràcia però quant un veu que se li unfla un ou...


Amb aquestes misèries arrivo a la base-vida de Valtournenche, torno a anar al metge per que em curin les llagues, i quant acaba l’hi dic que en tinc una altra al “testiculi”, la metge se’m queda mirant i sense fer cap moviment d’interes sobre les meves parts em dona una pastilla de paracetamol ...i ...”arreando que és gerundio”.




Torno a sortir de nit, ja que la lluna no escalfa tant i les meves llagues van més fresques, l’etapa agafa alçada i va per sobre dels dos mil metres molts kilòmetres tot creuant colls i flanquejant vessants escarpades, però com ho faig de nit no me’n entero gaire, he creuat la Fenêtre de Tzan, i els colls de Terray, Chaleby i Vessona, i ara toquen els 1300m de baixada fins a Closé, allí la calor ja és insoportable, em paro al avituallament i deixo passar el temps, en aquestes entra un de la creu roja, i diu si hi ha algú que necessiti algo, i com que veig que és un tiu, l’hi dic l’ho dels “testiculis”, em fa anar cap a la tenda de les cures, i........va i avisa a –la doctora-, penso –ja hi tornem a ser-, doncs ve la “susodicha”, li dic l’ho dels “testiculis”, i se’m torna a quedar mirant, com que ja sabia com acavaba això, li dic -Te’ls ensenyo?-, i com que sembla prou interesada, doncs ous al aire. Per sort la cosa acaba bé, em van netejar, ja que fotia una pudor a “pudrit”, i em van posar unes gases a modo de “dodotis”, que van funcionar molt bé, de fet ja no me’n vaig tornar a sentir.


Una cosa la tenia solucionada, però les llagues dels peus em portavan pel camí de l’amargura, la pujada al últim coll encara la vaig defensar bé però la baixada em va acabar de rematar 1200m., de res.


Abans d’arribar a Ollomont (última base-vida), em truca l’organització, per saber com anaba, ja que habian vist que anaba molt tocat, els hi vaig dir, que anaba més o menys fotut, però que arribaria a la base-vida pels meus medis i que allí ja aniria a veure al metge.


A Ollomont, em tornen a curar, despres de fer-me rentar els peus, menjo una mica i torno a sortir a mitja nit cap a la fi, no m’atreveixo a quedar-me a dormir, no sigui que després no m’achequi. Surto amb la intenció de parar a dormir un parell d’horetes al ref.Letey, però en aquell tram pateixo el que se’n diu un “Deja-vu”, tot el que estaba vivint, tenia clar que ja ho havia viscut anteriorment, les vistes, les senyals, els creuaments amb altres, inclús una vaca que va aixecar el cap al veurem, tot, es que tot, jo estaba convençut que era la segona vegada que em passaba. Per fi, arribo al ref., a les dues de la matinada amb un fred que fotia, i li dic a la jefa del refugi que em desperti a les quatre, em tombo per fí, amb son a un llit, i tal com caig, noto ja que em desperta, per dir-me que ja eren les quatre. Osti, que curt que se m’ha fet, un cop que em dormo...Bé, doncs cap amunt, esmorzo una mica i cap el carrer que avui acabo. Em preng un paracetamol que tenia a la butxaca amb l’esperança que em baixi el dolor, tiru amunt cap el coll Champillon, sembla que les llagues em deixen anar fent, aquí començo a relacionar el efecte calmant del paracetamol directament amb la disminució de dolor de les llagues, i arribo a la conclusió de que si em preng el paracetamol, les llagues no em fan tant de mal, deixant-me caninar amb certa dignitat, amb aquesta clarividencia mental, vaig fent, surt un nou dia, els ocellets canten, els nubols brillen per la seva absència, i jo vaig fent més o menys bé, amb aquesta alegria arribo a l’ùltim poble, com que ja em tornaven a molestar les llagues, doncs faig servir el meu descobriment i em fotu un altre paracetamol, i ...cap amunt amb un bat de sol que fotia, que les “cigarras”, anaven amb sombrilla. Corono el coll de Malatra, l’últim coll, ara és tot baixada, però...l’efecte de l’últim paracetamol s’acabat, i no en tinc cap més, creia que me’n quedaba un, però noooooooooooooooooooooooooo.

