fotos duatló

Mentre esperem fer un recopilatori de fotos, aquí teniu les primeres. No estan seleccionades, o sigui a que ànims!

Fotos duatló (Helena)

cursa solidària la marató tv3

Aquí teniu el cartell de la cursa que organitza Bikila junt amb la AECC, es a favor de La Marató de TV3, per recaptar fons per la lluita contra el càncer.
Aquesta cursa és curta, solidaria, i PUNTUA, sortirà per TV3, que més es pot demanar, només que reunir molta gent.
Vinga animeu-vos !!!

menú duatloneru

TRIEU EL MENÚ PEL DINAR DE LA DUATLÓ. ÀNIMS!!!

Menú

Amanida d’arròs salvatge amb mango

                                                                   O         

Fideuà amb allioli

O

Crema vichyssoisse calenta

***

Suprema de lluç al forn

O

Costelles de porc adobades  a la brasa

O

Tall rodó de vedella en salsa

 

***

Fruita del temps

Ó

Pannacotta casolana

Ó

Pastís Sacher

***

Pa, vi negre i aigua.

 

Preu:  18,50 € i.v.a inclos

Anem a complicar una mica més la cosa. A veure que tal. Desprès de la II Duatló per equips T-X, hi haurà un dinar. Lloc, menú, preu, etc,etc,etc, ho publicarem més endavant, però per anar avanatçant amb pas valent seria important que us apuntessiu en una llista en aquesta entrada del bloc. La qüestió és que us heu d'apuntar tots els qui vingueu al dinar: participants, parelles, fills/es, amics, coneguts, etc...El termini per apuntar-se és el mateix que per la Duatló; o sigui el dimecres 28 de Novembre. ESPABIL !!!

Video 1a Duatló Trote-Extrem

2ª duatló per equips Trote-Extrem

Corria l'any 2006, més en concret el 18 de Març de 2006, que es va celebrar la I Duatló per equips del Trote-Extrem. Aquesta foto és la única que he pogut recuperar (de moment) d'aquell esdeveniment històric per la trajectòria del Trote-Extrem, hi ha un video per algun lloc que estam rebuscant per poder penjar-lo. 
(Foto de pòdium, tots personatges il.lustres a la història del Trote). 

Els participants de la I edició i classificació final va ser la següent:

1.Quico M./Joan M: 1:52:30
2.Josep M&M/Enric A.: 2:02:27
3.Jaume B./David C.: 2:02:50
4.Jaume G./Oscar: 2:05:26
5.Eugènia/Josep M.B.: 2:08:07
6.Toni F./Reyes V.: 2:10:10
7.Joanjo B./Maria C.: 2:30:55
8.Leo R./Conchi: 2:31:23
9.Jordi B./Ramón Q.: 3:24:50
10.David Pe./David Pa.: 3:24:50

Com que ens ho vam passar tant bé i sempre hi han nostàlgics disposats a "arremengar-se" per treballar, s'està organitzant la II edició de la Duatló per equips del Trote. La data serà el proper dia 1 de Desembre de 2012, i es realitzarà en un circuit semblant al de la 1ª edició; o sigui pujar a La Pena per  circuit encara desconegut però que serà degudament avisat abans. NOTA: no caldrà que ningú arribi a Rojals....

Una duatló de muntanya que combina la cursa a peu (com no) i la BTT. Els equips es formen previ sorteig de les parelles minuts abans de l'inici de la competició i cadascú participa en la prova que vulgui (ja sigui cursa o BTT) per poder quadrar els equips, a qui li sigui indiferent córrer i/o bici que ho digui ara i així facilitem la creació dels equips.

Farem com sempre; cadascú que s'apunti a l'entrada del blog i que digui que s'estima més de fer, si córrer ó anar en bici. Si hi ha algú que estigui disposat a fer de control en algun punt conflictiu del recorregut tambè serà ben rebut.

Animeu-vos que farem un "remember" i alhora ens ho passarem teta!

Sortida per Prades by Jordi Berga

SORTIDA PER LES MONTANYES DE PRADES


Data:03-10-2012 Distancia: 30Km. Temps: 5h Desnivell +: 1200m.



El dissabte al mati passo a recollir al Jaume i al Enric, anem cap Alcover, per el camí va plovisquejant, arribem a Alcover i parem a fer un cafè per no perdre les bones costums, i continuem cap a l’ermita del Remei, on deixem el cotxe i avanç de baixar ja ha sortit la senyora del bar a veure si l’havíem col•locat bé, com que va ser així, no ens va poder dir res.

Son vora les nou del mati, dia ennuvolat, no fa fred, i comencem a trotar, direcció a L’albiol primer per asfalt, desprès pista, corriols i comencem a pujar, les pedres estan mullades per el plugim, i anem tantejant la sort tots plegats, per la sendera dl bosc que hi ha avanç d’arribar noto que m’està cridant la terra i es clar ensopego i rebolcada per terra, l’Enric en un atac de riure, sent també que la terra el crida i ensopega amb la mateixa arrel, be, tots contents arrebossades i a continua corrent que això nomes és el començament. Arribem a l’Albiol, parada a la font i continuem direcció Mont-ral, agafem la pista i desprès el senderó, les pedres continuen relliscant, no fa gens de calor, el bosc esta tot net i el verd dels arbres comença a fer contrastos amb els ocres de la tardor, la terra esta molt humida, però hi ha poc fang, anem baixant i enfilem el PR que pujant ens porta a Mont-ral, allí parada a la font i mengem una miqueta. Continuem direcció cap a Farena, el bosc està molt bonic i com que casi tot és baixadeta, es va fent molt agradable el camí. Arribem a Farena i parada obligatòria al restaurant per fer el cafè, alguns aprofitem per fer l’entrapa i birra (diguem tradicionalista), continuem direcció a Mont-ral però ara creuarem el Brugent, ens descalcem, creuem, l’aigua no estava tan gelada de com pensava, passem be amb l’aigua per damunt dels genolls, però perdo l’equilibri i se me mullen les bambes i els mitjons, tanta feinada per res, ara me tinc que posar els mitjons i les trabuco xopades.

Seguim, amb filosofia ara tot és pujada fins la pròxima paradeta. Pas curt i sense parar, apretant el cul i cap amunt sense parar ens plantem a Mont-ral, ens refresquem a la font i ara ja tot és baixada fins el final, tot el camí està senyalitzat de nou, l’han netejat i es més ample, la zona de la central hidroelèctrica (el molí) està tota acondicionada i les escales reconstruïdes, ja no tens que creuar el riu, ara han posat un pont de fusta, i a partir d’aquí han obert un senderó nou molt bonic que va per dintre del bosc i ja no passes per les pistes, anem trotant per el bosc és una mica puja i baixa molt bonic fins que arribem als Molíns de Tarrès, el camí nou continua per el costat de la sèquia, ara ja es veu l’aparcament, l’Enric cada vegada fa la passa més llarga, està olorant el final, passem els molins i continuem per la carretera cada vegada a més ritme, posant més pressió i més ganes fins que al sortir de un revol veiem l’ermita i fem un “meu”, com no, Ens ho hem passat be, ens canviem de roba, cervesseta amb patates i cap a casa.

