Quota 2013

Recordem a tots els "troterus" de fer efectiva la seva quota anual. Com cada any, la quota serà de 5€, i el nostre tresorer Jaumet és qui es fa càrrec de recullir-los.

Vaaa....no us feu pregar..



MENU DEL SOPAR DEL TROTE

MENU DEL SOPAR DEL TROTE (20eu.)

Aperitiu:

Amanida de cruixents amb vinagreta

Torrada d'espinacs amb xampinyons

Mil fulles de patates amb ous i gules

Musclus al vapor

Plat principal a escollir:

Llom de lluç(merluza) a la planxa o amb salsa verda

o

Rellom(solomillo) de tocino amb salsa cabernet

Postre:

Tarta amb gelat

El preu inclou beguda, postre i cafè.

Lloc:

Cal Príncep, com cada any. 

Trofeiu 2012. Normes pel trofeiu 2013.

El prestigios trofeiu “Trote-Extrem 2012”, ja té un guanyador, i no és cap altre que el gran, magnific i super txatxi-güai de la muerte, de’n David Palos, i això que ja va avisar des de principis d’any que aniria a per ell, i de fet ha tingut una forta rivalitat, durant els primers mesos la lluita va ser amb el Jordi (Roquetenc), posteriorment va agafar tal embrancida que semblava imposible treure-l’hi la victoria, però una falta amb la Duatló del Trote, el va posar de nou aprop de les “fauces” dels seus perseguidors, i amb un fi d’any d’infart , amb un tu a tu amb en Manel, finalment va aconseguir la esperada victoria.

La entrega del Trofeiu, en el sopar anual del Trote, será el proper dia 25 de gener, el lloc i hora posiblement  serà com cada any, ja anirem informant-vos, però el sistema d’apuntar-se ja el sabeu, com sempre…

Hi ha normes noves, per les puntuacions del Trufeiu:

Es donarà un punt extra, pel qui demostri que ha corregut amb nom del Trote.

Per els que encara es resisteixen a competir, hem creat puntuacions literàries, això vol dir, que es donaran tres punts, pel que fagi un article per publicar`l al blog del Trote (un texte mínim, amb imatge), del tema que es vulgui, no cal que sigui una crónica d’una cursa, potser el que vulgueu. Per els massa ambiciossos, només un al mes, i si n’hi ha molts de cop, una junta literaria triarà l’adequat.

fotos duatló

Mentre esperem fer un recopilatori de fotos, aquí teniu les primeres. No estan seleccionades, o sigui a que ànims!

Fotos duatló (Helena)

cursa solidària la marató tv3

Aquí teniu el cartell de la cursa que organitza Bikila junt amb la AECC, es a favor de La Marató de TV3, per recaptar fons per la lluita contra el càncer.
Aquesta cursa és curta, solidaria, i PUNTUA, sortirà per TV3, que més es pot demanar, només que reunir molta gent.
Vinga animeu-vos !!!

menú duatloneru

TRIEU EL MENÚ PEL DINAR DE LA DUATLÓ. ÀNIMS!!!

Menú

Amanida d’arròs salvatge amb mango

                                                                   O         

Fideuà amb allioli

O

Crema vichyssoisse calenta

***

Suprema de lluç al forn

O

Costelles de porc adobades  a la brasa

O

Tall rodó de vedella en salsa

 

***

Fruita del temps

Ó

Pannacotta casolana

Ó

Pastís Sacher

***

Pa, vi negre i aigua.

 

Preu:  18,50 € i.v.a inclos

Anem a complicar una mica més la cosa. A veure que tal. Desprès de la II Duatló per equips T-X, hi haurà un dinar. Lloc, menú, preu, etc,etc,etc, ho publicarem més endavant, però per anar avanatçant amb pas valent seria important que us apuntessiu en una llista en aquesta entrada del bloc. La qüestió és que us heu d'apuntar tots els qui vingueu al dinar: participants, parelles, fills/es, amics, coneguts, etc...El termini per apuntar-se és el mateix que per la Duatló; o sigui el dimecres 28 de Novembre. ESPABIL !!!

