Un altre mes que s'acaba i ja només resten dos mesos per la Gore-Tex TransAlpine-Run, continuem entrenant encara que foti una cala de collons... extrem és extrem.
Com va anar per Andorra ?? I per Huesca ?? I per Tarragona ??
Salut, cames i una mica de fresca !!!
PD: Aqui teniu un pdf en castellà de la Gore-Tex, només de llegir-lo m'he cansant....
Fa 12 hores
3 comentaris:
L'arribada a Bielsa va ser accidentada. Crec que us puc donar un bon consell: menjar-se una bossa sencera de fabes congelades i unaltre de carxofes més litro i mig de suc de taronja més 3 cafès NO VA BÉ PER ANAR EN COTXE. Un punt kilomètric indeterminat de la carretera de Zaragoza ho va pagar amb la seva racció de Nocilla de Dos Colores.
Pel que fa a la sortida muntanyera, l'Eva i jo mateix emprenem camí cap els Astazus a les 8:30 del matí. A pessar del missatge del papa James dient-me "no et perdis", passat el tram inicial de pista, seguim un grup que... anava perdut. I de sobte, ens trobem esquivant rocs que cauen de tot arreu i mirant-nos l'un a l'altre amb clars simptomes de "tira parriba que pabajo ni mirar". Ens asseiem en sengles pedres, amb sèries dificultats per mantenir la vertical, a dos metres l'un de l'altre. Decidim mirar el mapa. Gràcies al mateix i a la vista de pajaru... a la nostra esquerra, qual Escrivá de Balaguer, veiem: CAMINO! ... només cal arribar-hi, i lo pitjor aixecar-se d'on estem. I llavors l'Eva diu la frase del weekend: "Enric, pots guardar el mapa?" La meva mirada ho va dir tot (crec): No. No puc guardar el mapa. La motxilla està a l'esquena i no sé ni com moure'm d'aquí sense depsenyar-me. De fet, valoro la possibilitat de quedar-me a passar la resta de la meva vida en aquell roc, qual estigita medieval. Però no em sedueix massa i decideixo anar per parts:
a) Incorporar-me
b) Girar 180º
c) Agarrandomeatodoloquesepueda passar pels rocs que rellisquen fins un replà des d'on... s'arriba al camí
L'Eva fa el mateix i pensem: HA GANADO!!!!
A tot això, ja sóm a 1800 metres i continuem pujant sense més problemes fins a uns 2400. Per arribar al Balcón de Pineta hi ha una pala de neu massa gran que tira pal precipicio.
Decidim fer despesa de seny (encara el tenim tot per gastar) i tirar per avall. Unes hores després tenim els peus sucats al Cinca.
El diumenge, excursió més tranquila capa los Llanos de Larri amb un únic incident destacable: el ataque del Ternero Enloquecido.
En resum, 1100 + 600 metres de pujada i un bon cap de setmana.
Ha ganado!
Per Huesca , genial malgrat que va fer una calda impressionant. Un 10 per la organització perque s' ho van currar moltissim, jo vaig marxar amb 100 euros a la butxaca, una tercera posició i un munt de card de vedella tallada al buit( entrecots, bistecs, solomillo ). Ens van donar, samarreta, vi, dinar inclos de catering.... Es una cursa que val la pena ferla perque té de tot, una pujada de 5 km a un pic molt dura, una tartera que per cert baix baixar una part d' ella de cul perque les ósties van ser de campionat, un corriol de 13 km per bosc per disfrutar i còrrer i uns 8 km final no tant espectacular dels que cal destacar les dutxes que ens donaven als dos pobles que van passar ( de manguerazo ).Ens veien a la tarda
l'ombra del bocs... això és el que buscavem diumenge cinc troteros/as durant 3 hores i mitja per les muntanyes de Poblet, dues pujades fins al Mirador, passant per l'Ermita de Sant Joan i l'Ermita de la Trinitat.
Publica un comentari a l'entrada