Ai!, Ui!, Aaaiii!!, Uuuui!, i aixì vaig anar fent, com que la gent m’anaba passant, finalment vaig decidir demanar als que em passaben si tenien paracetamol, “dame algo”, em vaig fer un cartellet com els que van demanant pels carrers, “mas vale de pedir, que tener que de robar”, ja havia baixat 600m., de desnivell quan finalment un vasc té un ibuprofeno en pastilla, jo no se empassar-me-les, però la vaig mastegar amb un plaer, calculo que fins el ref. Bonatti, ja vaig servit, allí que me’n donguin un altre i ja fins a Courmayeur. Doncs bé, en el Bonatti em van dir que “tururu”, que sense metge no em donaven res de res,...me’n vaig enrecordar del Bonatti, que per cert s’havia mort feia un parell de dies, i us asseguro que jo no hi tinc res a veure. No perdu el temps ja que encara em duraba l’efecte de l’últim ibuprofeno, i tiro avall el més ràpid que puc, a mig camí vers el ref. Bertone, m’atrapa l’Enric, l’hi dic si vol tirar però li faig pena i acabarà baixant amb mi, això em dona tranquilitat, ja que sé que ell porta “pastillitas”, seguim baixant sense perdre gairé temps i lo més ràpid que puc, o sigui caminant. Fem el camí de baixada i quant comença l’asfalt, ja comencem a veure les primeres cases, després més cases, després gent, més gent, encara més gent, la Montse se li tira al coll de l’Enric, menys mal que es a ell, si m’ho fan a mi em plego, i ...tatxin l’estora vermella de l’arribada, per fi som finishers, 132h., ens a costat fer el tomb de la vall d’Aosta. L’espineta ja esta treta, ara... a descansar.
 

 
NOTA: I JO PREGUNTO: LES DUES ÚLTIMES PARAULES SE LES CREU ALGÚ??? EL JAUME A DESCANSAR???!!!!!

carta d'agraïment Jaume

De tant en tant he de sortir del meu interior, vers la crua realitat; es de nit, una nit estelada, freda i llarga, de fet ni tant sols sé quina hora és, només sé que camino, i que camino sol, tant sol que em sembla que no hi ha ningú més en aquest espai etern entre els estels i el terra que vaig trepitjant. L’ùnic que sento és el soroll de la nit que es va esqueixant per deixar pas al nou dia que vol surgir.

Sòc en un punt indeterminat a les muntanyes que tant he estimat, però que ara no és el cas, dins meu fa temps que han començat a multiplicar-se els perquès, uns perquès que van obrint antigues ferides i que les tornen a fer sagnar, també de nous, tant nous que ni hi saps el perquè. L’ùnic que tinc per a lluitar-hi i tirar endavant, és la convicció ferma de que he d’acabar, però no hi lluito sol, on poso el peu molts peus també hi són posats, quan els meus braços s’afluixen tot apretant els pals, nous braços m’ajuden a fer el pas, dins el meu cap moltes veus m’animen a tirar endevant, ...les vostres veus.

Només volia donar-vos les gràcies, pel vostre soport, i que sapiguessiu l’ho important que va ser tant per a mi com per el JosepMª, i l’Àngel, els vostres missatges, trucades i recolzament en general.

Tingueu per segur que quant vam creuar la linea de meta tots vosaltres estaveu amb nosaltres.

finishers tor des geants. els nostres gegants !!!

MENTRE ESPEREM ELS NOSTRES GEGANTS, AQUÍ TENIM LA FOTO QUE SEMBLA DEMOSTRAR QUE REALMENT SÓN FINISHERS!!! jejeje...QUINES GANES D'ABRAÇAR-LOS I SENTIR LES SEVES AVENTURES!!!

Aquí el publi-reportatge que van editar ahir al Diari de Tarragona. Llegiu per parts, per que si no us podeu cansar de lo llarg i extens que arriba a ser. Aquí està clar que si no és futbol no et foten ni cas. Ells s¡ho perden, tenim a 3 grans esportistes a la ciutat que acaben d'aconseguir un repte impressionant. Nosaltres sí que els rebrem tal i com cal, com el que són; els nostres amics!!!

