TARRAGONA-MONT CARO. LA CRÒNICA.

Aquesta és la crònica del Jordi Berga, de l'últim entreno per estirar les cames que han fet els nostres amics.

I aquí penjo un enllaç al blog del JaumeG on tambè ha penjat la seva (crònica): RUTA TARRAGONA AL CIM DEL CARO, JaumeG

06-04-12         Tarragona-El Caro

Distància: 158 Km  D+ 5600m 

Divendres Sant, 8h del matí,  hem quedat devant d’Hisenda, un bon dia per donar un tomb per la montanya i collir una mica de farigola com mana la tradició, foto de sortida i comencem a trotar, direcció al riu, fa un dia perfecte, sol, no fa fred, pero tot no pot ser perfecte. Anant pel riu comença a fer el primer ram, plou i fa sol, anem veient l’arc de sant Martí, però cada vegada es va ficant més núvol, parem Constantí i anem a buscar el tunel que passa per sota del camp de aviació, és inmens, creuem i direcció a Reus, va fen ruixats però el cel cada vegada es més negre i el que es veu venir és una bona tronada, passem Reus i quan arribem a Maspujols tronada i calamarçada aquí ja tenim clar la diferència entre anar xops i molt xops, com que ja no podem anar més xops decidim continuar cap a l’Aleixar semblava que estava parant de ploura pero al anar a sortir del poble comence una altre tronada i decidim deixar-la pasar, reculem cap el bar i fem un avituallament improvisat, ens escalfem menjem i mentres estem al bar ens estalviem la segona calamarsada.

Bé com que sembla que está afluixant decidim continuar, al sortir de l’Aleixar la primera riera baixa al ampla i tenim que passar amb l’aigua fins al turmell, semblava que l’aigua tinges ganivets, que gelada que estava després de la calamarsada, però per mol que estigues el temps en contra nostra el nostre obgectiu era clar arribar a Alforja, que vam creuar i vam començar a pujar fins la Creu del Formatge i després fins a L’ermita de Puigcever que vam tindre que corre per què ens estava caient la tercera calamarçada, ens refugiem a l’entrada de l’ermita, trons llamps aigua a bots i barrals i una boira que no ens deixa veure les magnífiques vistes que hi ha desde l’ermita, quan afluixa continuem, comencem a tenir clar que el dia serà feixuc, el cami està ple de calamarsa i anem fent quan de sopte en mig d’un bosquet decidim guarirnos de la quarta calamarsada, aixo semble l’historia inacabable, continuem cap els molins i el coll de la Teixeta, creuem la carretera i camí cap a l’Argentera surt el sol, parada per treurens la roba i menjar una mica mentres caminem, veiem el pantà de Duesaigues i els cams i les valls semblen enfarinats, és calamarça, a l’Aregentera omplim aigua i menjem una mica més per anar a Colldejou, que per fi ferem parada per dinar, eren les 18h per fi mengeriem algo solid i una birra de recompensa.

Sortim ben satisfets cami del Coll del Gix i cap a Llaveria, baixant de Ll’veria se’ns fa de nit i passem aprop de Capçanes on es veu tot el poble il.luminat, continuem i per la zona de la Fou tots el barrancs baixen amb aigua i a l’últim ens vam posar d’aigua fins damunt del genolls, la veritat ho vam fer a disgust, però aquella aigua gelada li va anar molt bé a les cames que las va tonificar, peró la veritat es que estavem una mica fartets de anar amb els peus mullats tot el dia, i anant pujant i baixant colls arribem a Tivisa a les 24 hores de divendres.

Va ser un avituallament complert d’això ja se’n va encarregar la mare del Benavent (molts petonets a la mare dels troteros) i després de descansar una estona sortim a les 5 de la matinada direcció a l’ermita de Sant Blai per anar a buscar el GR-7 que ens ha de guiar, tot el camí enboirat,  fins a Rasquera que començava a fer solet, eren les 8 tocades del dissapte i parem a fer un café i menjucar una mica, ja que no farem parada fins a dinar, sortim de Rasquera seguin el GR-7 i anem voreijant el riu Ebre, no cal dir que tota la vegetació despres de la pluja estava espatarrant, anem trotant , trotant i trotant fins arribar al pont de Benifallet, carretera, creuem lal via verda i anem pujant i baixant collets fins a Pauls, son les 13,30 del mitgdia quan fem l’ultim avituallement sólid, mentres ens preparen els bocates anem preparant el material per l’ultima tirada, tots sabem que serà dura, es fara llarga, però tots tenim clar que arribarem, tard però arribarem.

Son les 14.30h quan sortim del bar direcció a l’ermita de Sant Roc per anar seguint el GR-7 que ens portara fin a dalt del coll de l’Espineta, a partí d’aquí això comença a ser un rosari de pujar i baixar colls, boreixar carenes, de sopte veiem al fons les antenes de El Caro, però son molt petites, anem pujant i baixant, veiem cabres, seguim fent carenes i baixant en una petita vall trobem un ramat de toros, seguim, portem moltes hores trotant sense parar, el menjar es va fent per el camí, la questió és no allargar-ho més del necessari, quan de sopte comencem a baixar i baixar per un barranc bastan técnic que fa cap a la  pista que ens durà cap el refugi de El Caro al que fem cap per un altre barranquet bastant pronunciat, d’aquí anem a buscar la canal que ens ha de pujar cap al cim, la busquem i comencem a pujar, però desseguida desistim i pregunten en una cabanya de fusta que havia molt aprop i ens senyalen una mica més a l’esquerra, enfilem rapid i alló puja molt  dret i molt brut i no hi han marques del GR, com estava apunt de fer-se fosc i no veiem la continuitat del cami decidim recular, baixem, s’estava fen fosc i decidim assegurar el final, donarem el tomb i anem abuscar la carretera, el cami serà més llarg però segur que arribem, puja que pujaràs, per les siga-sagues de la carretera, cops d’aire cada vegada més forts com més alts estavem, ara et venia per darrera que empeny, ara per devant que no avances, i de tant en tant de costat que anavem a tomballons, arrvem a dalt del Caro a les 22h del dissapte i tal com arrivabem anavem entrant directes al cotxe per  que feia una tempratura de 2º i un vent que et deixaba garrativat.

M’ho he passat molt bé, he patit, he gaudit, han sigut 38h, ens han passat moltes cosetes, però serà una aventura que recordaré molt de temps, baixan ja amb el cotxe per les siga-sagues, ara ja amb la feina feta, comentem: “és lluny, però tampoc tant”.

Baixa d'última hora!!!

 Ja ens va extranyar de no veure el JordiBond fent la cursa de sant silvestre acompanyat pels seus fills. I on és? que li deu haver passat??? Doncs que com és un cul inquiet i no para, pel matí havia sortit a fer un tomb amb la BTT i la llei de Murphy es va complir. Pel que explica es va fotre la gran bofetada i el pitjor de tot han estat les conseqüències: fractura de costella (amb perforació del pulmó, ja que s'hi posa ho fa ben fet!!!)  i de clavícula.

Des de la pàgina del Trote, RECUPERA'T AVIAT !!!

nous fitxatges en el mercat d'hivern

Amb lal fi d'any i l'obertura del mercat d'hivern, s'incorporen al Trote dues noves adquisicions, conegudes des de feia nou mesos pels negociadors dels dos fitxatges i una mica més tard per la resta del Trote. Són l'Isabel i l'Iria. De moment hauran d'entrenar i alimentar-se durant una bona temporada però segur que donaran moltes alegries.


FELICITATS EVA I ENRIC !!!!

CRÒNICA UTSM'11, JordiBe

ULTRA-CRÒNICA UTSM

Avui és el dia, a sonat el despertador, em llevo, esmorzo, hidrato i vesteixo, surto de casa content, no fa gens de fred per el temps que estem, he quedat a l’Imperial, passarà a recollir-me l’Enric. Puntuals marxem cap a Cornudella, arribem, anem a buscar els dorsal, allí ens trobem el David i la Marta, cafè i a posa’ns els dorsals i els últims preparatius, comencem a portar pressa, ja passa de l’hora del control de material, m’entres ens afanyem, pip,piip,piiip,piiiiip arriba la furgoneta de l’Àngel amb el Jaume i el Toni, anem passant i estem una estona amb ells, fent comentaris, que ens inhibeixen del estrés que t’agafa quan estan a punt de donar la sortida.

