dijous, de setembre 30, 2010

CURS DE IOGA DINÀMIC 2010-2011


INSCRIPCIONS:
-Secretaria del CN Tàrraco i nº telèfon: 977.23.20.84
-ntarraco@tinet.org
Preus:
-Horari de matí:
30 Euros socis i 50 els no socis
-Horari de tardes: 35 Euros socis i 55 els no socis

dilluns, de setembre 27, 2010

entreno 27 setembre a 3 octubre

El JaumeB i la Maria han fet una ruta en BTT i ens passen les FOTOS.
Si cliqueu al link de més avall, anireu al web oficial de la ruta, que pel que han explicat és del tot recomanable de fer tant per bellesa com per la duresa: RAIDS AL VENT

Dilluns: TE+Canvis de ritme amb 5'rapids+5'lents+TD+EO.Cementiri+coves+tunel+pont autopista+rodolat del moro+pont del diable+ riu+serrallo+miracle+diputació.19h CN Tarraco. Frontal + Aigua
Dimarts: Flexions + peses extremitats superiors o Bici o Nedar
Dimecres:TE+Series anaerobic 2(6x500 +1' repos) entre blocs2'repos+TD+EO. Me gusta colel el FALO temps de referencia entre 2:08-2:00.19h Miracle.Pulsometre.
Dijous:Flexions + peses extremitats inferiors o Bici o Nedar
Divendres:TE+cc 60' + 5 rectes+TD+EO. Rabasada+roques+Sabinosa+llarga+Cala Romana+budallera.19h CN Tarraco. Frontal + Aigua
Dissabte:Cavalls del Vent
Diumenge:Duatló de Nuria ó Muntanyes de Prades Abiol-Albiol

dimecres, de setembre 22, 2010

canvi horari d'entreno per avui dimecres 22-09



Dimecres: TE+Series aerobic 6x1000 4:30 a:4:05 rec:2'+TD+EO.Me gusta colel el FALO. 18 MIRACLE
Apa! a entrenar i desprès tothom a la revetlla de Sta Tecla!!!!

BONA FESTA MAJOR

dimarts, de setembre 21, 2010

Duatló de muntanya d'Almoster 26 setembre 2010


Aquest diumenge que ve es celebra la Iª Duatló de Muntanya d'Almoster, una duatló amb dos circuits possibles però feta amb la intenció de que tothom pugui disfruta-la al màxim sigui quin sigui el circuit que hagi escollit. Així que ja ho sabeu, desprès de les ressaques varies de les festes de Sta Tecla, res millor que anar a cremar el Chartreuse en BTT i corrent!!!!!

Iª DUATLÓ DE MUNTANYA D'ALMOSTER

dilluns, de setembre 20, 2010

BTT Vall d'Àssua 18-19 septembre 2010

Aquest cap de setmana vam aprofitar una oferta en un hotel a Rialp per anar a passar el cap de setmana, tot i que donaven pluja. El viatge d'anada va ser passat per aigua, però vam arribar bé. El dissabte ens vam aixecar i no feia gaire bo, no vam agafar la bici però ens en vam anar a fer una caminada d'unes 3 hores per 3 pobles prop de Rialp. Per la tarda es va posar a ploure i nomès vam poder passejar per Sort. Ah! el dissabte van fer la ULTRA TRAIL RIALP 2010, 65 Km. +5500m pel Monsent de Pallars i el Pic de l'Orri, tenia molt bona pinta tot i que es devien passar el dia passat per aigua.
Diumenge es va llevar un dia fantàstic,així que vam fer la ruta que teniem en ment, sortint d'un poble anomenant Sorre, passant per Caregue i d'aquí per pista amunt fins als 2250m en 20km de pujada continua fins al peu del Montsent de Pallars (2850m), aquí la ressenya de Wikiloc, el total de la ruta van ser 47km i uns 1400mD+. Una pujada continua i sense descans però amb unes vistes impressionants des de la Vall d'Aran, Pica d'Estats, Andorra i fins a la Serra del Cadí. Al arribar dalt fem un paro i menjem alguna cosa aprofitant la magnífica vista que teniem. En acabar l'avituallament anem tirant perque encara no haviem fet ni la meitat de ruta, anem fent per una pista amb puja-baixa fins que arribem al coll de Triadó que separa la Vall d'Àssua de la Vall Fosca. A partir d'aquí baixarem fins a Llessui, passant per les pistes d'esquí abandonades i creuant-nos amb el bestiar que pastava pels amplis prats. La nota negativa va ser que quan arribavem al poble, quan nomès quedaven 200 metres d'asfalt per acabar la ruta i mentres comentavem la llarga baixada de 13km per pista, ens enganxem amb els manillars de la bici, l'Helena cau i es fot un dels clatellots més bèsties que he vist...el resultat és la fractura del Vé metacarpià de la ma esquerre. Pel que hauria pogut passar això no és res...qui ensurt!!!
AQUÍ DEIXO UN LINK A LES FOTOS

