28-08-12 19:17-SMS de l’organització.
TDS-CCC-UTMB- Atención!. Previsión meteorológica: lluvia, nieve a 2000m, viento frío, temperaturas por debajo de -5º. Prever equipamiento invernal.
31-08-12 12:23-SMS de la organització.
UTMB-Salida a las 19h por condiciones meteorológicas por los pasos de montaña, nuevo trazado de 100Km, sobre Francia únicamente.
Bé, el temps ens estava desmontant tots els preparatius i previsions, el parte metereologic de la farmàcia de Chamonix de l’últim dia, era que plouria fins el dissapte a mitg matí, la cota de neu baixaria a 1800m i temperaturas per sota de -8º, bon parte metereologic, per què es va cumplir completament.
Son les 6 de la tarde l’Angel ja m’havia fet el taping, ultims preparatius. Com va dir la Neus, és com un torero abans de sortir a plaça (tot apretadet), i anem direcció a l’apartament del David, haviem quedat allí, Estava situat a la mateixa plaça del triangle, on estava el pòrtic de sortida. Un ambientaç a tota la plaça! A casa del David últim brifing particular, molt curt, nomes teniem clar la primera meitat, després, a veure-les venir. Baixem cap a la plaça, fotos dels tres, amb les famílies corresponents, despedida i ens anem colocant per la sortida. Ültims parlaments, agraiments, consells de l’organització, i de sopte anuncíen l’entrada a meta del primer finisher de la CCC el catalá:Tofol Castaner que li donen les felicitacions els 2300 corredors preparats per la sortida, i amb la música d’Evangelis agafant volumen, comença el conte enrera, cridat cada vegada més fort per els corredors, ja amb ganes, es veuen cares de: preocupació, espectants, pensatius, preocupats, il•lusionats, desesperats de començar l’aventura, ens intercamviem unes abraçades d’anims i donen la sortida.
Això és una passada, el corredor de gent inacabable, la música, els esquellots, la canalla parant la má per xocar-la, a meitat del carrer ens trobem a les famílies que ens estaven intentant localitzar amb la riuada de corredors. Anem sortint de Chamonix i entrem en un bosc que estava plé de gent animant, això és un preludi del que serán les pujades de la cursa, interminables i encadenades. Agafem direcció a Delevret i no parem. Baixem i comença el fanguetis fins a Saint Gervais. Arribem a l’avituallament i hem vist a les familias que ens estaven esperant, ens avituallem i anem a veue els familiars, estaven morts de fred i remullats ( Nota de la Neus: “ja ho pots ben dir” ) fins al moll del os, però això te material per un altre cronica “negra”(Agriar al Carles, el pare de la Marta, la seva decisió i coratge per afrontar la situació).
Continuem fins a Les Contamines pujant, plovent. Petita parada per repostar aigua i menjar, son les 00:40. Continuem pujant cap a La Balme cota 1750m, cada vegada corre més aigua per terra i mes fred. A l’avituallement arribem a les 02:23. Parem molt poquet doncs quan portavem 5 minuts parats ja ens estavem quedant glaçats. Continuem pujant, tot just al surtir comencem a veure que el terra està blanc, hi ha ventisca i esta fent aigua neu. Arribem al punt més alt 1961m, els cops d’aire et deixen garrativat, però sempre endevant, aquí apareix un nou element: la boira, que a estones és tan espessa que no et deix veure ben bé on xafes. Passem un coll una mica dificultos, més per les condicions d’aigua, fang, boira que no pas per el terreny, i d’aquí comencem a baixar mitg corrent mitg patinant per el fang liquid, cosa que em va fer patinar amb la consequent torta de peu, una estrabada forta que em porta records de la pica d’Estats, continuo trotant i mica en mica me vaig refent, sembla que tampoc és tant. Més endevant trobem un punt de la creu roja de la organització i me fan un reconeixement del peu, tot bé menys el taping que m’havia fet l’Angel, ja que entre l’aigua, el fang i l’estrabada se n’havia anat a norris, m’el fan de nou més consistent i endevant. Continuem baixant fin a Les Contamines Retourn, son les 5:41, mengem prenent un caldo amb pasta per reconfortan’s i sortim. La nit s’esta fent llarga pel fret però a la vegada curta per tot el “tragin” que portem, és un no parar.
Sortim del poble i comencem a pujar, quina pujada!, se ens comença a fer de dia arribant a dalt del coll, baixem per una pista enfangada, la textura es va espessint i pujant pujant fem cap a la Belleuve, un mos i continuem. Sabem que tenim una baixada llaraga i arribem al proxim avituallament el que no ens esperabem era com seria la baixada, molt de fang, molt técnica i com més avançavem més s’enfonsava el peu al fang: espés, amassat, sòlid, consistent, de color gris enegrit, aquet tenia la ventatja de que quasi no embrutava, al final teniem els quadriceps adolorits de anar baixant i patinant, fins arribar a una pista de ciment que ens anirà acostant al pròxim avituallament.
Les Houches, son les 10:27 del mati. Aquí ja no plou, semble que els núvols es vulguin obrir. Entrem a l’avituallament. Una munio de gent fa dificultos menjar algo. Ens espavilem i continuem, sortim del poble i agafem una carretera que puja amunt, amunt, fins arribar a l’aparcament d’un parc d’atraccions, aquí ja estem immersos al puja i baixa sense saber on anem, fins que arribem a Gare Planpraz, a les 13:22, omplim el camel mengem i ens canviem de mitjos. Tenim els peus escaldats de tanta aigua i fang, el sol está sortint i comenta a escalfar. Continuem el puja baixa sense parar, passem aprop de Chamonix, que ens queda sota els peus a la nostra dreta i enfilem direcció a Suissa. Seguim fent tobogans tota la tarda, fen menció especial a la pujada que hi ha entre Les Tines i l’Argentiere, una pujada vertical fent ziga-zagues que donava vertígen quan miraves avall i veies tots els companys de cursa pujant en profesor, i això ens porta al próxim avituallament.
Argentiere 17:03, ultim avituallament que ens porta cap el final. Mengem una mica i continuem., tenim els peus malmesos, però, sense perdre el pas continuem en un descens en forma de serra, petites pujades i baixades per uns boscos que ens duran fins a Chamonix, Ha sigut dur no per dificultat si no per les condicions dels nostres peus, que ja no podem trotar. Arribem a Chamonix. Un final digne de grans campions que ens dona forces per entrar trotant, tot ple de gent. Animant-nos els asquellots, la megafonia que cada cop se sent més forta. “Courrage”!, cridava la gent: alé, alé!!, donant anims. Per fi veiem a les nostres familias: el Carles el pare de la Marta ens passa una senyera, l’agafem entre el David i Jo, l’Angel ve al darrera corrent amb la seva nena, se sentent crits en catalá de gent que ens anima, sempre endevant endavant!, força!!. Cada vegada estem més aprop i quan em dono conte el pórtic d’arribada està al nostre abast, ens anem temporitzant l’entrada per entrar tots a una i per fi tots estem sota el pórtic, hem arribat!, tot superat!.
Un escalfred.
L’espiquer ens dona l’entrada com españols i el corregim: som Catalans.!!!
Abraçades entre els tres.
Ha estat molt dur, la climatología no ho ha fet fàcil, molt bonic, els paissatges indescriptibles, l’ambient increíble en tot el recorregut, però tinc molt clar que he de tornar a fer el tomb complert al massis del Mont-Blanc.