Coet “PUM” i botzina “Meeeeeeeeeeeeeeec” comença la cursa, això va per llarg i ens desitgem molta sort, l’Enric se’n va i ja no el veiem, anem per dins del poble fins que agafem el camí que puja cap a refugi de Albarca, anem el David i Jo intentant agafar el ritme, que al principi ens costa ja que la carrera t’emporta. Abans d’entrar al refu ens creuem a l’Enric que ja sortia, arribem al control i sorpresa, el Leo és el que està allí de control-fitxing , no parem, enfilem cap el Coll Grau Gran i seguim pujant cap el Pi de la Carabaseta i d’aquí baixem cap a Ulldemolins.

Primer menjar sòlid, allí ens esperen els Fans-Extrem, estem amb ells m’entres mengem entrepans, fruita i ens hidratem. Els hi comentem que estem molt animats, que potser hem corregut massa, peró que anem bé, i tot seguit i com que havia cua per posar aigua, el Jaume ens diu que a l’ermita de Sant Antoni en tindrem de fresca i sense pensar-ho anem fent camí, en arribar a l’Ermita omplim aigua, ens refresquem i continuem. A l’estona de sortir de la ermita començo a notar que les cames no van bé, peró no dic res fins que al cap d’una estona el David em comenta que va amb les cames pesades, total que s’ha acabat l’alegria, arribem a la conclusió que la factura de Cavalls ja l’estem pagant i encara no portem ni 25Km, peró anem continuant i ara si que tenim el ritme agafat “Trote-tonto i penós”, anar fent, fins a Margalef falten molt i fem un gel per espavilar-nos, al ratet estem millor peró les cames estan igual i per el camí a les baixades per dos cops rellisco i el genoll se’n recent, aquest tram es fa una mica llarg, vorejant el pantà de Margalef és tot un socarral i fa molta solana, per fí Margalef. Allí estan la Marta i l’Àngel, peró el que buscàvem era menjar, peró l’avituallament era nomes líquid, menjem una barreta i l’Espidifren per les cames, descansem, fem uns estiraments, allí ens comunica l’Àngel que l’Enric abandona i torna cap aquest control, això ens mina una mica la moral, ja venim prou tronats i quan ens hem refet, continuem.

Comencem a caminar i trobem l’Enric, li comentem si vol continuar amb nosaltres, però diu que la decisió ja està pressa, ens acomiadem i ens dona bona sort i continuem, amb tot “VISCA l’Espidifren”, comença a notar-me l’efecte i les cames comencen a estar mes lleugeres i el ritme millora, direcció la Bisbal, que arribem en un tres i no res, agafem aigua i cap al Mas del Serrador que fa pujada, quan arribem a dalt sense parar mengem una mica, fa estona que no ensumem res de sòlid i les forces van minvant, baixant cap a Cabacés tercera rebrincada, aquí noto que m’he fet mal al genoll esquerra, per cert, la gana es l’únic que ens fa continuar sense parar, quan de sobte entrem al la zona de L’ermita de la Foia, aquí ja i he estat i sabia que Cabacés estava molt a prop, nomes ens falta una última baixada, de sobte ens trobem al Toni que ens estava esperant i varem baixar junts trotant fins al poble que en estava esperant els Trote-Fans era tanta la gent que havia, que semblava que ja havíem acabat la cursa, allò semblava la meta, fitxem i a menjar, reposem forces, ens posem bé de menjar, em prenc un ibuprofeno per el genoll adolorit, ens preparem per atacar la segona meitat, ens acomiadem.

Ens costa arrencar desprès de menjar, però a l’estona comencem a funcionar i tot es un seguit de passar controls, La figuera, Vilella Baixa, Hooo! control sorpresa i Vilella alta, barreta i continuem cap a Escala Dei, últim avituallament sòlid, això si, sempre ens estava esperant en cada control el nostre carinyo “la Marta”, a Escala Dei fem un bon àpat i un altre Espidifrent, el genoll cada vegada em fa mes mal, sense entretindre’ns massa carreguem aigua i direcció cap a la Cartoixa, enfilem la Pietat i cap el Grau de l’Escletxa, un cop a dalt, que estava molt ben senyalitzat, no tenim aturador, el David cada vegada te el trote mes alegre, a mi cada vegada em costa mes seguir-lo, ell veu una llum vermella molt lluny i me va dient que la llum es el punt on esta el control, cada vegada s’anima mes i jo cada vegada vaig mes apurat amb el genoll, no li dic res perquè com més aviat acabem millor, se estava aixecant vent i ens venia la boira i no tenia ganes de quedar-me tirat allí a dalt, així que apretar el cul i endavant, desprès de una bona estona quan ens estàvem apropant el David es gira desesperat i em diu que: alló no es el control, es gent que va trotant, nosaltres no afluixem i abans de arribar al control ja els tenim, arribem fitxem i continuem avall, pel Coll de Grallera, anem tots en grup i el ritme em costa aguantar-lo però vaig seguint el grup i fem una baixada de primera tots plegats, hi ha gent que van caminant, que quant senten que baixa la cavalleria es paren a la vora del camí per no ser arrossegats, i amb un tres i no res es plantem a la Morera del Montsant i amb això del trote alegre, el meu genoll esta cabrejat, fitxem i quan vaig a trotar la cama esquerra ja no s’aixeca, sortim del poble caminant i quan agafem el caminet que ens ha de portar fins l’arribada, em tinc que ajudar amb la ma per anar aixecant la cama i de mica en mica anar agafant el ritme de les “muñecas de famosa...” la veritat és que feia pena, eren 8Km els que faltaven i com més aviat ho matéssim millor, el que tenia clar era que arribava, així que a patir i gracies a la paciència i als ànims del David vaig arribar a Cornudella.

Tal va ser la pujada de adrenalina que vaig tenir al entrar al poble i ensuma el final, que vaig a tornar a trotar amb dignitat i quasi no em feia mal. Gent a l’arribada, el pont de meta, la catifa, el crono i la fitxada final, els crits i aplaudiments de la Marta i les Neus i dels voluntaris de meta. El que segueix es la cara d’alegria í satisfacció de la foto que esta penjada al bloc i de les “birres” que em vaig prendré per recuperar-me.

Valorant tota la cursa he de confessar que m’ha agradat, m’ho he passat bé, he patit i he gaudit, he tingut sensacions desagradables i d’agradables, però en conjunt m’ho he passat bé amb aquesta aventura.

Moltes gracies, David.

TROTE-EXTREM, marcant tendències...