entreno setmana 20 a 26 setembre'10

Dillums: TE+ 5 Tecnica + 2x5 Series +TD + EO. Camí del cementiri - Pujades Curtes 50mts x molta pendent.19h CN Tarraco
Dimarts: Flexions + peses extremitats superiors o Bici o Nedar
Dimecres: TE+Series aerobic 6x1000 4:30 a:4:05 rec:2'+TD+EO.Me gusta colel el FALO. 18 MIRACLE
Dijous: Flexions + peses extremitats inferiors o Bici o Nedar
Divendres: TE + Fartlek 2(5-4-3-2-1) rec:1' + TD + EO. Cementiri+coves+Baixada Toni+darrere Llorito+Font del llorito+cementiri.19h CN Tarraco
Dissabte:
Diumenge: Triatló Tarragona. Puntuable TROTE-EXTREM

dijous, de setembre 16, 2010

tor des geants

Desprès d'haver-nos assabentat de que els nostres amics finalment han hagut de renunciar a seguir el Tor des Geants, des d'aquí i recollint les opinions de tothom nomès volem que tant al Jaume com el JosepMª els hi arribi la nostra admiració i el nostre reconeixement pel que han fet. Nomès per haver pres la desició d'estar a la sortida i d'haver-ho intentat ja és tot un triomf. Ells dos s'han enfrontat al repte més bèstia des de que el Trote és Trote. Així que nomès ens queda animar-los i enviar-los-hi una forta abraçada.(Això no treu que hagin de pagar la birra de rigor quan arribin!!!)
Ara a descansar i recuperar que això no s'atura i hi han un munt de reptes ben aviat: L'Albiol-L'Albiol (35km), Ultratrail del Montsant, Marató de l'Espadan, etc,etc,etc...ah! i anar posant i definint reptes de cara a la temporada que ve!
Aquest vídeo és de l'arribada del vencedor, un alemany que ha invertit 80hores per fer-ho tot,sense haver parat per res...és un home?és un extraterrestre?porta piles d'urani?

Penjo un link on hi han fotos de la cursa i vídeos de les etapes...simplement és impresionant.
ARXIU DE VÍDEOS
ARXIU DE FOTOS

dimarts, de setembre 14, 2010

pesca

- JosepMª dorsal 273.
- Jaume G. dorsal 274.
Aquest altre link és per al seguiment de la cursa en general:
SEGUIMENT ON LINE TOR DES GEANTS
DESNIVELLS I KILOMETRATGES
El Ramon obre un nou espai esportiu al Trote...la pesca! ens envia la foto per que comprovem que el que va explicar ahir no era conya.Amb un volantí i un caiac va pescar tot això, no vull ni imaginar que pescarà quan es compri el iot del Abraimovich i una canya com déu mana!

dilluns, de setembre 13, 2010

cronica Ricard

El Ricard ens envia una crònica de les activitats que ha fet pel Pirineu en la darrera setmana. Més endavant penajarà més fotos i un video. Així mateix segeuixo penjant el link per al seguiment del Jaume i JosepMª al TOR DES GEANTS:
- JosepMª dorsal 273.
- Jaume G. dorsal 274.