Classificació provisional Trofeiu Trote-extrem 2012

De moment la cosa està així...el JaumeG va atrapant al DavidP., que com no espavili...
Som-hi tothom! Ja estem a la recta final de la temporada!!

qui posa el límit?

Ahir va morir una participant de 38 anys a la Cavalls del Vent. Pel que es veu va se degut al mal temps.

Qui ha de posar els límits? Els organitzadors de les curses? Els propis participants??? Quantes vegades les hem passat més putes que cain i hem seguit tot i els risc, quantes vegades ens hem queixat de si escurçaven o suspenien una cursa com a mesura preventiva....

Complicat, però la qüestió és que hi ha una familia i amics destrossats per tal desgràcia.

Cavalls del Vent

324

Crónica UTMB by Jordi Berga

28-08-12 19:17-SMS de l’organització.


TDS-CCC-UTMB- Atención!. Previsión meteorológica: lluvia, nieve a 2000m, viento frío, temperaturas por debajo de -5º. Prever equipamiento invernal.



31-08-12 12:23-SMS de la organització.

UTMB-Salida a las 19h por condiciones meteorológicas por los pasos de montaña, nuevo trazado de 100Km, sobre Francia únicamente.



Bé, el temps ens estava desmontant tots els preparatius i previsions, el parte metereologic de la farmàcia de Chamonix de l’últim dia, era que plouria fins el dissapte a mitg matí, la cota de neu baixaria a 1800m i temperaturas per sota de -8º, bon parte metereologic, per què es va cumplir completament.

Son les 6 de la tarde l’Angel ja m’havia fet el taping, ultims preparatius. Com va dir la Neus, és com un torero abans de sortir a plaça (tot apretadet), i anem direcció a l’apartament del David, haviem quedat allí, Estava situat a la mateixa plaça del triangle, on estava el pòrtic de sortida. Un ambientaç a tota la plaça! A casa del David últim brifing particular, molt curt, nomes teniem clar la primera meitat, després, a veure-les venir. Baixem cap a la plaça, fotos dels tres, amb les famílies corresponents, despedida i ens anem colocant per la sortida. Ültims parlaments, agraiments, consells de l’organització, i de sopte anuncíen l’entrada a meta del primer finisher de la CCC el catalá:Tofol Castaner que li donen les felicitacions els 2300 corredors preparats per la sortida, i amb la música d’Evangelis agafant volumen, comença el conte enrera, cridat cada vegada més fort per els corredors, ja amb ganes, es veuen cares de: preocupació, espectants, pensatius, preocupats, il•lusionats, desesperats de començar l’aventura, ens intercamviem unes abraçades d’anims i donen la sortida.

Això és una passada, el corredor de gent inacabable, la música, els esquellots, la canalla parant la má per xocar-la, a meitat del carrer ens trobem a les famílies que ens estaven intentant localitzar amb la riuada de corredors. Anem sortint de Chamonix i entrem en un bosc que estava plé de gent animant, això és un preludi del que serán les pujades de la cursa, interminables i encadenades. Agafem direcció a Delevret i no parem. Baixem i comença el fanguetis fins a Saint Gervais. Arribem a l’avituallament i hem vist a les familias que ens estaven esperant, ens avituallem i anem a veue els familiars, estaven morts de fred i remullats ( Nota de la Neus: “ja ho pots ben dir” ) fins al moll del os, però això te material per un altre cronica “negra”(Agriar al Carles, el pare de la Marta, la seva decisió i coratge per afrontar la situació).

Continuem fins a Les Contamines pujant, plovent. Petita parada per repostar aigua i menjar, son les 00:40. Continuem pujant cap a La Balme cota 1750m, cada vegada corre més aigua per terra i mes fred. A l’avituallement arribem a les 02:23. Parem molt poquet doncs quan portavem 5 minuts parats ja ens estavem quedant glaçats. Continuem pujant, tot just al surtir comencem a veure que el terra està blanc, hi ha ventisca i esta fent aigua neu. Arribem al punt més alt 1961m, els cops d’aire et deixen garrativat, però sempre endevant, aquí apareix un nou element: la boira, que a estones és tan espessa que no et deix veure ben bé on xafes. Passem un coll una mica dificultos, més per les condicions d’aigua, fang, boira que no pas per el terreny, i d’aquí comencem a baixar mitg corrent mitg patinant per el fang liquid, cosa que em va fer patinar amb la consequent torta de peu, una estrabada forta que em porta records de la pica d’Estats, continuo trotant i mica en mica me vaig refent, sembla que tampoc és tant. Més endevant trobem un punt de la creu roja de la organització i me fan un reconeixement del peu, tot bé menys el taping que m’havia fet l’Angel, ja que entre l’aigua, el fang i l’estrabada se n’havia anat a norris, m’el fan de nou més consistent i endevant. Continuem baixant fin a Les Contamines Retourn, son les 5:41, mengem prenent un caldo amb pasta per reconfortan’s i sortim. La nit s’esta fent llarga pel fret però a la vegada curta per tot el “tragin” que portem, és un no parar.

Sortim del poble i comencem a pujar, quina pujada!, se ens comença a fer de dia arribant a dalt del coll, baixem per una pista enfangada, la textura es va espessint i pujant pujant fem cap a la Belleuve, un mos i continuem. Sabem que tenim una baixada llaraga i arribem al proxim avituallament el que no ens esperabem era com seria la baixada, molt de fang, molt técnica i com més avançavem més s’enfonsava el peu al fang: espés, amassat, sòlid, consistent, de color gris enegrit, aquet tenia la ventatja de que quasi no embrutava, al final teniem els quadriceps adolorits de anar baixant i patinant, fins arribar a una pista de ciment que ens anirà acostant al pròxim avituallament.

Les Houches, son les 10:27 del mati. Aquí ja no plou, semble que els núvols es vulguin obrir. Entrem a l’avituallament. Una munio de gent fa dificultos menjar algo. Ens espavilem i continuem, sortim del poble i agafem una carretera que puja amunt, amunt, fins arribar a l’aparcament d’un parc d’atraccions, aquí ja estem immersos al puja i baixa sense saber on anem, fins que arribem a Gare Planpraz, a les 13:22, omplim el camel mengem i ens canviem de mitjos. Tenim els peus escaldats de tanta aigua i fang, el sol está sortint i comenta a escalfar. Continuem el puja baixa sense parar, passem aprop de Chamonix, que ens queda sota els peus a la nostra dreta i enfilem direcció a Suissa. Seguim fent tobogans tota la tarda, fen menció especial a la pujada que hi ha entre Les Tines i l’Argentiere, una pujada vertical fent ziga-zagues que donava vertígen quan miraves avall i veies tots els companys de cursa pujant en profesor, i això ens porta al próxim avituallament.

Argentiere 17:03, ultim avituallament que ens porta cap el final. Mengem una mica i continuem., tenim els peus malmesos, però, sense perdre el pas continuem en un descens en forma de serra, petites pujades i baixades per uns boscos que ens duran fins a Chamonix, Ha sigut dur no per dificultat si no per les condicions dels nostres peus, que ja no podem trotar. Arribem a Chamonix. Un final digne de grans campions que ens dona forces per entrar trotant, tot ple de gent. Animant-nos els asquellots, la megafonia que cada cop se sent més forta. “Courrage”!, cridava la gent: alé, alé!!, donant anims. Per fi veiem a les nostres familias: el Carles el pare de la Marta ens passa una senyera, l’agafem entre el David i Jo, l’Angel ve al darrera corrent amb la seva nena, se sentent crits en catalá de gent que ens anima, sempre endevant endavant!, força!!. Cada vegada estem més aprop i quan em dono conte el pórtic d’arribada està al nostre abast, ens anem temporitzant l’entrada per entrar tots a una i per fi tots estem sota el pórtic, hem arribat!, tot superat!.