Com sabem, el Trote sempre deix emprenta per allà on passa. Dilluns passat, en el post-entreno i més en concret al vestidor; un dels "nostres" ens va fer una demostració de la nova col.lecció de calçotets que segurament marcaran una época entre nosaltres...perque som molt "matxus". La marca és M&B....: MOLTA BANANA.

crònica "ronda dels cims" per Karrasclet

La Ronda dels Cims d’Andorra, una proba dura, dura, ...però que molt dura. Segurament, és avui per avui, l’ho més dur que he fet. A la quilometrada que té, 170km, has de juntar el brutal desnivell 11.900m.D+, i el que possiblement és l’ho pitjor, els camins o podriem dir millor els no camins, ja que moltes baixades eren de banderí a banderí, per la línea més curta, la línea recta, així tinc les puntes dels dits dels peus, que de tant picar endevant se m’han quedat blancs.
Del poble d’Ordino vam sortir les 150 ànimes, vers ...Ordino, donant el tomb a tot el pais Andorrà, i sense anar de botigues.
Amb el nom d’Andorra Ultra Trail Vallnord, es van realitzar tot una sèrie de curses de muntanya, la més (bestia), la Ronda dels Cims (170km), que es podia fer, o sol, o amb relleus de quatre membres, després l’Ultra Mític (112km), l’Ultra Iniciàtic (103km), el Trail (35km) i per acabar el SolidariTrail de 10km.
L’Àngel, el Bena i jo, vam sortir tant xino-xano, que vam anar tota la cursa lluitant amb els talls horaris per a no quedar desqualificats, tot i que el ritme demanat era de 3km/h., no vam ser capaços d’anar més ràpid, degut a la duresa dels camins i als constants puja-baixa, 21 en total, amb una mitja d’uns 500m. per pujada. El temps anava passant però els kilòmetres no, la primera nit ens va agafar dalt del Comapedrosa, i a la primera basevida (La Margineda, km 70.)ja vam arribar sense poder-hi dormir, i després d’un petit àpat, vam sortir amb les primeres llums del dia, com que el nostre ritme no va millorar, vam passar el següent tall en el ref. d’Illa, justets, però vam passar, poc després se’ns va fer de nit al port de Vallcivera. L’acumulació de kilòmetres i de desnivell, ja anava fet forat en els nostres cervells, i al arribar a la basevida (del Pas de la Casa,km 131), ja fets pols, només va caldra que ens diguessin que anavem malament per acavar la cursa dintre del temps, per deixar-ho sense donar-l’hi més raonaments (cosa que ara m’arrepenteixo, enormement, -i juro que mai més ho tornaré a fer-). Acte seguit vam pujar a la furgoneta que ens va dur fins a Ordino ràpidament, (que còmodes que són les furgonetes, ...i passen els kilòmetres mentres estàs sentat...).

On anirem a parar???

El govern permetrà circular per vials de menys de 4 metres per la muntanya.LINK A L'ARTICLE DE LA VANGUARDIA: ACCÉS MOTORITZAT A LA MUNTANYA
Per contra anem en bici!!!

Homenatge de Valls a xavi Tondo

Per qué la vida és tant injusta de vegades??? Molta sort allà on siguis Xavi Tondo!

Setmana del 2 al 8 de Maig

ENTRENO:
Dillums.:30’ Trote + faroles progresives (asfalt)+ estiraments
Dimarts.:Estiraments+musculació+abdolumbars
Dimecres.: 18’30h. a Vilaplana
Divendres.: 20’ trote + 1x2000-2x1000-4x500 + estiraments.
Cap de setmana .:6h. Sortida muntanyera


LINK A WIKILOC RUTA TGNA-RUTA DEL CÍSTER-TGNA
Sortida amb Helena, JaumeG, Toni i Joanjo. De Tarragona anem cap a Santes Creus per la carretera de Bràfim. Parem per fer un bon esmorzari agafar forces a Vilarodona. D'allí anem cap al Pont d'Armentera, Pla de Santamaria, Cabra del Camp, Sarral, Rocallaura i finalment arribem a Vallbona, on fem una Pepe-Loca i cafetó per poder afrontar la següent etapa fins a Poblet, passant pels Omells de Na Gaia, Senan i l'Espluga. Deprès de passar per Poblet fem una parada a L'Espluga on improvisem un semi-dinar a casa amb les "restes" que trobem. Des d'aquí i ja amb les forces justes tirem cap a Montblanc, La Riba i ens desviem a Picamoixons, El Rourell, Vilallonga, El Morell, La Pobla, Constantí i finalment tanquem el cercle a Tarragona. 155km i 1675m D+. L'horari és una mica enganyós degut a les parades per menjar i beure.
Un gran dia fent una bonica ruta en molt bona companyia dels amics.

crònica La Selva Prades La selva, per Jordibe

Son les cinc de la matinada i toca el despertador, m’aixeco a la primera. Feia dies que esperava aquest moment, esmorzo, em vesteixo, quasi com ho fan els toreros (ho faig tot) i me’n vaig de casa quasi sense fer soroll, més content que un ginjol, al cotxe i cap a La Selva.
De camí cap a La Selva vaig pensant que serà un dia perfecte , el cel està tot estrellat, de sobte sona l’alarma de la benzina, bé, no passa res ja en posaré de tornada, ara només estic per la feina, arribant a La Selva la cosa es comença a emboirar, i al poble la boira es bastant tancada, el que me fa pensar que el dia no serà tan esplèndid com me pensava, vaig a buscar el dorsal i em prenc un cafè de mitjó que fa el seu efecte (això que ja anava servit) una vegada tot enllestit arriba el Rafa el meu company de la feina que no avia provat mai que era fer una Marxa per les muntanyes de Prades, be me trobo al Ismael, al Joan de OT a la Ester Valenzuela i algú mes que ara no em ve al cap.
Son les set de la matinada i puntualment donen la sortida, som un total de 540 que sortim, i nosaltres comencem caminant per anar escalfant el dia, és fred i la boira engorroneix, al sortir del pobla comencem a trotar i anem fen pistes fins arribar al Bonretorn on comprovem que de boira no en tindrem i comencem a treure roba,el sol comencem a escalfar. Comencem a pujar fins L’Albiol on ens ve pel darrera cridant-nos el Ramon Bomber que venia tot espitos buscant el seu company, s’avia dormit, desprès ve Mont-ral, Farena, comença a fer calor i decideixo posar-me la samarreta de màniga curta, avanç de enfilar els Cogullons (ha!!! que en quedes fins els coll…) fins el refu, desprès cap a la Mola del Quatre Termes, en aquest tros ens varem trobar a la Berna i el Jaume que venien corrents de cara a nosaltres i ens van acompanyar un tros fins on tenien les bicicletes amagades, portaven una estona intentant localitzar-nos, una mica per culpa meva (Jaume ara ja se on soc) seguim pel Tossal de la Baltasana i Prades.
Son les 14,35 quan entrem a la plaça per fer l’avituallament imagineu-vos com estava tot el camí desprès d’aquets dies de aigua i sol, agafem forces ja que el desnivell que portem es important, (bocata de llonganissa a la brasa recent feta, a i repeteixo) el meu company està indecís de plegar o continuar, te una llaga al peu darrere al taló, però desprès del bocata i fruita mira el que queda i diu que lo mes fotut ja ho hem fet i es decideix a continuar, lo primer va se protegir-li la butllofa, encara tenia un Compeed extra gran de Carros de Foc, que vaig treure de la motxilla del “matguiver” que porta fins i tot farmaciola. S’ho va netejar i li vaig posar el Compeed. Carreguem aigua al camel i apareix el Jaume ha fer-nos unes “afotos” que ell estava fent l’avituallament a la Fonda Espasa, i cames per que os volem.
La part que ve ara no la avia fet mai i és espatarrant, direcció a Capafons tot de baixada i per pista això és bo per anar paint el dinar, arribem a Capafons i avituallament ràpid i continuem cap la Font de la Llúdriga, i anem per una pista que està em mig del bosc, direcció cap un coll que es veu entre les muntanyes, quasi no entra la llum i trenquem agafant un corriol que enfila cap a dalt direcció al Pont del Goi.
Això és un espectacle de la natura, la terra és negra, tot és verd, ufanós, les olors es barregen entre les flors, el verd, d’humitat, els fongs, la terra. El verdum de la humitat s’enfila amunt per les soques dels arbres, la molsa a folrat les pedres i les raconades, com si fossin d’un vellut, verd intens i tou, comencen a brotar les primeres flors de la primavera, per molt que ho intenti, no es pot explicar, ho tenim que veure.
Ara això si, enfila amunt que fa fort, fins que arribem al Pont del Goi, imponent, que primer el passes per sota i desprès l’enfiles per dalt per sortir del coll, anem direcció a la Font Nova, Creu Trencada, els Motllats al coll ens han donat un caldo que ens ha espavilat, fins arribar a l’Albiol.
Aquí repetim de caldo i entrepà, avanç de sortir ens tapem, paravent guants i buf fa estona que anem veient que la boira s’està menjant la muntanya de baix cap a dalt i ens esta començant a engolir. Aquí ja teníem clar que tardaríem mes del previst però el que es comence s’acaba i el que aviem vist fins ara ens ha donat forces per acabar-ho, continuem baixant i els trossos que escampa, la boira forma un mar fins l’horitzó que rodeja una illa (encara no se quina muntanya era la que treia el cap dintre la mar de boira), anem baixant per baixades molt tècniques, barrancades, corriols, senderons dintre el bosc, era com si fóssim a un altre mon, es fa de nit just al sortir del bosc, encenem els frontals per continuar i devíen faltar uns sis o set kilòmetres per pista avanç de arribar al final, que se ens van fer molt llargs, per que de nit enseguida varem veure les llums de La Selva però per més que fèiem camí les llums seguien sent petites i es que vorejàvem tot el poble per dalt de la muntanya, i no varem fer l’últim descens fins entrar al poble.
Les llums grogues es comencen a fer grans veiem les cases anàvem seguint les marques el costat de la riera fins trobar les passeres, entrem per una carretera estreta flanquejada per parets altes i un fanals de llum groga molt distants que en anaven endinsant cap al centre del poble, anem creuant carrers fins arribar al principal on al cap de vall ni ha el poliesportiu i final de trajecte, una arribada tranqui-la en un poble esmortit per la nit, mes tar del previst 13h 40’ però satisfets de la feina feta i de haver gaudit d’un ventall de paisatges tan diversos en un sol dia.
Una cervesa i bocata que ens van oferir, per celebrar l’arribada, i cap a casa a treure’ns la pols i el fang de les bambes, que son el reflex de la jornada.

