diumenge, de maig 11, 2008

ENTRENO SETMANA 12 AL 18 DE MAIG 2008



RECOMANACIÓ: Estireu bé abans i desprès...arribareu lluny!!!

DILLUNS(asfalt): 30’ trote + M.e.u., de tornada + Estiraments
DIMECRES(muntanya): A Vilaplana, a l’hora de sempre, les 19h.
Test pre-cursa: Pujar per Garrigots fins adalt i baixar per Tosques.
DIVENDRES(asfalt): 20’ trote + 6 pujades miracle + 2X1000+2X500 + 20’ trote + Estiraments
DISSABTE: 3 ó 4 h. De trote
DIUMENGE: Cursa de Vilaplana

Comentari: A partir d’ara, serà aconsellable dur cada dia una ronyonera amb aigua

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Qué sosos que sou collons!

Expliqueu algo del cap de setmana no? Si us he d'explicar el meu igual us deprimiu...

Que tal Berga? fred, neu, fang...vingaaaaaaaa

Anònim ha dit...

AH!

Joanto i Ricard, que us vagi tot bé, CARPE DIEM!!!

Oju amb els ossus polars, els lleons marins, les foques, els focus i demés fauna de la zona. Si trobeu algun "iglu-internet cafe" escriviu-nos alguna crònica!

Molta sort i que vagi bé!!!

Anònim ha dit...

Hola nens, un cap de setmana passat per fang, pluja, neu... Uns quants "bojos " van fer la mataró de berga i uns quants descafeïnats la cursa de Berga. Quant van arrivar al brifing ja ens van acojonir una mica bastant al menys a mi, ens van dir que hi havia boira, que la sensació de fred degut a l' aire era de -4 graus, que hi havia 5 cm de neu a la part més alta, camins embarrats, que tinguessin cuidado perque la boira dificultava la cursa i ens podrien perdre... total les pinyes estaven asseguradas . Van escurçar 5 km i no van pujar a la gallina pelada però el tram alternatiu tampoc estava gens malament, fang a dojo i tot pujadeta,preciós...
Jo particularment en vaig fotre dues ósties impressionants i una d' elles está inmortalitzada amb foto , a la neu però cap dels nosaltres ens hem fet mal i ja es un gran que....
La veritat es que el diumenge el dia ens va acompanyar molt i no ens va ploure i el temps va millorar molt, havien de còrrer obligatoriament amb paravent però al final jo la vaig fer tota amb màniga curta perque tenia calor.
La cursa en si molt be organitzada con sempre, però aquesta vegada van passar del party pasta i ens van fotre un bon dinar a l' hotel on van dormir....
Una cosa molt curiosa es que el que son " mega cracks" i ho fico entre cometes per no fotre un ?, acaven retirant-se a la primera de canvi i nosaltres que son uns cracks les acaven con uns campions.
Per certs, els temps que van fer han estar impressionants si tenin en conte el mal temps que va fer i per fi l' Enric a fet podium dins del trote doncs va ser el primer...

Una coseta més, hen conegut al germà de l' Eugènia que corria a la cursa curta, un tio maquet ...

¡ Joanjo , está be la crònica !, no es con la teva però.... si et sembla poc t' explico els acudits que van explicar....
Petons i cuida't molt que es nota la teva absència.

Anònim ha dit...

això que diu la Kings de no retirar-se, està molt bé... el Tete Petit i el Jordi T. amb sengles "pàjaras" (tranquila Maria, pàjaras de les de córrer, eh!) i tiren endavant com a campions fins el final.
Realment, l'explicació del Jordi T. per continuar fins el final, és de treure's el barret.
Si senyor, sóm durs de pelar.
PS: Kings, pots comentar la part de la teva fideuà que volies compartir??? jeje

Anònim ha dit...

me faig un lio amb les explicacions de la reyes
1ª persona del plural nosaltres VAM
3ª persona del plural ells VAN
es que al final no se qui hi va qui vé o qui ha estat

Anònim ha dit...