Un escalfred.

L’espiquer ens dona l’entrada com españols i el corregim: som Catalans.!!!

Abraçades entre els tres.

Ha estat molt dur, la climatología no ho ha fet fàcil, molt bonic, els paissatges indescriptibles, l’ambient increíble en tot el recorregut, però tinc molt clar que he de tornar a fer el tomb complert al massis del Mont-Blanc.

ultratrail du montblanc

Ja ha arribat el dia. A poques hores de començar la X edició de l'UTMB, està caient "la del pulpo"....link a la previsió del temps, que tampoc és gaire bona, però segur que s'equivoquen i millorarà. Nervis, emoció, un nus a l'estòmac...això ja és aquí, és el punt de no retorn. Nomès poden anar cap endavant !!!

SEGUIMENT ON-LINE AQUÍ

Dorsals UTMB:  

• Angel Santos-4175, 
• David Palos-3952, 
• Jordi Berga-4133

Per veure la sortida en directe, ultratrail.tv

Webcams en directe de Chamonix i la seva Vall

Pàgina oficial de la cursa: http://www.ultratrailmb.com/

MOLTS ÀNIMS I MOLTA FORÇA!!!

Cursa solidària

Animeu-vos a participar en aquesta cursa el 8 de setembre. Fem el que ens agrada i a més ajudem!!!

Més info a: V CURSA SOLIDÀRIA VALL DE L'ARRABASSADA

Trote a la premsa digital!!!

Cliqueu el següent enllaç i us dirigirà a la notícia al web del diari esportiu digital de les comarques de Tarragona : Santos, Palos i Berga, del Trote-Extrem, participaran a l'Ultra Trail du Montblanc

CAMP D'ESPORTS

primeres ascensions a la Pica

Ja els tenim preparats, aquesta és una foto d'ahir a l'hotel mentre s'hidrataven i planificaven l'estratègia (córrer sense parar hores i hores.....). Més avall deixo un link a la web pel seguiment de la cursa. Heu d'apretar a 

>> Suivi LIVE ICI  <<

i a l'extrem dret de la pantalla hi ha una pestanya on es pot triar la cursa a seguir; ells fan el RAID. Es pot buscar per nom o per dorsal. El JaumeB té el dorsal 2183 i pel que em va dir el papa Jaume, van tots 3 seguits.

Web de la cursa: http://www.grandraidpyrenees.com/

Apa-li, comença el neguit!!!!

Hola companys! Després de que alguns de nosaltres púgessim a la Pica, vam pensar en recuperar fotos de la primera ascenció que cadesqú va fer de la Pica.
A la espera d'algunes fotos, comencem a penjar alguna... de moment però, heu d'adivinar qui és el de la foto i en quin any la va pujar...

American Flyers (Training)

Entreno en bicicleta, que ben bé tambè podria ser sortint a trotar...Jo m'en recordo d'un dia a Esblada...

Ja està aquí!

Això ja s'acosta, els objectius de la temporada ja estan aquí.

Mi tesooooro...

Companys, em sembla que per culpa de la UTMB i el trofiu Trot-extrem m'estic tornant boig!!
Per les nits només sommio que corro, corro i corro.... quins malsons!!
A més, per que us quedi ben clar que aquest any haig de guanyar el Trofeiu, i que estic disposat a tot, aquest cap de setmana he participat en tres curses diferents!!!
Ahhhhhhhhhrrggg  MI TESOOOOOROOOOOOO!!!!!!!!

CRÓNICA EHUNMILAK, jaumeb

En Jaume ja fa uns dies que està per Euskadi amb la Berna, i nosaltres (Àngel,Bena i jo) arribem el mateix dia de la cursa, el divendres a Beasain. Després de recollir dorsals, anem a dinar plegats a la pasta party. Allí ens trobem a cares conegudes.  Després, descansem una mica als seients del passeig. En Jaume s’en va a l’hotel i quedem que ens trobarem al cotxe. Abans de les 17h comencem els preparatius, ens canviem de roba i preparem la bossa…això s’acosta. Fa bon temps i molta calor, però pronostiquen canvi de temps al vespre: pluja i fred. Les 17h50, estem a la sortida. Estem tots quatre, juntament amb en Samu, Marc Balanyà, Jordi Mestres, Enric Terricabres i 190 participants més…uns comentaris i consells per part de l’organització, música de Vangelis i a les 18h en punt sortim….com no, sortim els últims…jejeje. Ja només començar apreciem que aquests vascos no s’estan de res, i puja que pujaràs fins dalt les antenes, però no les del Llorito no… A les 2h de carrera comença la pluja, la qual ja no la deixarem fins dissabte al migdia, més o menys. Costa molt recordar totes les pujades i baixades, però la primera nit la baixada fins Azpeitia (km53) va ser molt bonica passant per un antic camí romà per desprès pujar una llarguíssima  pujada fins a Ermio i fer una cresta perillosa pel fang, l’aigua i les pedres afilades i que relliscaven. Després, baixada interminable fins a Tolosa en el (km78). La Berna ens espera en l’avituallament i és d’agrair que estigui allí. L’Angelito arriba poc després de naltros i en Bena va més endarrera. Mengem, mengem i mengem…l’Àngel més encara!!Vinga va!!! que ens anem al peu del Txindoki.....tornem a pujar i a baixar, pujar i baixar fins Amezketa km96 on la Berna ens torna a esperar .Avituallament.  Ens diuen que els últims 100m de desnivell al cim del Txindoki no els farem degut a la quantitat de fang acumulat….anem pujant i l’ascenció es fa molt còmode fins al coll, d’allí fem 3 cims…el paisatge és espectacular, amb la boira que ara bé i de seguida marxa degut al vent, que en aquell tros bufa i amb fred…grups d’ovelles que ens observen quan passem al seu costat……de l’últim cim (Urrainz…em sembla) baixada cap al següent avituallament que és Lizarrusti al km 115-116. I sí sí…allí torna a estar la Berna que ens va seguint i ens dona ànims. Anem prou bé, ens sentim forts. Ara toca 14km molt durs, 5 dels quals amb molt de fang…es desesperant …no saps per on anar…fang per aquí, fang cap allà….relliscades però no caiem, però ho aconseguim i arribem a Etxegarate km 130 on ens canviem de roba i de keks. Aquí, a la pobre Berna no la deixen entrar a la carpa i s’ha d’esperar a fora…llàstima… Preparats per afrontar la segona nit. Sortim direcció St.Adrián km139, descansem 5min i  pujada a l’Aizkorri, fem una pujada ràpida o sí més no em sembla que ha estat ràpida…allí torna a bufar el vent i amb fred….fa estona que no veiem a ningú ….de fet, crec que ha partir del km 53 (Azpeitia) hem anat sols, ens hem creuat a gent i ens hem animat els uns als altres, però sempre hem corregut sols….ja està bé, vaig  xerrant amb el Jaume i a estones en silenci….crestegem….fem una pujada a un coll i baixada cap a un avituallament al km 149. Això ja ho tenim!!! Tant sols 20km i meta!!! Les llagues, però, ja fa estona que han aparegut i fan una mica la punyeta.  Ens diuen que tot és baixada fins a Mutiloa al km 158…jajaja i naltros incrèduls ens ho creiem…i uns cullons!!! No hi havia manera d’arribar a aquest poble….s’em fa etern!!! Sembla que arribem…però no, és un altre poble…arribem al següent poble i aquest sí…osti tu amb el Mutiloa dels ous…últims 10km….surt el sol quan ens falten uns 5km. Els últims km s’ens fan pesats però ja entrem pels carrers de Beasain… un noi de l’organització ens diu per on hem d’anar i ja està, ja ho tenim, a punt de finalitzar un altre repte… l’arribada s’acosta…són les 7h30 del matí i no hi ha ningú tret de l’organització i com no, de la gran Berna que ens anima i ens fa les fotos de l’arribada!! En Jaume i jo ens abracem, estem contents i satisfets, ho hem aconseguit. Gràcies Jaume, sempre és un plaer anar al teu costat. Una gran carrera amb una duresa important, tant pel desnivell com la climatologia….però ens sentim bé!! Amb son però bé!! Dutxa i esmorzar….ens retrobem amb en Bena que ens explica les seves aventures amb l’organització. Lizarrusti ha estat el punt on ha decidit parar.  Ell està tranquil i content. Ha fet un gran entrenament i ha disfrutat també del paisatge.  Parlo amb el tete i em diu que l’Angelito li resten 18km…..perfecte….al cap d’una estona truca l’Angel i diu que ja va venint, 8km tant sols..…que no pot córrer però que va caminant  ligerito….que gran que és l’Àngel!!!.......i allí està, trotant pels carrers de Beasain amb una cara de felicitat brutal, segur que li fan mal els peus però ell no deix de córrer, les seves mans s’entrecreuen amb les del Bena, i  els ànims de la gent i els seus aplaudiments el condueixen fins la línea de meta!!