CAMPIONS!!!

JAUME FINISHER!!!!

Enhorabona Jaume!!!!!!!!!!!!!!!!!! Quin crak!! ara només falten que arrivin l'Angel i el Bena!!

Lo més important de tot és que darrera del Jaume... hi ha un tirador de CERVESA!!!!!!! TE LA MEREIXES CAMPIÓ!!!!!!!

TOR DES GEANTS

SOM-HI CAMPIONS !!!!!!!!!!!

AQUÍ TOR DES GEANTS EN VIU !!!


DORSALS, cliqueu damunt els números de pitralls:

• Jaume Garrosset: 602
• Josep Mª Benavent: 605
• Àngel Santos: 619

FOTOS DE LES ETAPES / DIES

ALTIMETRIA i KM'S TOR DES GEANTS

TAULA CONTROLS DE PAS I BARRERES HORÀRIES



LA METEO A LA VALL D'AOSTA AQUÍ

TOR DES GEANTS

Això ja està en marxa, ja els tenim als 3 en cursa des d'aquest matí a les 10.00h. Més avall hi ha un enllaç per fer un seguiment en viu de cada corredor, cliqueu damunt el nº i veureu la descripció de cadascun d'ells. I a més l'organització ja ha penjat un resum del 1er dia  de cursa:

CLICA AQUÍ TOR DES GEANTS EN VIU !!!

DORSALS, cliqueu damunt els números de pitralls:

• Jaume Garrosset: 602
• Josep Mª Benavent: 605
• Àngel Santos: 619

TOR DES GEANTS

I seguint amb les emocions fortes, aquest cap de setmana el JaumeG, JosepMªB, i Àngel s'en van a fer un "tomb" per la Vall d'Aosta. Quan es pugui penjarem els dorsals i enllaç per poder-los seguir on-line.

RESUM UTMB 2011-EUROSPORT

Aquí penjo un resum del UTMB'11 d'eurosport, penajt a Youtube en 2 parts...GALLINA DE PIEL !!!

RAMON BARCELÓ,FINISHER UTMB 2011.FELICITATS!!!

MOLTÍSSIMES FELICITATS, RAMON. FINISHER DE L'UTMB 2011

Tambè hem de felicitar als seus 2 amics de fatigues i que tambè són de casa, en Carles Martí i Jordi Pàmies!!!
Ara a descansar i disfrutar de la victòria!!!!!!!!

Per recordar vells temps, resum del video que ens va fer el DavidP de l'UTMB 2006. Quantes emocions deuen estar sentint els nostres amics al haver aconseguit aquest repte i en les condicions que ho han fet!!!

arribada UTMB 2011 kilian jornet i + videos

Música de Vangelis, grans records...gallina de piel.

Imatges de la matinada del dissabte...tela marinera...

TROTE-EXTREM, marcant tendències...

Com sabem, el Trote sempre deix emprenta per allà on passa. Dilluns passat, en el post-entreno i més en concret al vestidor; un dels "nostres" ens va fer una demostració de la nova col.lecció de calçotets que segurament marcaran una época entre nosaltres...perque som molt "matxus". La marca és M&B....: MOLTA BANANA.

Aquest cap de setmana, Carros de Foc

Apa! Ja ha arribat el cap de setmana del clàssic "Carros de Foc" a la "Trote-Extrem way". Sembla que la assamblea de majaras ha decidido: SOL Y BUEN TIEMPO; així que a disfrutar i a fer km's!!!

MARXA CICLOTURISTA 24-9-11.XAVI TONDO.

El recorregut que us oferim està format per una volta curta i una de llarga, no essent un recorregut qualsevol per a nosaltres sinó que té la seva explicació i el seu sentiment particular.

La volta curta sortirà de Sant Joan les Fonts i baixarà cap a Banyoles on passarà pel costat del llac, on quasi cada dia en Xavi anava a fer el cafè. Seguidament es pujarà per Santa Pau, lloc reservat ens els seus entrenaments, ja fos per fer unes sèries de força o bé per acabar pujant a ritmet i esprintar al final, al peu del volcà de Santa Margarita. Per acabar es passarà per Olot fins arribar de nou a Sant Joan les Fonts, havent completat els 72 kms amb 980 metres de desnivell.