és com l'anunci del tampax plegant la roba:

VAM VAM TIQUI TIQUI VAN VAN

UH HA!!!

Anònim ha dit...

JOANTO I RICARD!! a disfrutar!!

MUAKSSS

Anònim ha dit...

Com heu pogut veure l'entrenament és el mateix que el de la setmana pasada, i no és que no vulgui esforçar-me, però com que aquesta setmana pasada no m'ha sortit gairebé, donç he pensat repetir-la, (me donat una segona oportunitat).
Espero no fer gaires faltes, ja que sembla que últimament, o ets en Pompeu o et foten a parir, quin nivell "xavals".

Anònim ha dit...

Tambè us puc fer el resum de la meva setmana tragica.:
Dilluns. Molt cansat del dissabte
Dimarts. No fotu res, vaig a catala i em Volen fer fer un monoleg de tres minuts, (però... si jo no he parlat tres minuts seguits en tota la meva vida), total que amb uns nervis de collons parlo un i mig (tot un exit).
Dimecres. Mitja hora esperant els "companys" a la pl.imp.,i per postres el Ramon se m'emfada.
Dijous. Me cago patas abajo, (literalmente), em sembla que entre l'ho del dimarts i l'ho del dimecres m'ho van provocar.
Divendres. Les cagarrines es paren, però s'ha fet un tap, i a demés em comença a fer mal el cap i el coll.
Dissabte. Sembla que s'arregla la pantxa però s'agreuja el coll, no puc dormir en tota la nit.
Diumenge. Surt el sol.

Anònim ha dit...

Espectaculars fotos per Ramon F. a Berga...

Anònim ha dit...

Ostia Enric, felicitats pel podi! cullons aixo que hi havia neu i tot, veus que be, ara ja corres be entre pedretes, pedrotes i neu!

Anònim ha dit...

descafeinats!!!???? WHAT!!!!???? collons quins aires de "grandeza" que tenen alguns!!!

Anònim ha dit...

ha enfadado?

Anònim ha dit...

Hola troteros:
dos cosetes.
1e- Ahir a Vilaplana me hu vaig pasar teta com es diu al pais vei "como un guarro en la charca"
com els de can Barna s'enterin que tenim tanta aigua ompliran hasta les banyeres...
2on-Algú sap algo dels que estan a Groenlandia, miro l'enllaç i no veig res o no busco prou bé, en fi...

Anònim ha dit...

Aquets dimecres, ha sigut tota una experiencia, a Tarragona pluja suau, vinga va..., surtim anem cap a Vilaplana, una vegada al poble la cosa es complica ja plou més, ens desidim a sortir, uns quants van sortir avanç i els cracs al rato, però als deu minuts va començar a fotreli amb ganes, aixi que amb boira, amb aigua per a tot arreu, vem pensar atrapar als de davant i tots plegats girar cua, però no els vem atrapar (son uns màquines), nosaltres anavem pensant -no pot ser que no els atrapem-, però gràcies ha aixó vem seguir, per sort va afluixar i vem poder disfrutar de l'aigua, tant de la que queia com de la del terra, uns rius impresionants, uns xopi-xopis, fins als genolls i alguns fins quasi la cintura, veritablement va ser molt xulu correr amb aigua caient per tot arreu.
A l'hora i mitja els cracs arrivem de nou, esperant trobar als que havien sortit avanç, i que segur que s'havien perdut per algun lloc, donç nó, no hi havia ningú, ostia, ostia, ostia, quin marrón.
Per sort al rato van arrivan tots xops, i resulta que s'havien sortit del cami, i en el temps que van trigar a tornar al bon cami, nosaltres vem pasar (per això no els vem atrapar).
Per cert els que us veu rrrajar us ho veu perdre, !!!UNA XALERA!!!!.