GRÀCIES!!!!!!!

Per fi sóc a casa. Escric un segon per que no aguanto més de 5' amb el cap dret. Nomès volia agrair-vos tot el que heu fet durant aquests dies que he estat l'hospital, ha sigut molt important per mi rebre el vostre suport constant en forma de visites, trucades, correus, missatges, etc....

Ja sé qué el que m'ha passat no és res comparat amb coses xungues de veritat que hi han per la vida, però cadascu es dol de lo seu i això ha significat una ensopegada tant física com moral molt important per a mi.

La veritat és que cada dia que ha passat no hi hagut ni un sol segon que no m'hagi sentit recolzat per tots vosaltres. Estic emocionat per tot el que heu fet i feu. No seria just començar a dir noms per que tothom ha sigut fantàstic amb mi. No tinc paraules per descriure tot el que sento. Però tampoc seria just si no anomenès i agraïs al Joanto tot el que va fer en els moments "crítics". I com no el Jaumet, el Tete!!!! que sempre està allí, no sé com s'ho fa però SEMPRE és al meu costat: físicament, en el pensament...SEMPRE. Que faria jo sense tu!

GRÀCIES A TOTHOM.

;-)