Video 1a Duatló Trote-Extrem

2ª duatló per equips Trote-Extrem

Corria l'any 2006, més en concret el 18 de Març de 2006, que es va celebrar la I Duatló per equips del Trote-Extrem. Aquesta foto és la única que he pogut recuperar (de moment) d'aquell esdeveniment històric per la trajectòria del Trote-Extrem, hi ha un video per algun lloc que estam rebuscant per poder penjar-lo. 
(Foto de pòdium, tots personatges il.lustres a la història del Trote). 

Els participants de la I edició i classificació final va ser la següent:

1.Quico M./Joan M: 1:52:30
2.Josep M&M/Enric A.: 2:02:27
3.Jaume B./David C.: 2:02:50
4.Jaume G./Oscar: 2:05:26
5.Eugènia/Josep M.B.: 2:08:07
6.Toni F./Reyes V.: 2:10:10
7.Joanjo B./Maria C.: 2:30:55
8.Leo R./Conchi: 2:31:23
9.Jordi B./Ramón Q.: 3:24:50
10.David Pe./David Pa.: 3:24:50

Com que ens ho vam passar tant bé i sempre hi han nostàlgics disposats a "arremengar-se" per treballar, s'està organitzant la II edició de la Duatló per equips del Trote. La data serà el proper dia 1 de Desembre de 2012, i es realitzarà en un circuit semblant al de la 1ª edició; o sigui pujar a La Pena per  circuit encara desconegut però que serà degudament avisat abans. NOTA: no caldrà que ningú arribi a Rojals....

Una duatló de muntanya que combina la cursa a peu (com no) i la BTT. Els equips es formen previ sorteig de les parelles minuts abans de l'inici de la competició i cadascú participa en la prova que vulgui (ja sigui cursa o BTT) per poder quadrar els equips, a qui li sigui indiferent córrer i/o bici que ho digui ara i així facilitem la creació dels equips.

Farem com sempre; cadascú que s'apunti a l'entrada del blog i que digui que s'estima més de fer, si córrer ó anar en bici. Si hi ha algú que estigui disposat a fer de control en algun punt conflictiu del recorregut tambè serà ben rebut.

Animeu-vos que farem un "remember" i alhora ens ho passarem teta!

Sortida per Prades by Jordi Berga

SORTIDA PER LES MONTANYES DE PRADES


Data:03-10-2012 Distancia: 30Km. Temps: 5h Desnivell +: 1200m.



El dissabte al mati passo a recollir al Jaume i al Enric, anem cap Alcover, per el camí va plovisquejant, arribem a Alcover i parem a fer un cafè per no perdre les bones costums, i continuem cap a l’ermita del Remei, on deixem el cotxe i avanç de baixar ja ha sortit la senyora del bar a veure si l’havíem col•locat bé, com que va ser així, no ens va poder dir res.

Son vora les nou del mati, dia ennuvolat, no fa fred, i comencem a trotar, direcció a L’albiol primer per asfalt, desprès pista, corriols i comencem a pujar, les pedres estan mullades per el plugim, i anem tantejant la sort tots plegats, per la sendera dl bosc que hi ha avanç d’arribar noto que m’està cridant la terra i es clar ensopego i rebolcada per terra, l’Enric en un atac de riure, sent també que la terra el crida i ensopega amb la mateixa arrel, be, tots contents arrebossades i a continua corrent que això nomes és el començament. Arribem a l’Albiol, parada a la font i continuem direcció Mont-ral, agafem la pista i desprès el senderó, les pedres continuen relliscant, no fa gens de calor, el bosc esta tot net i el verd dels arbres comença a fer contrastos amb els ocres de la tardor, la terra esta molt humida, però hi ha poc fang, anem baixant i enfilem el PR que pujant ens porta a Mont-ral, allí parada a la font i mengem una miqueta. Continuem direcció cap a Farena, el bosc està molt bonic i com que casi tot és baixadeta, es va fent molt agradable el camí. Arribem a Farena i parada obligatòria al restaurant per fer el cafè, alguns aprofitem per fer l’entrapa i birra (diguem tradicionalista), continuem direcció a Mont-ral però ara creuarem el Brugent, ens descalcem, creuem, l’aigua no estava tan gelada de com pensava, passem be amb l’aigua per damunt dels genolls, però perdo l’equilibri i se me mullen les bambes i els mitjons, tanta feinada per res, ara me tinc que posar els mitjons i les trabuco xopades.