És difícil explicar i descriure tota la cursa i segurament em deixo molts detalls. Donar les gràcies als meus 3 companys de cursa:  Bena, Àngel i Jaume, també a la Berna, al tete i Maria, i a tota la gent que ens ha animat i que estava pendent de naltros….us puc assegurar que sentia els vostres ànims dins meu.

Crònica Ultra d'Andorra, per Jordi Berga

ULTRA MITIC - Andorra


Distancia: 70Km. Desnivell +:7000aprox..

Divendres, quasi les 23 hores estem a la sortida, més relaxats que a l’hora de sopar, passem el control numéric i ja està el JoanBo i jo preparats, comence una música d’aquelles que posa la “gallina de piel” i un castell de focs que et dona “el subidön” tot just son les 23h i un petard dona el tret de sortida, máxima concentració, comencem trotant la gent ens anima amb fervor, ens ho prenem amb calma, queda molt camí, passem per la Cortinada i agafem la ruta del ferro (antic camí que utilizaven els miners per portar el mineral fins les forjes), passem per el costat de Arans i creuant un pontet de pedra, entrem a Llorts, una gentada ens aclama, i ens dona aire per començar la pugada de 6.5Km que ens porta fins al Pic Clot del Cavall, una vegada fem el cim baixem un pendent molt pronunciada, com és de nit, no ens adonem fins que al cap d’una estona, notem que les cames pateixen d’anar frenant la pendent que ens portara a le Bordes dels Prats Nous, i per un senderó directes al Pla de l’Estany, avituallament i continuem per una pujada de 3Km, deixem la vegetació, i entrem a una tartera de pur mineral, aquí comencem a notar el fred de la nit, i veiem que la boira ens va envain, cada vegada és més difícil poder anar veient les marques de la cursa, però sempre endevant i amb un tram final molt técnic fem el cim del Comapedrosa (2942m) son quarts de sis de la matinada i està començant a clarejar el día, preguntem al control quina temperatura tenim, ens confirmen que estem sota cero, quan després de fitxar i sentir un alleujament després d’haver assolit la primera fita, continuem cara avall per un roqueral i després per una senda pedregosa de terra negre, fins arribar al Estany Negre i les basses de l’estany Negre, passem per demunt de varies glaceres, la baixada es va pronunciant fins arribar al refugi del Comapedrosa, avituallament i marxa, sortim direcció a la portella de Sanfons,mentres anem pujant anem sentin els escatllots aquí i allá, baixem fins les pistes d’Arinsal i pujem al port Negre, borejem la cresta i anem baixant per la part sud fins arribar al Port de la Botella pròxim avituallament, mengem, em trec les pedretes de les bambes i continuem, son quasi les 9h, i els corredors del Trail ja estan sota el pórtic de sortida, preparats per la cursa, nosaltres continuem per una sendera plana que ens portara a una forta pujada que pasant per la collada Montaner ens portara al Bony de la Pica, una vegada allí agafem una baixada molt delicada i tecnica que ens tenen preparades amb “cordes guies” per baixar per un canal, seguim baixant i remontem el port de les Comes, fem una baixada forta per un bosc que ens porta a Aixás, atravesem el poble i enfilem cap el coll Novell, aquí ja notem que el calor comença a apretar en tota la clatellada, una vegada dalt del coll es veu Andorra la Vella comencem a baixar, entrem en un bosc espés i una sendera estreta que fent milers de siga-sagues ens dura fins la Margineda.

Primera base vida, ens refresquem, canviem de roba, menjem i marxem per que son quasi les 14h i estan anunciant que tanquen el control, creuem la carretera general i pasem per el pont románic de la Margineda, fem un caminet pla, per anar paint i ataquem una pujada molt severa de 2.3Km de bosc fent siga–sagues, fins arrivar a un petit port que ens portara als Cortals del Manyat, seguim pujant per una sendera mes estreta, fins arribar al refigi del Prat Primer, aquí parem una estona a menjar i recuperar forces, agafem aigua del riu, per que comencem a estar justos i encara falta fins el próxim avituallament, continuem pujant fins el Coll del Bou Mort, cosa que ens porta a una baixada amb molta pendent i molt técnica de terra suelta fem cap a una zona hervosa, es un Prat i esta ple de vaques pasturan, anem baixant, i aprop del camí veiem tres marmotes q’estan fora del cau, estorades, encuriosides mirantnos com trotem, seguim baixant i fem cap al refigi de Claror, continuem avall, es creuem amb un ramat de cavalls, quina planta que tenen, atravesem un riu, fem una petita pujada i arribem fins l’estany de la Nou, baixem una mica i arrivem al refugi de Perafita, avituallament rapid per que el temps de tall apremia i sortim per una pujada del bosc fins afer cap a la Collada de la Maiana, que ens obra la porta a la vall de la Madriu (declarat patrimoni mundial per la UNESCO) es impresionant no es pot explicar, creuem el riu Madriu per una pasarela de troncs, anem per el bosc voreijant el riu Madriu aquí ja comencem a estar fresquets el sol esta caient ens tenim que posar la màniga llarga, em notat a la pell i la olor del microclima que te la zona, semble que realment estiguis al paradis, i fent camí i amb el últim alé de claror entrem al refugi de l’Illa cinc minut avans de les 22h, hora de tancar el control. Ens avituallem, i evaluem el estat, el JoanBo fá estona que te molesties al estómag, ens refem i sortim, la organització ens pregunta si ens fa res baixar amb dos més fins a la próxima base vida, en definitiva que anem nosaltres dos un Portugues i un Mexicà, que anem pujant cap a la collada dels Penssons com més pujem més aire fa, i hi ha moments que els xiulets del aire et posa els nervis de punta, sense parar i al ritme que ens imposa la pujada fem el coll i de sopte una baixada molt técnica, amb molta pendent fins arribar al circ de Penssons, per un camí molt técnic que no hi ha pas de traça, es te que anar improvisant sobre la marxa per anar evitant les pedres, estem al Pla de les Pedres.

