Ja hem arribat! Us passo una crònica (llarga) que he penjat a la web de corredors.cat
Ens veiem demà al club!
Fa 1 dia
diumenge, de juny 03, 2007
GRAN RAID DU CROMAGNON
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La nostra llista de blocs
-
LAS OCHO ALDEAS DEL SOBREPUERTO - Vamos a realizar un recorrido circular por el Sobrepuerto, un territorio situado al Sur de los Pirineos, “Una pequeña región cargada de personalidad y s...
-
-
03/12/2016 GUARDONS Circuit de Curses de Muntanya del Camp de Tarragona - 03/12/2016: Circuit de Curses de Muntanya del Camp de Tarragona El passat dissabte, l'Aleix Solé i el Josep Garcia van recollir els guardons que els acredi...
Fa 7 anys -
Mar i Muntanya 2016 - *11 de desembre de 2016* Horaris: Horaris: A les 7:30 a l'estació de trens de Tortosa, per anar cap a l'Ampolla. Aquí hi haurà una furgoneta on podrem dei...Fa 7 anys
-
LA COSA VA DE BARS… - *LA COSA VA DE BARS…* Tarragona – Bar La Fusteria (Cornudella del Montsant) Ja fa dos anys d'aquell brindis final al arribar al bar de Joan, al 1907 de B...
Fa 9 anys -
UltraTrail Peña Montañesa - Sobrarbe - Desde hace cuatro años por estas fechas, tenemos una cita obligada en Ainsa, para compartir con nuestros amigos de CAS, la ultra trail mas especial, de to...
Fa 11 anys -
QUI DIES PASSA, ANYS EMPENY !!! - Fins sempre. Vigila'ns a tots, que aquí ho necessitem. Segur que ja ho fas com sempre ho has fet. Gràcies per tot.
Fa 12 anys -
VOLTA AL PEDRAFORCA EN BTT - Aquest dissabte vam fer la volta al massís del Pedraforca amb el següent itinerari: GÓSOL-SALDES-SANTUARI DEL GRESOLET-COLL DE BAUMA-EL COLLELL-JOSA DEL C...
Fa 12 anys -
ALOE VERA "ESE GRAN DESCONOCIDO" - Propietats del Aloe vera: El Aloe vera és molt rica en nutrients i altres substàncies d'interès per al nostre organisme. Els científics han identificat mé...
Fa 13 anys -
LLiga de clubs i Copa del rei '09 - Bé, com molts ja sabeu, fa dos setmanes es va disputar la copa del rei, per mi, una de les millors competicions de la temporada, tot i que pot arribar a...
Fa 14 anys -
HEM FET EL CIM!!! - Moltes gracies a tothom pel vostre suport.Ahir vam aconseguir el cim de Elbrus. A les 12:30 h. hora rusa.VAm comencar a pujar amb esquis a les 3 de la mat...
Fa 14 anys
11 comentaris:
Quan arribem amb cotxe a Cap d'Ail no trobem cap cartell on digui on collons és la sortida dels autobusos que et porten a Limone. Vinga buscar, al final ho trobem...pujem dalt el bus i a les 15h15' sortim cap a Limone on arribem a les 17h30'. Un viatge per una carretera plena de tombs, estreta...comença a ploure i veiem els cims de les muntanyes nevats...això no pinta bé.
Arribem a Limone (plovent)i anem a buscar l'apartament que haviem llogat per passar la nit. Agafem les motxiles pensant que ens miraran el material obligatori i el certificat mèdic. Arribem a la carpa de l'organització (no abans sense haver-nos perdut 15 vegades per aquell poble tant petit), no hi ha ni un cartell on indiqui res!
Ens donen el dorsal nomès dient el nom...ni control de material ni de certificat mèdic!...res de res. Ens diuen que han retallat el recorregut 4km d'un troç perillós per que dalt hi ha molta neu...segueix plovent, cada cop més fort...ai mare la que ens espera demà!