Crònica Ultra Trail Xerta, per Karrasclet

Cent per cent d’efectivitat, quatre de quatre, tots els Troteros que vam començar l’Ultra Trail de les Fonts a Xerta, vam acabar. Els dos amb una mica d’experiència, el Bena i jo, l’acumuleitor Àngel, i el que s’estrenava en aquestes bogeries lo Jordi de Rkts.
Des de’l poliesportiu de Xerta, vam sortir i arribar cada etapa. La primera etapa (Noctureta), 24km, amb poc desnivell i molt corredora, però s’ha d’anar amb seny, ja que el que facis de més, ho pagaràs a les altres etapes. Nosaltres com que de seny en tenim el just per passar el dia, doncs vam anar rapidets. A l’endemà la Ultra, 53km., amb 3000m. de desnivell positiu, molt maca tot i el vent, muntanyera a tope, constants puja-baixes, forts pendents, trams tècnics, ...nosaltres vam anar fent , “sin prisas, pero sin pausas”. I per rematar a la gent, el diumenge la Cursa de les Fonts, 27km., 1700m de desnivell positiu, i com és habitual, molta muntanya, i poques forces, però amb molt de patiment, i moltes ganes per acabar-la.

La meva penitència "La Ruta Digital"

La crónica del JaumeG de la ruta del karrasclet, amb vídeo i música revolucionària..Ja sé que fa dies que vam acabar la ruta...però tenia un examen i no he pogut posar-m'hi fins aquest cap de setmana, ...que per cert, -quina feinada m'ha donat el "putu" MovieMaker-, hagués preferit fer la ruta del Carrasclet de genolls, o matar al que ho va inventar. Després de baixar tots els vídeos del mòbil, un per un, ja que l'ordinador no em reconeix el meu, des de que la meva dona va instal·lar el seu, canviar el tipus de fitxer de vídeo, de Mpg4 a Avi, com que el citat MovieMaker no el reconeix..., aprendre a fer-l'ho anar, ah!!, se'm va borrar tot un cop, també una vegada, anava tant lent que de foto a foto podia anar a fer un passeig, en una altre ocasió, sortien en negre les imatges que tenien algun efecte, que si us heu fixat n'hi ha moltes, un altre tema va ser el so..., hay el so, que collons poso i el que és pitjor, com el poso, que si MP3, que si ...no sé que, total que buscant, buscant, vaig anar a parar al skatalà, i com que parlava de camins i de llibertat, em va semblar molt correcte amb la filosofia de la ruta, no?. .Ja només pensar, que encara tenia que gravar-ho, penjar-ho al yutub, i per acabar de rematar, col·locar-ho al meu Blog, em posava a tremolar. Bé, comencem gravant..., sembla que ho ha fet, però al visualitzar-l'ho, AAAHHHH!!!, els vídeos no es veuen, "por dios, però esto que, és", jo em volia morir, solució.: Me'n vaig a veure la rua del carnestoltes (dissabte), però no m'ho puc treure del cap, torno cap a casa, cagant-me en tots els baits, megabaits, i mecagunbaits del món, tatxan... tinc una idea...(ja m'ho diu ma mare, que estic desaprofitat), per internet, segur que hi ha algú que l'hi ha passat el mateix, doncs després d'un bon rato, arribo a la conclusió que falten els còdecs, doncs a buscar còdecs, -xiulo sssffsfsf, còòòdeeeecssss-, je, je, és broma...m'els baixo, també em baixo una nova versió del collons de MediaMarker aquest, i no sé quantes collonades més que no em serveixen de res, ah, també trobo pels foros d'internet que el MediaMerder, és una merda de programa i tothom recomana fer-ne servir qualsevol altre, ...a bones hores!. Com que sóc caparrut ho torno a provar, res de res, doncs ho provo amb la versió nova 2.6, això vol dir que n'hi han ja sis de noves, (que n'aprenguin!!!), ja,ja, sorpresa, la versió nova no reconeix les versions velles del mateix programa, aquí, ja em vaig començar a recordar-me'n de tota la família del Bilgueits, i reencarnacions futures, solució.: Me'n vaig a veure la rua del carnestoltes (diumenge), com que fa fred, torno cap a casa, torno a l'ordinador, torno a provar-ho, aquesta vegada, provo de gravar un vídeo sol, sense el muntatge complert, oohh!! sorpresa, ho fa bé, osti, osti, osti, doncs ho provo amb tot el muntatge, i.....SSSSIIIII!!!!!! ho ha gravat, contra tot pronòstic, el puc veure tot, vídeos inclosos, el món és meravellós, internet és meravellós, el MediaMierda també és meravellós, tot és de color de rosa, t'estimo..., se me'n va la bola, ja torno. Següent pas, com que sóc de provar coses, intento penjar-ho directament en el meu blog sense passar pel yutub, quasi ho aconsegueixo, per només 26 megabaits, no hi cap, però la cosa va bé, ja ho tenia previst...he de passar pel yutub, ...no ens posem nerviosos. Primer problema, com que no ho havia fet mai, m'he de registrar, em registro, no em deixa, diu que ja hi estic, joooooooooo!!!, no m'estaràs confundiendo???, si és el primer cop que vull pujar un vídeo!, aquest Bilgueits em té mania, ...tranquilítzat, provo amb altres senyes, contrasenyes, paraules clau, i claus de paraules, fins que la meva Berna em diu, -y si lo pruebas com la que usas siempre-, grans paraules, ella té raó. Ja estic dintre, pujo el vídeo, només un problema, la imatge que queda davant del vídeo és la que estem al bar d'Alforja, joder, el vídeo sembla la ruta del botellón, la tinc que canviar com sigui..., per sort hi ha l'opció, però diu que tarda sis hores en canviar-ho, ...i ara que faig?, ho canvio i ho deixo en marxa, o ho puc apagar i ell ja ho farà tot sol, o no sé que fer, ...o sigui que apago l'ordinador i me'n vaig a les dues del matí a dormir, demà he de treballar.
Avui, al tornar de treballar, per sort internet funciona de nit, ha canviat la imatge d'inici, no és la que jo volia, però no la toco, ara ja només em queda posar-l'ho en el blog, i fer la crònica que ja estic acabant, que per cert no ha sortit la de la Ruta del Carrasclet, sinó la meva penitència.
El vídeo mireu-l'ho amb carinyo, m'he passat quatre dies per fer-l'ho, no l'amplieu, ja que les imatges fetes amb el mòbil no tenen gaire qualitat.

cronica ruta karrasclet per "tomos"

El JordiB ens envia una crònica tipus Best-Seller de Ken Follet.A llegir que tambè és molt sa i beneficiós!