Es de nit i anem visualitzant un llag rere l’altre per el reflexe que els hi fa la lluna, a mida que anem perden nivell i es van succeint els llags anem perden la sensació dels cops de vent que feia dalt del coll, la nit es va calmant i de mica en mica el camí es va fent més corredor, cosa que aprofitem fins que de sopte perdem les marques, retrocedim, mirem per els voltants i només visualitzem una pista molt ample que baixa directament fins una edificacio que esta lluny, però il•luminada i s’entreveu que hi ha gent, decidim anar-hi, comencem a baixar i ens adonem que estem en unes pistes d’esquí, anem baixant i de sopte veiem un cotxe que enfila les pistes i ve directe a nosaltres, es para i és de l’organització, ens venen a buscar, ells havien tret les marques per podernos localitzar, la base vida de les Bordes d’Envalira, ja estava tancada desde feia mitja hora i estavem fora de temps, ens van acompanyar amb el 4x4 a la base vida, son les tres de al matinada quan arribem a les Borden d’Envalira per avituallarnos, i una vegada allí, ens van recollir amb una furgoneta que ens portaria a Ordino.

Aixi és com vam acabar l’aventura, ens van fer fora per “lents”, jo mo he pasat fantastic, tot i les dificultats, el nivell d’exigencia, les parts técniques, que ens ha anat posant la cursa, no han pogut amb les meves ganes de tirar endevant, encar que s’hagues acabat com un “coitus interruptus”.

perfil ehunmilak

Perfil de l'Ehunmilak, segons les informacions de la Berna, els Jaumes ja han arribat a Lizarrusti, km 115. A veure si podem tenir més informació de tots 4, l'aplicació del mòbil està caiguda i a la web no hi ha manera de saber res.

Fotos ehunmilak

Les fotos aquí, no sé que passa amb el link. Diu que han passat una nit dura, amb fred, vent i pluja; i que han anulat una pujada degut a la gran quantitat de fang que hi ha. De moment al km 70, a Tolosa anaven JaumeB, JaumeG i Angel junts. Bena una mica més enrera. Fixeu-vos amb el mini cotxe que li van deixar al Bena....el que no entenc encara és com hi han entrat els 3 aquí dintre.....

MOLTS ÀNIMS

Crònica Besiberri, per JordiB.

BESIBERRI SUD 3.013m


Distancia: 17Km. Desnivell +:1600.

Es divendres per la tarda i sortim de Tarragona amb el cotxe de l’Edu de Salou, tot ple amb el Jaume, el David Palos, el Jordi Riudecanyenc i jo direcció a la boca Sud del tunel de Vihella, per passar la nit al refugi de Conangles, bé, el viatge es fa llarg però quan comences a veure montanyes que están a un altre escala (immenses) penses que val la pena. Arribem a Vilaller que és l’últim poblet avanç d’arribar a la boca Sud del tunel. Decidim parar a sopar, son vora les nou del vespre i no es val a badar, localitzem lloc, la fonda, reservem i anem a fer una birra ràpida, anem a sopar per no tenir “problemes”, (El sopar en conjunt és una crónica paralel•la, ara tornem a la sortida), això sí, contra tot pronostic em sopat bé. Carreguem aigua potable i anem a buscar el refugi, quan arribem a l’aparcament del refugi está plé i en prou feina entra el cotxe, aparquem, anem a inspeccionar la zona, per fer un bi-bag i descarreguem tot el material per passar la nit, entre anades i vingudes, per traginar tot el genere, veiem una llumeta a la foscor, era una cuca de llum, jo era la primera que avia vist una i em vaig quedar flipat de la quantitat de llum que desprenen (verd fosforito).

Bé, plantem les tendes, ens preparem per dormir i quan ja estabem instalats, truca l’Angel que no troba el camí, li expliquem, el David va a buscar-lo a peu a veure si el veu. Amb tot aixó al cap d’una estona, me torna a trucar i diu que esta a l’entrada del tunel vell, li torno a explicar i decideixo anar a l’entrada del aparcament a veure si veig les llums del seu cotxe, aixo si, tal com anava, amb gallumbos i samarreta, quan de repent veig un cotxe 4X4 que s’acosta en la foscor per el camí, jo penso mira l’Angel ja ha trobat el camí, i com es normal en mi, comenso a fer el capullo al mitg del cami amb la fila que portaba, quan de repent i per sorpresa meva, del cotxe es posen en marxa unes rotatives, merda no es l’Angel i avui vaig al cuartelillo, passen per el costat, que per cer me miraben amb care de perplexitat per no dir una bagenada i llegeixo a la porta Manteniment de Carreteres, i vaig pensar menys mal que no son els comisaris, i resdulta que el cotxe de carreteres estava escoltant a L’Angel per que no es perdes i que ja havia arreplegat al David per el camí i que s’estaven partin el cul, de veurem amb aquella fila i la cara de susto que portaba de veure els suposats comisaris, anem cap el campament i ens recoloquem a les tendes per dormir una estona, son dos quarts d’una i a dos cuarts de cinc ens llevem després d’estar tota la nit donant tomps del dur que era el terra, ens aixequem de nit, arrepleguem les tendes, preparem l’esmorzar, bocates, friuta, galetes i café de veritat (cafetera Italiana, de lujo) amb llet calenteta, arrepleguem la resta ho col-loquem al cotxe i comencem a caminat a les 6,30 hores direcció al Besiberri.

Comencem a caminar per una pista GR-11, que ens porta a una de les entrades del parc natural, al cap d’una estona agafem un sender a l’esquerra en mitg d’un bosc molt frondos de faigs, fins arribar a la cota 1800, que creuem per un pontet, el barranc del Beriberi, i continuem per un bosc de pins sempre pujant fins l’estany de Besiberri, cota 2000m, el voreigem i pujem a un segon llag més petit anomenta l’Estanyet, cota 2200, seguim pujant i anem alternant zones de blocs de pedres i geleres, cada vegada amb més pendent fins arrivar a una tartera, bastant llarga, al menys a mi se mi va fer, que ens porta al coll, cota 28000m, d’alli en direccio a l’esquerra i seguint les fitas pujem directament fins al cim del Besiberri Sud cota 3013m, han estat tres hores de intens treball sense parar i cada vagada amb més dificultats, les sensacions son bones un cop a dalt el camí no ha sigut facil però una vegada allí dalt a valgut la pena, ens tenim que tapar per que l’aire bufa bastant i ens estem refredant, el dia és perfecte pujant hem tingut estones de fresqueta ja que, fins que no em tret el morro per dal no hem vist el sol, aquí dalt amb el solet s’está bé, les vistes, magnifiques per tots cantons, devant nosre el Contraix, a la dreta el Comaloforno, a l’esquerra els Besiberri Nor i Mitg, darrera els estanys Gelats, una maravella, ens fem les afotos, mengem, descansem i decidim desfer el camí.