Anem a sopar a una pizzeria (estem a Italia). Primer plat raviolis i segon pizza, acompanyat d'una heineken de 66 cl. De conya, tu! sortim de la pizzeria i, com no, segueix plovent. Cap a dormir...
Ens llevem a les 4, i sabeu que?...plou!!! Quina merda! Però ja que hi som, que hi hem de fer, sortim. Donen la sortida a les 5 del matí i comencem a pujar per una pista d'esquí, tot enfangat. Estem xops nomès començar, però sempre hi ha l'esperança de que a mida que avanci el dia es vagi obrint. Anem pujant, deixem la pista d'esquí i agafem un senderó. Pel meu altímetre estavem a la cota 1700, i allí comencem a xafar una mica de neu. Mirem amunt i nomès veiem boira i neu...ai ai ai quin dia!!!
A mida que anem pujant més neu, la pluja es converteix en ventisca que et pica la cara. Nomès faltava això, fa fred, però com que pujem anem fent.No es veuen marques, nomès som capaços de seguir la traça del de davant. Cada cop hi ha més neu i fa més fred...arribem dalt el primer coll (uns 2100m) fot un fred horrorós, no em noto els dits de les mans ni els dels peus. Agafem una pista tota nevada que va planejant. Cada cop s'hi veu menys i fa més fred. Li dic al meu germà i al Jaume Garrosset que si això segueix així, al 1er control plego...allò és un suïcidi!!! Hi ha gent que va amb malles curtes i sense guants...és que no saben on es foten?
Ens posem a trotar una mica per intentar escalfar els músculs (els 2 Jaumes, l'Enric i jo) per darrera venen els altres (Toni, Josep Mª, Reyes i Montserrat).Segueix nevant, boira, vent i molt fred...no es distingeix el que és pista nevada de la boira, tot ho veig blanc.
Per fi sembla que la pista baixa, m'estic pixant i crec que m'ho fare al damunt. Anem baixant i al cap d'uns revolts sentim el claxon d'un cotxe, però no el veiem. LLavors apareix d'entre la boira un fiat panda 4x4 tirant amunt! Alucinem!!! Cinc minuts més tard veiem un grupet de gent parada i ens diuen que s'ha suspés la cursa, que les condicions són molt dolentes i s'ha suspés (encara queden 2 colls de 2000m i un de 2500m). Parem i ens posem a pixar, no ens trobem res, no tenim tacte als dits i la pobre cigala és com un cigró!!! Total, que ens fan tornar cap a Limone. Esperem als altres, que ens comenten que just davant seu una noia ha perdut el coneixement i ha quedat a terra sense reaccionar (per això pujava el cotxe) i tots junts tornem cap a Limone, on arribem al cap d'una hora aproximadament.
Per fi sembla que s'ha acabat la odisea...però no! ens diuen que els autobusos que havien d evenir a buscar-nos a Limone no volen pujar per que la carretera està fatal i que hem d'agafar el tren fins a Ventimiglia (Italia) i allí fer el transbord fins a Cap d'Ail (França). Com que donen l'opció de fer la Neandertrail, les dues noies (Montserrat i Reyes) agafen i s'en van amb el 1er per poder pendre la sortida a les 8.00 del vespre...ESTAN BOJES !!! En Toni les acompanya, xq té la seva dona esperant-lo a Cap d'Ail. Els demès ens quedem a Limone, ens canviem la roba i ens n'anem a la pizzeria a dinar tranquilament, aquest cop acabem el dinar amb un bon cugaló de conyac!!! (Corretto en Italià).
Total, que arribem a Cap d'Ail a quarts de 8 del vespre. Anem a dutxar-nos, a sopar i dormir...i aquest matí cap a casa que hi falta gent !!!
Nomès dir que la organització fatal, no ens han quedat ganes de repetir. Cal tenir una previsó en cas de mal temps i no deixar-nos sortir sabent que el dia abans la cosa ja estava malament.
PD: A la matinada han arribat els companys/es que feien la Neandertrail, sans i estalvis. El Ramon ha fet el 19é, desprès han arribat les dues noies i finalment el xicot de la Reyes, en David.