LA RUTA DEL CARRASCLET: Cronica personal de cafetera man...
Capçanes 19 de febrer

CAPITOL-1
Arribada Extrem
Hem quedat a les 7.15 a Hisenda, són les 7,35 i estem sortin de Tarragona, els del trote mai tenim presses, però anant cap a Reus no teniem clar que agafessim el tren. Arribem justos però encara tenim temps, no trobem lloc per aparcar la furgo. Vinga donar tomps contra rellotge i per fi aparquem. Mentres uns es canvien el Roquetes i jo que ja anem canviats anem corrents a treure els bitllets. Entrem al vestibul i tothom es pensava que ja no arribavem. Treiem els bitllets, les salutacions corresponents, van arrivant els troteros i anem passant cap a l’andana per que el tren está arribant, Al tren ens posem tot junts i ens acabem de saludar, ens anem posant al dia de les ultimes aventures i dels nous projectes mentres el tren avança i anem replegant a mes gent que s’incorpora a l’estació de Dosaigues, mentres anem comentant la ruta del carrasclet el tren ja anuncia l’arribada a Capçanes.
Arribem a Capçanes, el mati ens sembla fred, pero en realitat es que al tren anavem amb bona temperatura, ens dirigim cap a l’estatua d’en Pere Joan Barceló, “Carrasclet”, alli es anem concentrant i arremolinant devant dell per fernos la foto oficial de sortida i d’homentage al que va lluitar contra les tropes de Felip V. No podem fer ni un café, ja que el bar encara no ha obert, vist el panorama son les 8,45’ i decidim començar la ruta.

CAPITOL-2
La sortida i el mati
Surtint de Capçanes el recompte oficial de la sortida a donat 18 bandolers per afrontar l’aventura establerta, el dia es esplendoros ni un sol nuvol, molta llum,aixo promet i començant a pujar cap a Llaberia. El Tivissanu em va ensanyar un tipus de molsa que no havia vist mai, que feia com uma fulleta llargeta, petita, molt fina i feia una floreta blanca molt petita, l’mpresió es com si fos uma molsa blanquinosa i em va explicar que nomes creixia als llocs on no hi ha contaminació, aixo era el preludi d’un gran dia. Arribem a Llaveria on jo no havia estat mai, un pobe molt petitet, mol ben cuidat i que no vam veure cap vilata, temps just per fer un mos i continuar per els senderons, el paisatje les raconades, tot es inolvidable. Seguim cap al coll del Guix, per aquesta zona anan baixant, anem veient tota la costa i en primer pla el magnific cap de Salou mentres arribem a Colldejou. Aqui fem la primera parada, alguns encara els hi vallaba el cafe frustat del mati, pero a mi me venia de gust una birra fresca, d’aquelles que hidratan i t’alimenten, bé d’aquelles que te refan. Sense perdre temps continuem cami cap a al castell d’Escornalbou, comença a fer calor, arribant al castell continuem per un sendero molt bonic, molt verd que ens fa refugi del solano i ens porta tot baixant cap a L’Argentera, omplim aigua, fem un mos, me treg les pedretes de les trabuco i continuem, en aquest punt en deixen tres bandolers, que ja tenien el cotxe aqui. Continuem el 15 bandolers direcció cap el Coll de la Teixeta, una pista de terra rojenca que juntament am el sol que feia es feia una mica feixuda de anar paint, nomes el suavitzava la mica de aire humit que es comensava a aixecar, preludi d’un canvi de temps. El Tivissano no es troba bé, te la panxa enredada pero no para, aribant al coll de la teixeta continuem per el PR que va per els molins de vent (aereogeneradors) i que va pujant fins a l’ermita de Puigcerver (que no sabia ni que existia), cada vegada está mes nuvol i el vent es mes fort i humit, recollim tot el grup i continuem ara de baixada, amb certa alegria per que s’apropa l’esparada hora del jalo. La gana, la baixada, i les ganes de parar una estona ens porten fins a Alforja, ja portem unes 6 hores sense parar i allí la dona d’un del que venia amb nosaltres ens habia preparat una mica de vermut per cubrir les primeres necesitats (birra, patates i olives) moltes gracies, encara que no sé com es diu aqueta noia.

CAPITOL-3
El dinar i la tarda

Davant mateix d’on aviem fet el vermut hi ha un bar i anem entrant a fer un entrepa, a mesura que arrivem anem demanant birres i bocates fins que desbordem el cambré, la cuinera i el pa comensa a minvar, els últims ens vam partir el pa com a bons germans, jo particularment quan me vaig acabar les llesquetes i la truita de pernil vaig obrir la motxila i vaig agafar una mica de solid que portava extra per acabar de fer tou, cafe i cames per aque hos vull, anem sortin i efectivament com deia el meteoblue a les 16h plouria, i aixi era ( meteobue es una pagina dels webs que si la aneu seguin ho encerta molt, me la va recomenar el Jordi de Roquetes). Ens preparem el dia esta cap girat, ara plou, i s’ha girat aire fred i com tot bon catalá te fred despres de dinar, ens tapem ens posem l’impermeable, comencem a caminar per escalfar les cames, reconte oficial 11 bandolers (quatre s’an quedat a Alforja) i mes endavant a trotar per fer-nos passar el fred, anem pujant direcció a Arbolí, pujant i pujant, entrant en calor i borejant la cantera de grava, segueix pluvent, vista desde dalt es veu la magnificencia de la destroça que fa una cantera d’aquestes caracteristiques en el trancurs del temps. Continuem pujant cap el Km 47 ens tenien preparats mega avituallament a la casa de l'Akane i Iván (amics del Joan de OT) avien fet cocs al forn, ens habien posat globus per que era al mitg de la montanya, els vam veure, el grup estava trencat i jo anava per el final, estava plovent, feia aire vam veure els globus, pero no vam parar per que no sabiem hon estaben el del devant i el dia no estava per mases aturades, suposavem que al no habernos esperat al lloc del globus es que habian continuat. De totes maneres en cara que no es conegui que ja tindrem ocasió, moltes gracies per l'Akane i Iván de part dels bandolers. Seguim i arribem a l’Arbolí, el Tivissano s’arriba al bar per pendres una una coca-cola per veure si fa net del desarreglo de la panxa, mentres ens prenem un descans sota la pluja i nem menjucant cosetes per no fer fallida, l’aturada es curta i continuem, cap a Gallicant, anem cap el gorg, esta esplendoros, la cascada, l’aigua transparent la vegetació amb un color viu de la pluja, petita parada per admirar i gravar l’imatge i continuem direcció cap a la Febró per una pista de terra argilosa que está estobada i enfangada per la pluja i que notem a mida que anem avansant que les baixades rellisques amb el fang i les pujades notes el tou de fang a les trabuco. Anem pujant i baixant per la pista, el cel sembla que es vulgui obrir una mica, la boirina sembla que esbaeixi, i comencem a veura les muntanyes de Ciurana, estem alts i entre les montanyes es veu el sol que esta a punt de caure entre mig d’un coll, el raijos es donen l’ultim ale de sol i l’imatge del sol bategant sobre la montanya mullada amb el seu reflexe al bosc amb els pins, verds clars intens, lluminosos, nets, vius, son la seva manera de dirnos adeu després de veurens durant tot el dia per aquelles contrades i ens sugereix que tenim que aprofitar el que ens queda de llum. Continuem fins la Febró, alli ens reagrupem i fem parada, esta apunt de fer-se fosc, omplim aigua mengem una mica, ens espolsem el mitjons, anem una mica enfangats.