Comencem a baixar i ells s’escalfen, jo vaig baixant al meu ritme, el Jaume arriva al coll quan just jo estic a mitg camí, mentre jo vaig baixant ell va a inspeccionar la ruta del Comaloforno, vaig baixant fins arrivar al coll i el Jaume arriba la cap d’una estona, i ens diu que no te la ruta massa clara que s’ha de pujar per una canal i que per aviu potser ni ha prou, no fos cas que ens ansigalessim, per el que decidim comensar a baixar i aixo semble un meu, el Jaume me mira i al veure la cara que feia de esparverat al veura tota la baixada, decideix acompanyarme al primer troç, comensem per una de les vies i quan portavem uns 10 o 15m, me comenta: tira amunt que aixó es massa complicat per comensar, remontem i agafem la via que habia triat l’Angel i el David que ja estaven per la meitat de la tartera, comencem el descens me poso darrera seu i ell me anava indicant on quan i com tenia que anar posdant els peus i les mans per no enderrocar tota la tartera, mica en mica vaig baixant, sempre segur del que estem fent, de sopte comencen a caure pedres de dalt i aquesta volta no soc jo, era un que habia intentat fer el Comalomofrono sol i no ho habia assolit, en un d’aquets esllevissaments ens va passar un pedrot molt aprop del cap del Jaume, de manera que me va dir, parem i deixem que ens passi, que amb aquet encara pendrem mal, ens adelanta i continuem el descens lent però segur, que ens porta a una zona glacera i amb molta pendent, i el Jaume me seguéis donant instruccions per no relliscar, cosa que intento i no aconsegueixo, el primer tarm de molta pendent vaig baixar més troç amb el cul a terra que no pas caminant de tal forma que quan vaig comensar el segon troç el cul i les mans me feien mal del fred que duia demunt, mica en mica la pendent va anar afluixant i vaig anar agafant el tranquillo al asunto de caminar en bambes demunt la neu, de fet com més anava baixant la neu era mes toba i era mes facil caminar. Passant trams geleres i de blocs, fem cap a l’Estanyet, d’allí anem baixant per un sendero a trams, pedres i a trams escorredors fins arribar a la vall del Estany Besiberri, que comensem a boreijar agafant ritme, caminant cada cop més depressa a mida que el terreny ho va permeten, fins arribar al camí que comença a baixar fins al pont del barranc del Besiberri, cada vegada anem més trotant que caminat, anem agafant més ritme fins que el tram final de descens va ser un anar tallant camí per el recte del bosc, fins arribar a la pista del GR-11 que ens portara fis on tenim els cotxes.

Arribem fem estiraments, fem un xeco-xeco al riu per anar a dinar fresquets, ens apriem i decidim anar fent camí fins les dugues, per parar a dinar. Trobem un restaurant de carretera, entrem fem uns cerveses mentres ens demanen la comanda anem comentat les peripecias i les fotos de la jornada. La majoria fa menú infantil (macarrons i pollastre amb patates) som basics que hi farem, i al hora dels postres demanem una ampolla de cava per mantenir les tradicions i la camarera no se li acud res més que preguntar que celebravem, i no se qui li va dir que avia perdut la virginitat (ja era un tresmileru), pero un altre va i li diu que per fi habia sortit del armari i enfila que fa fort, que la cosa s’embolica peró aixó es un altre historia, acabem els postres el cava (me dediquen el tap, amb el nom del cim i el nom dels acompanyants), cafes dobles i caliharis i continuem el viatge fins a casa.

Resumint ha sigut molt xulo, m’he tingut que aplicar a fondo per assolir el repte, arribar a dalt es dur i també impresionant, amb tota bellesa que t’envolta l’aire fred a la cara i el sol donante escalfor, però arribar a baix és una proesa arribar senser, gracies a tots els company que m’han portat a fer el meu primer tres mil i que no será l’ultim.

Crònica Ultra Trail Emmona

Aquesta és la crònica del JaumeB sobre l'UT de l'Emmona de fa dos caps de setmana:

"El divendres 15 de Juny marxem de Tarragona direcció Sant Joan de les Abadesses. Recollida de dorsals i briefing, i després cap a Ripoll que és on teníem l’hotel. Sopem aviat amb la intenció d’anar a dormir també aviat, però un bar-discoteca que està al costat mateix de l’hotel ens toca els collons tota la santa nit (en JaumeG a les 00h s’agafa el matalàs i se’n va a dormir al WC). A les 4h sona el despertador i hem dormit molt poc. Esmorzem molt bé, ens anem cap a St. Joan un altre cop, allí trobem tots els corredors preparats, a les 6h donen la sortida….tant sols començar ja veus que la gent corre molt!!! No ho entenc….per què corren tant? tant sols portem 400metres i queden encara 106km!!! Naltros anem fent…al nostre ritme trotero  i d’aquesta manera van passant els primers km i ens col·loquem a l’alçada de la Corinne Favre. Després del bonic poble de Pardines(km 18) comença la segona pujada i es aquí on vec que em costa seguir el ritme del JaumeG i en algun moment faig la goma i noto com quadríceps es van posant durs(sensació que ja no me la trec en tota la cursa)…caca de vaca!!Al següent avituallament a 2400m d’alçada i km 27,5 li dic al JaumeG que jo baixaré el ritme i que em quedava una estona menjant. Ell està bé i li dic que no cal que m’esperi….snif snif…ens separem…Després de menjar macarrons i hidratar-me m’aixeco i continuo….paissatge increïble i dia espectacular,aigua per tot arreu…ascendim pic de Bastiments, pic Fresser, pic de l’Infern, pic de Noucreus, i d’aquí una baixada ràpida fins a Núria(km45)…pregunto a un company(Salvador Vilalta) si sap on es en JaumeG i em diu que ha marxat fa un minut…..osti quina mala sort!!!!!....no porto rellotge i pregunto l’hora…les 14h(l’hora que li havia dit a la Marieta que arribaria a Núria). Hem diuen que vaig dels 35 primers….ahh val…m’és igual, em torno a seure i a menjar pasta i fruita. Aprofito i faig una bona tifa al wc. Vinga som-hi! 