Apa rollo que us he fotut !!!
Quina putada nois !!! Tot i aixó segur que patejar per aquelles muntanyes amb fred, neu, pluja, ha de ser tota una experiència...
Felicitats al Ramonet !!! Màquina !!!
Triatló Sprint Mataró
1h 10` 35``
203º general i 26º veterà
Quina mala sort, lo important és que tots estigueu bé.
Ens veiem al Tarraco.
Quina mala sort, el pitjor es que l'organitzacio no hauria de deixar-vos tirats, i tenir previst que fer en cas de marron, cullons que estaveu als alps, pero be la muntanya te aquestes coses no sempre surt tot com un s'espera.
Si ya lo digo yo, que como las carreras de asfalto no hay nada.
Lo siento, nos vemos esta tarde.
Malgrat tot, quina enveja em doneu.
Suposo que el millor de tot van ser les pizzes i el cigaló.
Jo segueixo internat, fins el 26 de juny que tinc l'exàmen.
Estic fent una ultratrail d'estudi a casa.(que si la Constitució, que si l'Estatut, que si les emulsions asfàltiques, que si les màquines de O.P. fins a 60 temes).
La musculatura de les meves neurones no envegen a les cames del Benavent.
Us trobo a faltar...
Fins aviat i feu cas al papi.
Hòstia nens, si que em sap greu tota aquesta moguda, pero si féssiu raids d'aventura ja estarieu curats d'espants, allí no es para ni que peti un volcà, descanseu i foteu-li a l'hàbit de la birra, que també es entreno, per si us serveix de consol, a la cuita deien que teniem -9º al cim del Monteixo. Fins aviat
Happy trails
Suposo que cada tipus de cursa té les seves característiques. Raids, curses de muntanya, d'ultrafons, etc...el que està clar és que no ens haurien d'haver deixat sortir des d'un principi. I encara fot més pel fet d'haver-nos passejat 1500km per autopistes durant el cap de setmana.
Ja he vist que et va anar bé la Cuita al Sol! Felicitats!
Vaya putada companys!! Com diu el Leo, només l'experiència de haver "patejat" per allí... ja s'ho deu valdre!! en fin, molts ánims!
salut i cames!
Explicacions,Raid du Cromagnon
Vendredi 1 juin après une reconnaissance effectuée par un guide de montagne sur les hauteurs de Limone (Col de La Boaria, Fort Central)
S’il est vrai qu’il avait neigé, cela ne compromettait en rien le départ du Cro-magnon. Il suffisait de rester sur la piste qui redescend de la Boaria vers le fort Central et de garder cette piste jusqu’à Castérino en évitant la montée du Fort de Giaure.
Samedi 2 juin le départ est donné. Aussitôt nous montons vers le col de Tende pour vérifier l’état du parcours. Surprise !! 10 à15 cm de neige couvre la piste et je me rends compte que les secours (AMSAR) ne sont pas très optimistes. Nous décidons de poursuivre jusqu’à la baisse de Peirefique.
Après avoir vu la piste se dégager vers le Fort Sainte Marguerite, nous retombons dans des paysages d’hiver. Arrivés à la Baisse de Peirefique
La piste n’est plus visible !! Incroyable !!
Demi-tour rapide vers le Fort Central. En chemin une des nôtres montée au pas de la Nauque en direction de la Corne de Bouc, nous indique que la neige arrive au dessus du mollet. IL n’y a plus à réfléchir sachant que dans cette zone il n’y à qu’un hélicoptère qui peut intervenir en d’accident, à condition qi’il y ai la visibilité. De retour au fort Central et avant que le premier ne soit sorti à la Boaria, nous décidons de stopper la course. IL en allait de vôtre sécurité, il y a un pas entre l’extrême et l’inconscience ! Pas de regrets sur cette décision qui est indépendante de nôtre volonté. Qu’une très grande amertume, un rêve et tout ce qu’il faut pour l’étayer anéanti par une météo trop capricieuse.. !! Mais pour en finir il est préférable d’avoir des remords que des mort
Publica un comentari a l'entrada