CAPITOL-4
La nit, no hi ha sopar

Sortim de la Febró i és practicament de nit, anem caminant, semble que ha parat una mica de ploura, es va fen de nit, és tancada, encara que sembla que el cel es va obrint. Comencem a pujar enl mitg del bosc, el frontal és una maravella (Led Lenser H7) quina llum!, he de baixar-la a mitja poténcia perqué ofen a la vista, anem pujant pel mitg del bosc i localitzant les marques del GR, a mida que anem pujant sembla que va fent un plugim, sembla aigua neu, per les pista a la part de dalt direcció a La Mussara els tolls criuxen del gel, en cap moment tenim la sensació de tenir fred, però el temps la nit i la boira que ens fa companyia sembla que estas en mig del no res, sembla que el temps es fred nosaltres trotant no tenim aquesta percepcio i sense parar arribem a la carretera de la Mussara, i comencem a baixar per les Tosques, per fi terreny comanxe, be ara si que estem tots situats i sabem on estem, les tosques estaba tota xopa i les pedres relliscaven vam tenir que baixar caminant i amb molt de comte, perquè continuament se t’anaven el peus de les relliscades, la baixada va ser llarga i per fi agafem el camí cap a Vilaplana, parem a la font del diposit a omplir aigua i a menjar el que ens quedava. Bes quin sopar per agafar forses per el tram final aprox. 11Km sense perdre masa temps que ja son les nou del vespre i comencem a tenir ganes de mataro aixo. Continuem direcció a l’Aleixar, per el camí es comença a veure el cel que está molt obert, queda algún nuvol que es de color rogenc per el reflexe de la refineria, anem tots molt compactats la nit ens apinya, comença a veures el reflexa de la lluna que sembla que vulgui sortir, creuem l’Aleixar sense parar, direcció a Maspujols, pel tram de la carretera ens adonem que la lluna ja s’ha aixecat i es molt blanca i rodona, sembla que ens vingui a rebre, d’alguna manera veure aixo et renova les forces, que comencen a estar mimbades i et done un punt extra d’energia. Passem un tram per la riera, és com si estessim per la platja, amb la sorra mullada, busquem un lloc hon la riera s’estreny per creuarla i al cap d’una estona arribem a Maspujols, sense para encarem l’ultim tram sabem que quede poc per arribar i sense pressa però sense pausa, ja no donem tregua els once bandoler que queden faran que es rendeixen les tropes de Felip V i a les 10.30 de la nit vam arribar com uns campions a Reus, una mica mes tard del previs però contents de haver assolit la fita dignament, sans i estalvis.

Gràcies a tots per un dia tan meravellos, cafetera man....

entreno setmana 10 a 16 gener 2011

Desprès de les festes de Nadal, vam començar l'any amb un bon entrenament: L'Espluga-Castell de Milmanda-Castell de Riudabella-Casa Forestal del Tillar-Coll del Bosc-Prades (esmorzar)-Tossal de la Baltassana-Coll de la Caldereta-Clot del LLop-La Pena-El Menatxo-L'Espluga de Francolí. Dinar a El Gatim de l'Espluga.
Total: 37km en 5h15' (+45' d'esmorzar a Prades). Aquesta setmana seguirem...

AH!comenceu a reservar-vos el dia 21 de gener pel sopar del Trofeiu del Trote. Properament penjarem una entrada i farem la llista pel sopar.

Dilluns.: 15’ trote + 2X4(pujades regresives Lloritu) +15’ trote.
Dimarts.: 15’ trote + 5 escales (Diputació) + abdolumbars + estiraments.
Dimecres.: 10’ trote + 10X(3’rapids-1’caminant) + estiraments.
Divendres.: 90’ trote mar/muntanya + estiraments.
Cap de setmana .: Sortida llarga, 5 ó 6 hores

RUTA DEL CÍSTER

Aquest diumenge hem anat a fer la Ruta del Císter "integral". Al final, però "nomès" els Jaumes l'han fet tota. Aquí hi han les fotos del recorregut de Santes Creus passant per Vallbona fins a L'Espluga, on hem arribat desprès de 11 hores i 70km. Hem sortit de Santes Creus a les 5.00 de la matinada, sort que no feia gaire fred amb núvols que amenaçaven pluja tot i que al final ens ha respectat (nomès 4 gotes).Bon entrepà a Belltall i millor plat de caldo a L'Espluga. D'aquí ja han seguit els Jaume's fins a tancar el cercle (ja ens ho explicaran!)
FOTOS DE LA RUTA DEL CÍSTER JOANJO
FOTOS DE LA RUTA DEL CÍSTER JAUMEB
(la resta de fotos els propers dies)

Entreno 29/10 a 5/12. Cròniques cap de setmana.

Aquest diumenge hem fet el 1er Trail Running d'Arbeca: 37km, 750mD+ i 740mD-. A la sortida a les 9h del matí estàvem a -3ºC, o sigui una mica de fresqueta...semblava que havia de sortir el sol però ha durat poc. Durant tota la cursa ha fet bastant fred i un vent gelat que baixava de les muntanyes pirinenques que veiem totes ben blanques i carregades de neu. Ha sigut una cursa MOLT corredora, on els darrers 15km han sigut tots per pista. El JaumeG ha anat amb el grup capdavanter (anava 5é amb els 4 primers a "tiro") durant més de mitja cursa, però uns problemes de rampes a les cames l'han obligat a afluixar. Tot i això ha fet 13é de la general i 2n Màster amb un temps de 3h05' (imagineu quin temps haguès fet en una marató d'asfalt...). Per un altre part, l'Helena tambè ha fet una molt bona cursa, fent la 5ena de la general i 2ª de categoria sènior amb un temps de 4h05'. Un servidor ha fet tambè 4h05' i no sé quin de la general. El Trote ha queda 3er classificat per equips, així que tots contents, amb trofeiu, entrepà de llangonissa sucat amb all-i-oli, i si tenies nassos, et podies beure una birra. Jo no els he tingut, l'únic el Jaumeg això si, ben dutxat amb aigua calenteta, mentjant l'entrepa i bevent la birra dins el cotxe amb calefacció mentre esperava aque arribéssim nosaltres! Els que heu fet la Mitja Marató, que tal? i els demés? segur que no us heu estat quiets...expliqueu,expliqueu...
FOTOS ENTREGA TROFEIUS

ENTRENO DE LA SETMANA
DILLUNS: Trote suau recuperació 45' + faroles ràpides.
DIMARTS: Trote suau 20' + escales diputació + abdo/lumbars
DIMECRES: 15' Trote + 3xCircuit Oberón (escales CAP Llevant) + 3 rectes ràpides + Trote
DIJOUS: Cadascú el que vulgui/li surti d'allí...
DIVENDRES: 90' Trote Mar/Muntanya
DISSABTE: Ídem que dijous
DIUMENGE: Ruta del Císter "Non Stop": Santes Creus-Vallbona-Poblet-Santes Creus (100km)

CRÓNICA BEHOVIA-SAN SEBASTIAN

La Gemma i l'Armengol ens passen aquesta detallada crònica amb unes fotos de la passada "BEHOVIA-SAN SEBASTIAN":