Seguim, amb filosofia ara tot és pujada fins la pròxima paradeta. Pas curt i sense parar, apretant el cul i cap amunt sense parar ens plantem a Mont-ral, ens refresquem a la font i ara ja tot és baixada fins el final, tot el camí està senyalitzat de nou, l’han netejat i es més ample, la zona de la central hidroelèctrica (el molí) està tota acondicionada i les escales reconstruïdes, ja no tens que creuar el riu, ara han posat un pont de fusta, i a partir d’aquí han obert un senderó nou molt bonic que va per dintre del bosc i ja no passes per les pistes, anem trotant per el bosc és una mica puja i baixa molt bonic fins que arribem als Molíns de Tarrès, el camí nou continua per el costat de la sèquia, ara ja es veu l’aparcament, l’Enric cada vegada fa la passa més llarga, està olorant el final, passem els molins i continuem per la carretera cada vegada a més ritme, posant més pressió i més ganes fins que al sortir de un revol veiem l’ermita i fem un “meu”, com no, Ens ho hem passat be, ens canviem de roba, cervesseta amb patates i cap a casa.

Classificació provisional Trofeiu Trote-extrem 2012

De moment la cosa està així...el JaumeG va atrapant al DavidP., que com no espavili...
Som-hi tothom! Ja estem a la recta final de la temporada!!

qui posa el límit?

Ahir va morir una participant de 38 anys a la Cavalls del Vent. Pel que es veu va se degut al mal temps.

Qui ha de posar els límits? Els organitzadors de les curses? Els propis participants??? Quantes vegades les hem passat més putes que cain i hem seguit tot i els risc, quantes vegades ens hem queixat de si escurçaven o suspenien una cursa com a mesura preventiva....

Complicat, però la qüestió és que hi ha una familia i amics destrossats per tal desgràcia.

Cavalls del Vent

324

Crónica UTMB by Jordi Berga

28-08-12 19:17-SMS de l’organització.


TDS-CCC-UTMB- Atención!. Previsión meteorológica: lluvia, nieve a 2000m, viento frío, temperaturas por debajo de -5º. Prever equipamiento invernal.



31-08-12 12:23-SMS de la organització.

UTMB-Salida a las 19h por condiciones meteorológicas por los pasos de montaña, nuevo trazado de 100Km, sobre Francia únicamente.



Bé, el temps ens estava desmontant tots els preparatius i previsions, el parte metereologic de la farmàcia de Chamonix de l’últim dia, era que plouria fins el dissapte a mitg matí, la cota de neu baixaria a 1800m i temperaturas per sota de -8º, bon parte metereologic, per què es va cumplir completament.

Son les 6 de la tarde l’Angel ja m’havia fet el taping, ultims preparatius. Com va dir la Neus, és com un torero abans de sortir a plaça (tot apretadet), i anem direcció a l’apartament del David, haviem quedat allí, Estava situat a la mateixa plaça del triangle, on estava el pòrtic de sortida. Un ambientaç a tota la plaça! A casa del David últim brifing particular, molt curt, nomes teniem clar la primera meitat, després, a veure-les venir. Baixem cap a la plaça, fotos dels tres, amb les famílies corresponents, despedida i ens anem colocant per la sortida. Ültims parlaments, agraiments, consells de l’organització, i de sopte anuncíen l’entrada a meta del primer finisher de la CCC el catalá:Tofol Castaner que li donen les felicitacions els 2300 corredors preparats per la sortida, i amb la música d’Evangelis agafant volumen, comença el conte enrera, cridat cada vegada més fort per els corredors, ja amb ganes, es veuen cares de: preocupació, espectants, pensatius, preocupats, il•lusionats, desesperats de començar l’aventura, ens intercamviem unes abraçades d’anims i donen la sortida.