Arrenquem!!Puigmal m’espera!!Pujo pujo pujo, avanço lentament però no paro ni un instant…fa molta calor…quan arribo al cim(km 50) em diuen que són les 16h (estic content). La calor incrementa i es en aquest tram de baixada on pateixo més de rampes i de desànim. Tot i ser baixada avanço poc a poc. Els altres corredors aprofiten la baixada i avancen molt més ràpid. Aturada curta al refugi Corral Blanc i d’allí 3km i arribo a Planoles(km 63). Torno a preguntar l’hora…les 17h45min…Em sento i torno a menjar pasta i fruita i fruits secs…penso en els km que ja he fet i penso amb el que queda…ara arriba el més dur de la cursa…em queda una marató de muntanya amb 3300metres de desnivell positius. A les 18h10 surto de Planoles i m’agradaria arribar a Ribes de Fresser de dia(km86). Començo a pujar i cullons com puja però vaig bé i li foto canya…no sé que em passa però vaig molt còmode i vaig avançant a gent ….he d’arribar de dia…he d’arribar de dia…pujo baixo pujo baixo…això és un no parar…ja veig Campelles(km82)…collonut…faré parada ràpida i cap a Ribes…deu faltar 1,5km x arribar….allí al fons hi han dos més que van caminant…dos menys com diria el Toni..….ostiiiiii….no pot ser….és la seva silueta!! És en jaumeG!! Me n’alegro de veure’l i ens abracem. Si va així és perque s’ha trobat malament i mho explica: mal de panxa + tremolors + baixada de tensió + nus a l’estómac….i apali!!!Arribem a Campelles descansem, mengem i dicidim anar tots dos junts fins a meta. Baixada fins a Ribes de Fresser….avituallament…..sortim i al cap de 15min d’haver sortit noto que em falta alguna cosa a les mans…..cullons!!!! els pals!!!! Me’ls he deixat a Ribes…ja no hi torno….seguim amunt i amunt i amunt i la pujada al Taga no s’acaba mai…maleïm el Taga com en Manel Puertas ho va fer en el seu moment….però anem xerrant i sense adonar-nos coronem cim i ja resten 14km de baixada, una baixada que sense deixar de xerrar es fa més ràpida . Per fi veiem el que sembla Sant Joan de les Abadesses, ja està…la cursa s’està acabant…últim km per dins el poble i meta! Són les 5h45min  i hem necessitat 23h45min en fer els 106km. Estem contents i ens abracem. Només arribar oloro a menjar…deixem xip…i me’n vaig directe a buscar entrepà recient fet de llonganissa a la brasa…mmmmm..em senta de conya!!! Dutxa i a dormir al pavelló. Vaig disfrutar molt de la carrera, bonica pel paisatge, el recorregut, és potser, una de les més dures que hagi fet però ha valgut la pena…i més encara arribar a meta amb el meu amic JaumeG, que tot i trobar-se fotut de veritat, té una força que ni ell sap d’on li surt que li fa seguir endavant fins el final. Apali!! 

Fins la propera!! "

Crònica del Jordi B.

UN TOMB PEL MONTSANT


Distancia: 85Km. Desnivell acumulat: 3500m.



Es divendres, son les 18’30h estem a Cornudella, no és casualitat. Fem un café rapid i marxem, som el Angel, el David, el JuanBo el Miquel de Salou i Jo, comencem a pujar a buscar el GR-174, el camí dels Cartuxans, cauen quatre gotes mal contades, i direcció a Albarca, tot pujada, és clar i d’aquí fent-se de nit direcció al coll Grau Gran, passant per el Pi de la Carabaseta, el que no fem és baixar cap a Ulldemolins, i anem directes cap a l’ermita de Sant Antoni, allí fem la primera parada per sopar, son les 11’30h i ja em fet ganeta, sopem el que portem preparat, a la taula i els bancs de fusta que hi ha devant de la font, sopar intim amb frontals i continuem.

El camí es llarg fins la próxima parada i de nit no es fa tanta via, sort dels GPS que ens están asistin tota l’estona, per no perdre la ruta, (el David a descobert el nou mon dels GPS’s) i per fi despres de passar pistes, senderes, voreija el pantá de Margalef, passar ponts de fusta i un tros de carretera, arribem a Margalef, busquem una font i mangem una miqueta, la nit es bona no fa fred corre una mica d’airet, parada curta per que ens estem refredant, a l’ Angel li está entrant una passió de son i comença a tindre els ulls vidriats, li comencem a donar conversa i a dir tonteries per espavilar-lo quan de sopte ens trobem arribant a La Bisbal de Falset, i abans de arribar a Cabases es va fent de dia, els muixons comencen a espavilarse i comencen a sentirlos. Arribem, son les 6h del dissapte i fem un avituallament improvisat per agafar forces i continuem.

Anant fent camí rebem una trucada del Jaume Garrosset que surt de Tarragona direcció a Reus,que ja ens veurem a Cornudella i de sopte ens trobem pujant a La Figuera,son les 7’30h fa un dia molt clar i fins aquí no veiem la primera persona desde que aviem sortit, agafem aigua de la font i continuem, direcció a la Vilella Baixa amb l’obgectiu de anar al bar a fer una parada técnica pero arribem; preguntem a un vilatá si hi ha un bart obert, ens comenta que “lo Bart” está a la part mes baixa del poble, lo quer vol dir que despres tindrem que pujar, i com que el GPS ens está dien que el camí está molt aprop, decidim que anem a esmorsar a la Vilella Alta.

La gana i la caló fa que el camí s’ens faigi una mica mes llarg, pero sense parar anem fent cami, son les 9’30h quan estem entrant a la Vilella Alta i preguntem pel bar, ens instalem, descansem, mentres ens preparen els entrepans ens anem hidratant amb una cervesa fresca, i me vaig cambiant els mitjons i preparant-me per el que será un matí calid, menjem i marxem, no sense passar abans per la font del poble a carregar les bosses d’aigua i a mullarse el cap i la gorra, Hem comunicat amb el Jaume i ens ha dit que esmorsaria a Vilaplana .

La calor ja va apretant i una neurona acalorada no para de fer tonteries ni de dir animaladas, i en una pujada molt pronunciada el David nomes se li acud de dir ¿a veure qui es capaç de fer el saltironet de les jotes, amb les cames trinxades? I clar vam acabr tots correns i ballan Jotes; bé intentan-ho. Aixo es un no parar de pujar i baixar quan de sopte comensem a veure les cases d’Escaladei, amb ganes d’arribar a la font fem un últim esfors per podernos remullar i beure aigua.

Continuem pasem la Cartoixa i ens desviem directes cap a la Morera del Montsant, anem seguint el PR el Miquel i El David van devant ara ja no anem amb el GPS estem fora de ruta, doncs no em pujat a la Serra Major, darrera anem el JoanBo, l’Angel i Jo, anem pujant i seguint les marques, a mida que pujem comencem a visualitzar la Morera del Montsant i mirant avall per unes pistes de terra, veig a dos que van trotant, i penso “MIRA MES BOIXOS QUE HAN SORTIT A CORRER” quan de sobte com un flaix me ve al cap la silueta del Miquel i del David, els hi faig un xiulet i si, resulta que son ells que s’han empasat una marca que et desviava el PR de la pista de terra, els hi anem indicant la direcció on está Cornudella, ells desde allí baix no veuen el poble, anem fent camí i quan arribem al poble, els veiem arribant per la carretera, ens reagrupem i directes a la font a veura aigua fresca i a rremullarnos per continuar el camí.

Amb tot aixo les comunicacions amb el Jaume, que al final ha esmorsat a l’Arbolí i que va direcció a Ciurana, nosaltres anem cap el destí final, última etapa i arribada, les ganes fan que al surtir de La Morera comencem atrotar a un ritme que sembla que no pero anavem fent via, era igual pujar que baixar, la quesito era no parar i anant pasant, senderes, pistes, vinyes. La última comunicació del Jaumes es que ja ha sortit de Ciurana. Sense parar arribem a la criulla que ens portara cap a la fi, i allí va ser com un meu, cada un va anar al ritme que podia, la quesito era arribar, entrem al poble, amb la satisfacció de la feina feta, anem cap al cotxe a fer un xeco-xeco, per cambiarse de roba, i anar a fer una cerveseta fresca i dinar a la Fonda del Racó quan de sopte arriba el Jaume, ens diu que no venia a dinar, que anesim fent que el volia pujar a la roca Corbatera, pero aixó es una altre cronica, la del Jaume. Noseltres anem a dinar i quan estavem als cafes arriba el Jaume amb tota la feina feta.

