CRÒNICA MARATÓ DE LA FAGEDA, per JordiBe

29-04-12         III   Marató de la Fageda

Distància: 42 Km                   D+ 2220m

No ho teniem molt clar però la Senia ens cau una mica lluny, perdoneu pero algú ho tenia que dir..., Sortiem de Tarragona i vam arribar a la Senia Al voltans de dos quarts de set, faltava una hora per la sortida, anem a buscar els dorsals i fem l’escalfament buscant un bar obert per tota la Senia, per fí un bar per el cafetó canvians sense perdre temps i poc temps per l’escalfament que ja está tot apunt.

Puntuals donen la sortida a les 7’30h. i enfilem entre asfalt i camis de terra cap al Povent del Torril que paso de llarg Km 4 i no necessito res, a partí d’aquí comença la primera pujada no és massa pronuncida però desde que hem sortit anem pujant  i pel que tenim al devant cada vegada anirem a més, segon avitauallement aprop de la font de Pallerols Km 7, també me’l passo de llarg, encara no he fet gana i d’aigua en porto el camel plé, aixóo continua pujant, i començo a pensar que podia ben bé anar amb el bidonet i deixar de arrossegar la motxilla per un dia, però ara no tornaré a la meta per començar de nou i continuo amunt per un corriol,  anem una estona per una carena ampla que a banda i banda es veuen unes valls magnífiques, direcció cap a L’Escaleta aquí ja començo a necessitar menjar i beguda isotonica.  Km 12 paradeta per menjar beure i contemplar la sumera que feia cara de pensar ¡que aviu no tenieu res més a fer!, pujem una mica més i continuem avall per un senderó  de terra negra, fent sigues sagues, anava sol, i fa poc se m’ha posat un noi darrera, al cap d’una estona comencem a comunicar-nos i resulta que es de Tarragona i ,com no, conegut del Rricard Avila, ves quina cosa, bé xerrant vam pasar la Cruilla Plans, següent avituallament  i vam fer cap a una pista que ens durà cap a la Font del Teix, ens avituallem bé per què aquí sabem que comença la segona pujada forta, per un bosc enfilant sendera amunt i continuant per un barranc molt bonic de pedres grosses apilades arrosegades per els aiguats, i seguint per un corriol cada vegada més pronunciat enfilem una pista amb poca pendent però llarga i matxacona aparaixem al Faig Pare (digne de ser contemplat, quin ejemplar!), amb tot això aquesta pista és una fageda tota verda que amb les plujes del dia avanç estava tot radiant, i un microclima humit que tot i que anava  trotant sense parar tenia frescor, aquí ja parem una estoneta per menjucar i veura, donç la pujada ha sigut innacabable i encara falta una estona per arribar adalt, continuem, per què des d’abanç ja no he anat sol, es el Lluis el de Tgn, el company de fatigues, que sense dir-se res anem tota l’estona junts, tirant un de l’altre rellevant-nos a estones, seguim pujant fins trobar un PR, aquí (Km 25) comencem a estar cansats, portem molta estona trotant, ara ja ho tenim a favor, ja queden poquets trams de pujada, un senderonet fins dalt i baixem un altre vegada fins a cruilla dels Plans,  al cap d’una estona s’ens acopla una noia L’Amparo d’Alcanar que fa hores que anem fent la goma, tornem per corriols y senderes fins L’Escaleta, la sumera ens estava esperant, (feia cara de estar cansada d’esperar, amb la calor que queia i de pensar, aquets encara son més lents que jo),  tornem a passar per la carena i corriols fem cap a la Font de Pallerols i d’aqui un descens técnic, llarg i pronunciat, amb el que cada vegada tenia el quàdriceps més carregat, comencem a veure la Senia i baixant i baixant fem cap a una camí quitranat que no vulgueu saber com va ser de penosa la transició, de la baixada cap a l’esfalt tenia les cames com a munyons i me costava estirar les cames per correr i entre asfalt i camins de terra anem fent l’aproximació cap a la Senia fins entrar de cop al poble i a la recta de meta, que la trasvesso després de 6h,18’ amb el Lluis i l’Amparo.

Bona cursa, per mi un pel massa ràpida, no estic acostumat a correr tanta estona, una ruta fantàstica, molt bonica, porto dos dies amb agulletes, feia temps que no en tenia, i just arribar a la meta i saludar als company el Garroset estava a  punt per pujar al podium, primer classificat de la seva categoria, una bestia…

Dutxa amb aigua calenta, i un pa amb tomaquet amb llangonissa i baldana acompanyat de dos birres per recuperar força, i cap a casa que aquí ja ho tenim tot fet, tornant per la carretera es veia El Caro, i vam comentar lo gran que es veu des d’aquest costat, em va portar bons records la imatge de la montanya.