Això és una passada, el corredor de gent inacabable, la música, els esquellots, la canalla parant la má per xocar-la, a meitat del carrer ens trobem a les famílies que ens estaven intentant localitzar amb la riuada de corredors. Anem sortint de Chamonix i entrem en un bosc que estava plé de gent animant, això és un preludi del que serán les pujades de la cursa, interminables i encadenades. Agafem direcció a Delevret i no parem. Baixem i comença el fanguetis fins a Saint Gervais. Arribem a l’avituallament i hem vist a les familias que ens estaven esperant, ens avituallem i anem a veue els familiars, estaven morts de fred i remullats ( Nota de la Neus: “ja ho pots ben dir” ) fins al moll del os, però això te material per un altre cronica “negra”(Agriar al Carles, el pare de la Marta, la seva decisió i coratge per afrontar la situació).

Continuem fins a Les Contamines pujant, plovent. Petita parada per repostar aigua i menjar, son les 00:40. Continuem pujant cap a La Balme cota 1750m, cada vegada corre més aigua per terra i mes fred. A l’avituallement arribem a les 02:23. Parem molt poquet doncs quan portavem 5 minuts parats ja ens estavem quedant glaçats. Continuem pujant, tot just al surtir comencem a veure que el terra està blanc, hi ha ventisca i esta fent aigua neu. Arribem al punt més alt 1961m, els cops d’aire et deixen garrativat, però sempre endevant, aquí apareix un nou element: la boira, que a estones és tan espessa que no et deix veure ben bé on xafes. Passem un coll una mica dificultos, més per les condicions d’aigua, fang, boira que no pas per el terreny, i d’aquí comencem a baixar mitg corrent mitg patinant per el fang liquid, cosa que em va fer patinar amb la consequent torta de peu, una estrabada forta que em porta records de la pica d’Estats, continuo trotant i mica en mica me vaig refent, sembla que tampoc és tant. Més endevant trobem un punt de la creu roja de la organització i me fan un reconeixement del peu, tot bé menys el taping que m’havia fet l’Angel, ja que entre l’aigua, el fang i l’estrabada se n’havia anat a norris, m’el fan de nou més consistent i endevant. Continuem baixant fin a Les Contamines Retourn, son les 5:41, mengem prenent un caldo amb pasta per reconfortan’s i sortim. La nit s’esta fent llarga pel fret però a la vegada curta per tot el “tragin” que portem, és un no parar.

Sortim del poble i comencem a pujar, quina pujada!, se ens comença a fer de dia arribant a dalt del coll, baixem per una pista enfangada, la textura es va espessint i pujant pujant fem cap a la Belleuve, un mos i continuem. Sabem que tenim una baixada llaraga i arribem al proxim avituallament el que no ens esperabem era com seria la baixada, molt de fang, molt técnica i com més avançavem més s’enfonsava el peu al fang: espés, amassat, sòlid, consistent, de color gris enegrit, aquet tenia la ventatja de que quasi no embrutava, al final teniem els quadriceps adolorits de anar baixant i patinant, fins arribar a una pista de ciment que ens anirà acostant al pròxim avituallament.

Les Houches, son les 10:27 del mati. Aquí ja no plou, semble que els núvols es vulguin obrir. Entrem a l’avituallament. Una munio de gent fa dificultos menjar algo. Ens espavilem i continuem, sortim del poble i agafem una carretera que puja amunt, amunt, fins arribar a l’aparcament d’un parc d’atraccions, aquí ja estem immersos al puja i baixa sense saber on anem, fins que arribem a Gare Planpraz, a les 13:22, omplim el camel mengem i ens canviem de mitjos. Tenim els peus escaldats de tanta aigua i fang, el sol está sortint i comenta a escalfar. Continuem el puja baixa sense parar, passem aprop de Chamonix, que ens queda sota els peus a la nostra dreta i enfilem direcció a Suissa. Seguim fent tobogans tota la tarda, fen menció especial a la pujada que hi ha entre Les Tines i l’Argentiere, una pujada vertical fent ziga-zagues que donava vertígen quan miraves avall i veies tots els companys de cursa pujant en profesor, i això ens porta al próxim avituallament.