Bona ruta, bona companyia, bon temps, molta calor, bones sensacions, i encara amb ganes de correr. Que mes es pot demanar.

Estat Trofeiu a juny'12

Ja fa cinc mesos que estem corrent com a boixos per a fer el maxim número de punts pel Trufeiu del Trote, així doncs aprofito per a fer-ne cinc-centims:

-Tenim la “prima de risc” a 6.969, sempre he dit que és un gran risc ser del Trote, pots perdre la salut, els diners, la feina, la cartera i …la dona (o l’home).

-Som a dia d’avui 22 troter@s (pagats).

-Hem participat en 39 curses.

-El Top 5: 

1. DavidPa.,  65pts
2. JaumeGa.,  46pts.
3. RamonBa.,  45pts.
4. Jordi-Roquetes,  42pts.
5. JosepMª.Be,  39pts.

-També en tenim a cinc, en cero punts (des d’aquí aprofito per a donar ànims a aquests companys i/o companyes, per a que perdin la por i es llensin a la piscina dels punts com a boixos), que jo sé que podeu, VINGA!!! ANIMEU-VOS-HI!!!!.

entreno de la setmana

AL "LORO" AMB ELS DEVORADORS DE KILÒMETRES...DIUMENGE ELS VAN VEURE DE TARRAGONA AL MONTMELL...... mireu les cares de fam kilomètrica que tenen, fan temorrrrrrrrr!!!!!!

DILLUNS.: 30' trote recuperació + faroles progresives + estiraments.

DIMECRES.: 18'30h. Vilaplana.

DIVENDRES.: Sèries al "Falo", si,si, al faro 1X2000m.+2X1000m.+4X500m.

Conferència 22 maig 2012

Entreno de la setmana

Degut a la crisi, els avituallaments a partir d'ara seran de "self-service"....

DILLUNS.: 10' Trote escalfament + 4(10' ràpid-3' lent) + Trote refredament + Estiraments. (Muntanya)

DIMECRES.: 18'30h. Vilaplana.

DIVENDRES.: Cursa circuit llarg. (Muntanya)

DIUMENGE.: Sortida llarga bici carretera.

CRÒNICA MARATÓ DE LA FAGEDA, per JordiBe

29-04-12         III   Marató de la Fageda

Distància: 42 Km                   D+ 2220m

No ho teniem molt clar però la Senia ens cau una mica lluny, perdoneu pero algú ho tenia que dir..., Sortiem de Tarragona i vam arribar a la Senia Al voltans de dos quarts de set, faltava una hora per la sortida, anem a buscar els dorsals i fem l’escalfament buscant un bar obert per tota la Senia, per fí un bar per el cafetó canvians sense perdre temps i poc temps per l’escalfament que ja está tot apunt.

Puntuals donen la sortida a les 7’30h. i enfilem entre asfalt i camis de terra cap al Povent del Torril que paso de llarg Km 4 i no necessito res, a partí d’aquí comença la primera pujada no és massa pronuncida però desde que hem sortit anem pujant  i pel que tenim al devant cada vegada anirem a més, segon avitauallement aprop de la font de Pallerols Km 7, també me’l passo de llarg, encara no he fet gana i d’aigua en porto el camel plé, aixóo continua pujant, i començo a pensar que podia ben bé anar amb el bidonet i deixar de arrossegar la motxilla per un dia, però ara no tornaré a la meta per començar de nou i continuo amunt per un corriol,  anem una estona per una carena ampla que a banda i banda es veuen unes valls magnífiques, direcció cap a L’Escaleta aquí ja començo a necessitar menjar i beguda isotonica.  Km 12 paradeta per menjar beure i contemplar la sumera que feia cara de pensar ¡que aviu no tenieu res més a fer!, pujem una mica més i continuem avall per un senderó  de terra negra, fent sigues sagues, anava sol, i fa poc se m’ha posat un noi darrera, al cap d’una estona comencem a comunicar-nos i resulta que es de Tarragona i ,com no, conegut del Rricard Avila, ves quina cosa, bé xerrant vam pasar la Cruilla Plans, següent avituallament  i vam fer cap a una pista que ens durà cap a la Font del Teix, ens avituallem bé per què aquí sabem que comença la segona pujada forta, per un bosc enfilant sendera amunt i continuant per un barranc molt bonic de pedres grosses apilades arrosegades per els aiguats, i seguint per un corriol cada vegada més pronunciat enfilem una pista amb poca pendent però llarga i matxacona aparaixem al Faig Pare (digne de ser contemplat, quin ejemplar!), amb tot això aquesta pista és una fageda tota verda que amb les plujes del dia avanç estava tot radiant, i un microclima humit que tot i que anava  trotant sense parar tenia frescor, aquí ja parem una estoneta per menjucar i veura, donç la pujada ha sigut innacabable i encara falta una estona per arribar adalt, continuem, per què des d’abanç ja no he anat sol, es el Lluis el de Tgn, el company de fatigues, que sense dir-se res anem tota l’estona junts, tirant un de l’altre rellevant-nos a estones, seguim pujant fins trobar un PR, aquí (Km 25) comencem a estar cansats, portem molta estona trotant, ara ja ho tenim a favor, ja queden poquets trams de pujada, un senderonet fins dalt i baixem un altre vegada fins a cruilla dels Plans,  al cap d’una estona s’ens acopla una noia L’Amparo d’Alcanar que fa hores que anem fent la goma, tornem per corriols y senderes fins L’Escaleta, la sumera ens estava esperant, (feia cara de estar cansada d’esperar, amb la calor que queia i de pensar, aquets encara son més lents que jo),  tornem a passar per la carena i corriols fem cap a la Font de Pallerols i d’aqui un descens técnic, llarg i pronunciat, amb el que cada vegada tenia el quàdriceps més carregat, comencem a veure la Senia i baixant i baixant fem cap a una camí quitranat que no vulgueu saber com va ser de penosa la transició, de la baixada cap a l’esfalt tenia les cames com a munyons i me costava estirar les cames per correr i entre asfalt i camins de terra anem fent l’aproximació cap a la Senia fins entrar de cop al poble i a la recta de meta, que la trasvesso després de 6h,18’ amb el Lluis i l’Amparo.

Bona cursa, per mi un pel massa ràpida, no estic acostumat a correr tanta estona, una ruta fantàstica, molt bonica, porto dos dies amb agulletes, feia temps que no en tenia, i just arribar a la meta i saludar als company el Garroset estava a  punt per pujar al podium, primer classificat de la seva categoria, una bestia…

Dutxa amb aigua calenta, i un pa amb tomaquet amb llangonissa i baldana acompanyat de dos birres per recuperar força, i cap a casa que aquí ja ho tenim tot fet, tornant per la carretera es veia El Caro, i vam comentar lo gran que es veu des d’aquest costat, em va portar bons records la imatge de la montanya.