"Diu la cançó popular : "Desde Santurce a Bilbao, vengo por toda la orilla,"….. però no, no és aquesta la cursa que hem fet sino desde Behovia a San Sebastian.
Ja fa temps que es va gestar la idea de participar-hi després d' haver llegit alguna cosa de les seves especials característiques a la revista Runners.
El primer pas va ser fer la preinscripció, a principis de Juny. Degut a la gran quantitat de participants, els que ho han fet en edicions anteriors, -aquesta era la 46-, hi tenen prioritat. La resta va per ordre d' inscripció. Uns pocs dies més tard ja ens van confirmar "la plaça". Era el moment de començar a buscar lloc per a dormir i també decidir com ens hi desplaçaríem. Un amic del Club Runners, que hi va participar l'any passat, ens va recomanar l'hotel. De seguida ens va agradar i ja vam fer la reserva. Per anar-hi, el tren semblava la millor opció, ja que els horaris s'adaptaven prou bé i podríem tornar descansats. El bitllet però, no es podia reservar fins dos mesos abans, així doncs al calendari de la cuina hi vam posar un recordatori pel dia 2 de Setembre: Renfe/SS.
El seu perfil és exigent i necessitàvem una bona preparació, teníem però temps suficient per a poder-ho fer.
Va ser casual que coincidís el dia del meu aniversari, 12 de Novembre, amb el dia de sortir de viatge, però això també va formar part de la festa. Felicitacions i regals. Moltes gràcies!. A les 16,15h, sortíem de viatge desde l' estació del Camp de Tarragona i cinc hores més tard érem a San Sebastian. Aquesta nit vam aprofitar per anar al casc antic a sopar. Era tot ple de gent. Mmmm....les barres multicolors... quins pintxos!: vermell i verd -de pebrots-, rosa -de salmó-, plata -de seitó -, groc -de truita-, blanc -de bacallà -,... Txacolí per acompanyar .
Dissabte al mati ens esperava la Fira del Corredor que te lloc als baixos del Kursaal. Alla es recollia el dorsal i el regal (samarreta blava d' Adidas i medalla). Lluïa un sol preciós. La Platja de La Contxa, meravellosa. Pensavem amb el temporal que estava previst per l'endemà, jo! . Es va fer l'hora de dinar i ho fem al bar "La Cepa". Productes de la terra: revuelto de hongos, amanida d'espàrrecs amb bonítol i bacallà. Per beure aigua..... Zzzzzz zzzzz .. quina siesta!. La tarda va quedar molt reduïda. No ens voliem cansar gaire i volíem sopar aviat. Ara era el torn dels hidrats. La nostra sorpresa quan arribem a la pizzeria, que encara era tancada, i hi havia cua per entrar-hi. Obren portes i ens diuem que esta tot reservat!... Mare de Déu ! .. De fet la ciutat estava "tomada" de atletes.... Tornem cap a l'hotel i alla fem un sopar lleuger. Ara era el moment del nostre particular "briefing" decidint a quina hora ens aixecariem, el vestuari, quin era el tren òptim per anar cap a Behovia, l'estratègia... Una mica de neguit, nervis, dubte....

Diumenge. Esmorzem i cap a l'estació de l' Eusko tren, que és una mena de ferrocarrils catalans pero a la basca. Li diuen "el topo", ja que travesa diferents tunels. El bitllet (1 Eur) ja l'havíem comprat a la Fira. La sortida a les 8,45h i 35 minuts de viatge. Núvol pero no plovia ni feia massa fred. En arribar a Behovia ens esperen uns autobusos llançadera per a fer el tram final fins al punt de sortida. Encara no plou.Busquem el nostre calaix, que trobem fàcilment. Gent i cada cop més gent. Sents parlar en euskera, català , francès, anglès, castellà , ...
Ja va començar a fer algun ramet i ens resguardàvem apilotonats als pocs llocs coberts que hi havia. Molts sota la teulada de la benzinera i també sota balconades. Moment per WC.... El rellotge anava correns i s'acostava l'hora d'estirar i escalfar. Pels corredors discapacitats, -amb cadira, a peu i visual-, la sortida ja estava a punt. Eran les 10,25h. A continuació, sortien els patinadors, que aquest any era el primer cop que hi participaven -per cert hem sabut que hi van prendre part dos corredors de Tarragona-, i a les 11 els atletes. Hi havia un petit grup de gent anant trotant a la vora del riu i que s'endinsaven cap al poble així que vam anar cap allà i ens vam trobar que era l'arc de sortida que no pensàvem que poguésim veure tal i com estan acotats els diferents calaixos de sortida. Faltaven uns minutets per les 11h. Ple de gent fora de les tanques i també a l'interior amb personal de l'organització i fotògrafs. De sobte apareix per a colocar-se a la sortida una figura escuàlida, alta i prima equipada amb samarreta imperi, pantaló curt, -podíem dir que semblava que li anessin unes talles grans-, i manguitos. Era el Chema Martínez. Un cos on h es podien apreciar cadascun dels muscles del cos humà. La seva expressió era de total concentració. Donava petits saltets i es feia uns copets a les cames. Allà mateix també vam veure que hi havia el seu màxim rival i guanyador de la cursa de l'any passat. Van saludar-se cordialment i es van col·locar a la línia de sortida. El Chema va fer un toc a les cames dels corredors que hi havia tot just al seu costat. Un gest imagino d'aquells que t'agraden i esperonen.Complicitat. Un som-hi!. Les 11h i sortida. Tot just davant nostre vam veure com un corredor va caure i també un altre al seu darrere. Per un moment em van passar pel cap els "encierros" i ha de ser horrible!. Ràpidament es van aixecar i continuar. Pobres!.. i quina ràbia que deu fer!...
Nosaltres vem tornar cap a el nostre calaix. No sé si us he dit que portàvem el color taronja -un bon senyal!-. Mentres vèiem que els que anaven davant nostre -grocs, verds i blaus- caminaven cap al punt de sortida. Dins de cada color també estàvem col·locats per temps. La sortida era 3 minuts més tard del bloc que havia sortit prèviament.... Plovia i parava, plovia i parava.... Ja avancem nosaltres. Ens desenfundem del plàstics -aquells transparents de 0,75 Eur adquirit a una botiga de xinos- que portàvem, gairebé tots anavem iguals, i cap a la sortida. La música eixordadora i estimulant. Cançons conegudes i per a cada grup sonava una de diferent. Rèiem, ballàvem marcant el ritme....A la pantalla vèiem com corria el crono marxa enrera.... lau (4), hiru (3), bi (2), bat (1) i (0) . Les 11,25h. En passar per l'arc engeguem els nostres cronos. -Jo l'estrenava, va ser un dels meus regals d'aniversari ji ji ji i va quedar ben batejat!!-...
La consigna era molta tranquil·litat i al nostre ritme encara que era fàcil deixar-te portar. El public a la sortida del poble animant. Gairebé sense adonar-nos-en ja érem al km 3 i a punt per començar el festival. Ja plou i no para. El paisatge és preciós. Prats verds i caserios, ovelles i cavalls. Anem bé, al nostre ritme. Pel nostre davant cents de corredors que ja són a dalt de la pujada. Estem corrent per l'autovia i públic als dos costats equipats amb paraiguües i roba impermeable. Famílies amb canalla petita dins els seus cotxets... De seguida el primer avituallament. Taules llarguíssimes plenes de gots de paper. El terra era ja una catifa blanca de la gent que havia passat davant nostre però al mateix temps ja ho estaven escombrant. Aquest tema, gots o botellins, és una de les polèmiques doncs sembla que hi ha molts corredors que preferirien que repartissin botellins... certament quan l'agafes et cau una mica per sobre, però per a mi no hi ha problema...Ja ens trobem als temuts tobogans. Es el tram de carretera que porta al poble de Lezo. Col·locats en algun revolt estratègicament públic abertzale amb pancartes demanant l'apropament a casa dels familiars o amics empresonats. Sembla que les cames es ressenteixen pero ha estat una falsa alarma. Seguim al nostre ritme i molt bé. Som a l'equador de la cursa i ni ens n'hem adonat. Port de Pasajes. Una zona industrial amb tinglados, grues marítimes i algun container. Aquí no hi ha desnivell i es on la gent aprofita per a córrer i recuperar, si és possible, algun minutet. S'ha d' anar amb compte amb el terra ja que les vies de tren que hi ha podrien jugar una mala passada. Era ple de tolls,...i de gent, és clar!.. furgoneta amb DJ i el speaker, que sigilosament, anunciava que venia l'Alto de Miracruz. Hi ha un ziga-zaga, dreta-esquerra. Aqui un grup de nens xistularis i tamborins amb directora i tot,... Emocionant,... érem els corredors qui els aplaudíem!. -he vist que hi ha penjat un video a Youtube enregistrant aquest bonic moment-. Ja ens trobem pujant: "Aupa, aupa,... Ya estais arriba,.. esto se acaba,... venga valientes",.... Aplaudiments... No els podíem ni volíem defraudar. Corríem i corríem. Durant tota aquesta pujada, potser semblant al nostre Vial Bryant, i també les anteriors, em vaig sentir molt bé. Ens anàvem donant ànims entre nosaltres: "Sí sí,... ja hi som,.. això ja està. Estem a punt d'entrar a Sanse"... Just al davant nostre hi anava un corredor ceg amb el seu guia. La mitjana d'edad de la parella uns 60 anys i allí estaven pim-pam pim-pam. Un altre petit desnivell. Ja es veu el Kursaal i s'intuieix el final de la cursa. Sento uns companys al costat que es diuen: "Mira, allí està el guia de 1,50h. Vamos a por él!. El de rojo"... Això va fer saltar una alarma al meu cervell i dic: "Armengol, nosaltres també, vinga!.." i a cremar l'últim cartutxo!. El vam agafar i rebassar. Durant la cursa l'havíem estat veient però lluny. Ja érem a l'alameda del Boulevard i es divisava el crono però hi havíem de descomptar els 25 min que havien passat des de la primera sortida. Arribem a la meta. 1,48 hrs...(encara no m'ho crec!). Molt emocionats i molt satisfets.No sé si haureu aguantat la lectura fins aquí. Així ho espero. Certament tot aquell públic allà va ajudar a aconseguir aquesta fita però no em queda cap dubte que heu estat vosaltres qui realment ho ha fet possible. Agraïment particular i especial al corredor-guia Armengol. A cadascun de vosaltres pel vostre ajut, suport i companyia, pels vostres consells i ànims.
GRACIES!"