Argentiere 17:03, ultim avituallament que ens porta cap el final. Mengem una mica i continuem., tenim els peus malmesos, però, sense perdre el pas continuem en un descens en forma de serra, petites pujades i baixades per uns boscos que ens duran fins a Chamonix, Ha sigut dur no per dificultat si no per les condicions dels nostres peus, que ja no podem trotar. Arribem a Chamonix. Un final digne de grans campions que ens dona forces per entrar trotant, tot ple de gent. Animant-nos els asquellots, la megafonia que cada cop se sent més forta. “Courrage”!, cridava la gent: alé, alé!!, donant anims. Per fi veiem a les nostres familias: el Carles el pare de la Marta ens passa una senyera, l’agafem entre el David i Jo, l’Angel ve al darrera corrent amb la seva nena, se sentent crits en catalá de gent que ens anima, sempre endevant endavant!, força!!. Cada vegada estem més aprop i quan em dono conte el pórtic d’arribada està al nostre abast, ens anem temporitzant l’entrada per entrar tots a una i per fi tots estem sota el pórtic, hem arribat!, tot superat!.

Un escalfred.

L’espiquer ens dona l’entrada com españols i el corregim: som Catalans.!!!

Abraçades entre els tres.

Ha estat molt dur, la climatología no ho ha fet fàcil, molt bonic, els paissatges indescriptibles, l’ambient increíble en tot el recorregut, però tinc molt clar que he de tornar a fer el tomb complert al massis del Mont-Blanc.

ultratrail du montblanc

Ja ha arribat el dia. A poques hores de començar la X edició de l'UTMB, està caient "la del pulpo"....link a la previsió del temps, que tampoc és gaire bona, però segur que s'equivoquen i millorarà. Nervis, emoció, un nus a l'estòmac...això ja és aquí, és el punt de no retorn. Nomès poden anar cap endavant !!!

SEGUIMENT ON-LINE AQUÍ

Dorsals UTMB:  

• Angel Santos-4175, 
• David Palos-3952, 
• Jordi Berga-4133

Per veure la sortida en directe, ultratrail.tv

Webcams en directe de Chamonix i la seva Vall

Pàgina oficial de la cursa: http://www.ultratrailmb.com/

MOLTS ÀNIMS I MOLTA FORÇA!!!

Cursa solidària

Animeu-vos a participar en aquesta cursa el 8 de setembre. Fem el que ens agrada i a més ajudem!!!

Més info a: V CURSA SOLIDÀRIA VALL DE L'ARRABASSADA

Trote a la premsa digital!!!

Cliqueu el següent enllaç i us dirigirà a la notícia al web del diari esportiu digital de les comarques de Tarragona : Santos, Palos i Berga, del Trote-Extrem, participaran a l'Ultra Trail du Montblanc

CAMP D'ESPORTS

primeres ascensions a la Pica

Ja els tenim preparats, aquesta és una foto d'ahir a l'hotel mentre s'hidrataven i planificaven l'estratègia (córrer sense parar hores i hores.....). Més avall deixo un link a la web pel seguiment de la cursa. Heu d'apretar a 

>> Suivi LIVE ICI  <<

i a l'extrem dret de la pantalla hi ha una pestanya on es pot triar la cursa a seguir; ells fan el RAID. Es pot buscar per nom o per dorsal. El JaumeB té el dorsal 2183 i pel que em va dir el papa Jaume, van tots 3 seguits.

Web de la cursa: http://www.grandraidpyrenees.com/

Apa-li, comença el neguit!!!!

Hola companys! Després de que alguns de nosaltres púgessim a la Pica, vam pensar en recuperar fotos de la primera ascenció que cadesqú va fer de la Pica.
A la espera d'algunes fotos, comencem a penjar alguna... de moment però, heu d'adivinar qui és el de la foto i en quin any la va pujar...

American Flyers (Training)

Entreno en bicicleta, que ben bé tambè podria ser sortint a trotar...Jo m'en recordo d'un dia a Esblada...