La volta llarga continuarà cap al port del Capsacosta, on ell hi tenia el seu “laboratori” particular fent-hi els seus tests, per saber en quin punt de forma es trobava, buscar-hi sensacions o tan sols... per rebentar els qui s’atrevien a aguantar-li la roda! En definitiva, li tenia la mida ben agafada i el seu rècord eren uns espectaculars 17’40”. Un cop a dalt seguirem cap a l’estació d’esquí i muntanya de Vallter 2000, un port “de veritat” on en Xavi sempre que volia preparar un gran esdeveniment hi anava a fer les seves pujades, 2 o fins i tot 3 de seguides, i on també en algunes ocasions hi havia fet algunes concentracions. Li encantava la pujada però sobretot el lloc en si... Arribats aquí s’hauran completat els 121 kms i 2800 mts de desnivell.

El fet d’acabar la volta dalt d’un lloc com Vallter2000, ja veieu que no és cap caprici. Aquesta marxa no vol ser ni la més important, ni la més dura, ni la de més participació. Només vol ser un homenatge a un amic, en els llocs que a ell més li agradaven i que alhora a nosaltres més ens el recorden.

Gràcies a tots!

El Xavi Aymar a coronat el BroadPeak

Avui, a les 14h (hora catalana), el Xavi Aymar a fet el cim del BroadPeak (8047m), juntament amb el Xavi Arias. Ja fa cosa d'un mes que van marxar cap a terres pakistaneses, van montar els campaments d'alçada i fa una setmana ja van fer un primer intent de cim, però el mal temps els hi ho va impedir i es van quedar tan sols a 200 metres del cim. Avui, en el segon intent ho han aconseguit. Felicitats!!

crònica "ronda dels cims" per Karrasclet

La Ronda dels Cims d’Andorra, una proba dura, dura, ...però que molt dura. Segurament, és avui per avui, l’ho més dur que he fet. A la quilometrada que té, 170km, has de juntar el brutal desnivell 11.900m.D+, i el que possiblement és l’ho pitjor, els camins o podriem dir millor els no camins, ja que moltes baixades eren de banderí a banderí, per la línea més curta, la línea recta, així tinc les puntes dels dits dels peus, que de tant picar endevant se m’han quedat blancs.
Del poble d’Ordino vam sortir les 150 ànimes, vers ...Ordino, donant el tomb a tot el pais Andorrà, i sense anar de botigues.
Amb el nom d’Andorra Ultra Trail Vallnord, es van realitzar tot una sèrie de curses de muntanya, la més (bestia), la Ronda dels Cims (170km), que es podia fer, o sol, o amb relleus de quatre membres, després l’Ultra Mític (112km), l’Ultra Iniciàtic (103km), el Trail (35km) i per acabar el SolidariTrail de 10km.
L’Àngel, el Bena i jo, vam sortir tant xino-xano, que vam anar tota la cursa lluitant amb els talls horaris per a no quedar desqualificats, tot i que el ritme demanat era de 3km/h., no vam ser capaços d’anar més ràpid, degut a la duresa dels camins i als constants puja-baixa, 21 en total, amb una mitja d’uns 500m. per pujada. El temps anava passant però els kilòmetres no, la primera nit ens va agafar dalt del Comapedrosa, i a la primera basevida (La Margineda, km 70.)ja vam arribar sense poder-hi dormir, i després d’un petit àpat, vam sortir amb les primeres llums del dia, com que el nostre ritme no va millorar, vam passar el següent tall en el ref. d’Illa, justets, però vam passar, poc després se’ns va fer de nit al port de Vallcivera. L’acumulació de kilòmetres i de desnivell, ja anava fet forat en els nostres cervells, i al arribar a la basevida (del Pas de la Casa,km 131), ja fets pols, només va caldra que ens diguessin que anavem malament per acavar la cursa dintre del temps, per deixar-ho sense donar-l’hi més raonaments (cosa que ara m’arrepenteixo, enormement, -i juro que mai més ho tornaré a fer-). Acte seguit vam pujar a la furgoneta que ens va dur fins a Ordino ràpidament, (que còmodes que són les furgonetes, ...i passen els kilòmetres mentres estàs sentat...).