crònica entreno Montsant 6 novembre 2010

FOTOS CÀMARA JOANJO
FOTOS CÀMARA RICARD
Dissabte passat vam repetir tirada llarga, aquesta vegada al Montsant. En aquesta ocasió, els "valents" que van poder acudir a l'entrenament van ser: JaumeG, Ricard, DavidC,Helena i Joanjo. Vam haver de llevar-nos d'hora perque el recorregut previst era llarg: Cornudella-Morera-Toll de l'Ou-Pi de la Carabasseta-Ermites d'Ulldemolins-Mare de Dèu del Montsant-Albarca-Grau d'en Saura-Siurana-Cornudella. Sortim a les 8 en punt des de Cornudella en direcció a Sant Joan del Codolar i allí agafem el trencall cap al camí dels Cartoixans que ens haurà de dur fins a La Morera, on arribem al cap de poc més d'una hora, havent-nos equivocat un pèl del camí principal. D'aquí ja comencem a pujar cap a la Serra Major pel grau de l'Agnet i un cop a dalt tirem cap al Toll de l'Ou. Pocs metres desprès de començar a baixar cap al Toll de l'Ou ens trobem a un caçador que ens diu que per tota la zona per on volem anar hi han com a mínim 25 caçadors preparats per fotre un tret a tot allò que es mogui (ja te trons que hagin de fer batudes de senglar els dissabtes quan hi ha molta gent que surt d'excursió...que hi farem, manen més les escoptes i/o les motos que no pas els "pringats" que ens agrada disfrutar de la natura i no "matar-la"). CANVI DE PLANS, seguim per la Serra Major fins a la Roca Corbatera (punt culminant de la Serra del Montsant) i d'aquí baixem fins a Albarca, on agafem aigua i tirem cap al Mas d'en LLuc per anar a trobar el Grau d'en Saura, que supera 400 metres de desnivell en pocs km's. Un cop dalt agafem la pista que ens deix a Siurana, i d'aquí seguint les marques del la Ruta dels Refugis arribem a Cornudella, havent de donar el tomb fins la cua de l'embassament de Siurana degut a que està gairebé ple.
I per acabar d'arrodonir-ho tot, finalitzem l'entrenament a la Fonda el Recó amb un magnífic dinar i millor companyia dels amics que vam fer l'entrenament.
DADES: 37km aproximadament i 1600mD+ en 6h08'.

entrevista kilian jornet a "temps d'aventura" a tv3

El Ramon (Monrasin) ha tornat a fer-nos saber a través del seu bloc CORRIENDO POR LA SIERRA, de l'entrevista que li van fer al Kilian Jornet a Temps d'Aventura.

entreno de la setmana I CRÒNICA

Aquest dissabte passat vam tornar als vells temps i vam fer un entreno llarg: Ermita del Remei-Montral-Farena-Els Cogullons-Farena-Montral-Ermita del Remei. Passo unes quantes fotos clicant aquí. El JaumeG ens envia una crònica del seu cap de setmana de "repós relatiu". JaumeB tu tambè ens pots dir el que has fet, que no t'has estat quietet! Qui més s'anima a explicar el que ha fet??? AVALL DE TOT L'ENTRENO DE LA SETMANA
JaumeG diu: "Cap de setmana llarg “Extrem”. Tornem amb la sana i oblidada costum de les trotades setmanals per les muntanyes dels nostres voltants. El dissabte vam anar els Tetes, la Helena, l’ Enric, el Ricard, l’incombustible Àngel i el menda-lerenda, a fer un recorregut que ens portava molts records, ...de bons i de divertints, de dolents no en tenim. Des de l’ermita del Remei d’Alcover vam pujar a Montral per la pista fins al Niu de l’Àliga per continuar pel camí normal fins el poble, la baixada vers Farena va ser pel PR, allí vam anar a fer la vista habitual al Xavi del Rest.Brugent, el cafetó, la coca, les madalenes, i de nou en marxa, aquest cop vam fer cas al Xavi i vam anar pel camí de la Mina, un camí que acabaven d’obrir ell amb el seu grup d’amics de les muntanyes de Prades (són els que organitzen la “Caminada per les muntanyes de Prades”, la que nosaltres anem cada any), per cert el camí puja més suau que l’empujabaic, que nosaltres solíem fer, una vegada dalt de la serra, anem fins al ref. dels Cogollons per enllaçar amb el PR que baixa fins Farena tot passant pel poble de La Bartra. Des de Farena seguim baixant fins a creuar el riu Brugent (aquest cop no hi va haver cap mitjó a l’aigua),i a patir fent la llarga pujada fins arrivar de nou a Montral, fem un glop ràpid d’aigua i cap a avall que ja començem a tenir gana i el dinar no es pot perdonar, i com no, ...un m.e.u. per finaltzar després de quasi sis hores de trotar. En resum uns 35km., i 5h45min., el desnivell ens el ha de dir l’Àngel, però calculem uns 1200m.D+.
Com que no sabem estar quiets, el dilluns vam anar amb el Toni, i el J. Bond, a fer una volteta amb la bici de ctra., la idea era fer més de 100km., ja que fins a les hores encara no ho havíem aconseguit, encara que el dia no acompanyaba gaire, vam anar per la ctra., dels Pallaresos fins a Vilarodona, on vam esmorçar, a partir d’allí la cosa es complica..., tot pujada fins a Aiguafreda, on girem per tornar tot passant per la Juncosa del Montmell, que per cert hi ha una ppppujada amb el 13%, (els que feu bici, ja sabeu el que és) quant ja portavem prop de 50km., i quasi dues hores de pujada, ...tota una putada, ja que ens esperavem una llarga baixada, d’allí per Masllorenç, Salomó, La Nou, etc, etc, fins a Tarragona. Total 84km., i quasi 1000m.D+. Seguim sense fer els 100, però queda pendent."

Dimarts: 15’ trote + 5 escales + abdolumbars.
Dimecres: 20’ trote escalfament + 4X2000 al Falo + 20’ trote refredament.
Divendres: 90’ trote Mar i/o muntanya
Cap de setmana :Sortida llarga, 5 ó 6 hores

NOTA IMPORTANT: A PARTIR DEL DIMARTS 2 DE NOVEMBRE TOTS ELS DIES ES SORTIRÀ A LES 19h DES DEL CN TÀRRACO. SI HI HAGUÈS ALGUN CANVI S'AVISARÀ A TRAVÈS DEL BLOG O EN PERSONA.