PENJO EL LINK A LES FOTOS QUE HA ENVIAT EL RICARD, CLIQUEU AQUÍ

Cresta de la Seil de la Baque-Perdiguero i coll de Cabrioules. D (dificil):
Despres del "fustre" de no poder anar als alps per la mala meteo, vam decidir que millor seria quedar-nos al Pirineo, i vam anar cap Luchon, a la Vall d'Oo, Pirineu frances. Dimecres i dijous donen mal temps i aprofitem per fer l'aproximacio, sota una pluja constant i boira. Primer parem al refugi de Spingo a 2000 mts, anem xops i la visibilitat no es bona, l'endema pujarem al refugi del Portillon a 2570 mts, pero continua fen mal temps, la metofrance diu que divendres i dissabte es bo...esperem que l'encertin, de fet no solen cagar-la gaire, tenen uns bons serveis meteoroligics. Divendres al mati, ja no hi ha cap nuvol al cel, be!!!, ens posem a caminar a cap el primer cim de la cresta de la Seil de la Baque, com durant aquets dies a fet mal temps i han baixat les temperatures, ens trobem la cresta amb mixte (neu i roca) durant molts trams, aixo fa que tinguem mes precaucions al anar progressant ja que podem relliscar facilment, al inici de la cresta es relativament sencill, i anem fent un tresmil rere l'altre, pero a mesura que ens apropem al Perdiguero, la cresta es complica, ja neu, es aerea i hem de superar un resalt de 15 mts de IV, rapels, etc... fem us de la corda per major seguretat, pero el tram mes complexe es just al coll on s'inicia la pujada al Perdiguero, el terreny es confus, algun tram amb roca descomposta ens fa estar amb tensio, pero la part mes dificil de la cresta consisteix en superar un resalt de 20 mts de IV o IV+ a 200 mts del cim, es fa dicil adivinar l'itinerari mes evident i a mes te algun tram mullat, el sol a desfet part de la neu, hem de tibar de valent per superar-lo, anem amb bota dura i amb motxila. Finalment, gracies a l'experiencia i al "savoir faire" del Ciscu, anem superant totes les dificultats i arrivem al cim del Perdiguero. Contents, cansats i alliberant tota la tensio, menjem per recuperar forces. El descens el fem seguint la cresta (ara molt mes facil) fins el coll de Cabrioules, per retornar al refugi del Portillon. En total han sortit 12h d'activitat i 11 tresmils.

Cresta de les agulles del Lezat. D (Dificil-exposat):
El dissabte, torna a brillar el sol i ens dirigim cap el coll que separa la cresta de Cabrioules i la del Lezat (Brecha Mammy), aquest cresta es mes curta que l'altre pero molt mes exposada, constantment has de grimpar i desgrimpar per agulles i "gendarmes" amb molt de pati als dos costats, la concentracio es maxima i no es pot badar, anem encordats casi be tota la cresta, ens passen volan pel costat "quebrantahuesos", quins ocells! preciosos. La cresta es aerea en tot el seu recorregut, hem de superar 4 agulles avans no arrivem al cim del Lezat. Totes elles s'han d'escalar, i la dificultat varia de IV o IV+ a III o III+, son agulles des de 20 mts de la cresta a 40 mts la mes gran, pero el pati es de 300 mts a 400 mts al fons de la tartera, utilitzem tot el material d'escalada que disposem per assegurar-nos el mes be possible, pero el pes de la motxila i el fet d'escalar amb bota, no ens ho possa gens facil, i ens hem d'esforçar molt. Pero una altre vegada, l'experiencia del Ciscu en aquets terrenys ens facilita les coses.Finalment arrivem el cim del Lezat i baixem per la seva ruta normal desgrimpant per un corredor empinat en el qual hem de seguir ajudant-nos de les mans. Decidim baixar fins al cotxe, son 2000 mts de desnivell, i arrivem casi a les 23h, despres de 15h d'activitat i amb 7 tresmils espectaculars a la butxaca. Quan tingui temps fare un petit video d'aquesta activitat en la que hem disfrutat i tambe patit molt, pero l'esforç a valgut la pena.

diumenge, de setembre 12, 2010

Seguiment on-line tor des geants


Aquí hi ha el link per poder seguir el TOR DES GEANTS on-line,amb els següents dorsals pels nostres amics,cliqueu damunt dels noms i podreu veure l'evolució del Jaume i el JosepMª:
- JosepMª dorsal 273.
- Jaume G. dorsal 274.
Aquest altre link és per al seguiment de la cursa en general:
SEGUIMENT ON LINE TOR DES GEANTS

ENTRENO DE LA SETMANA DEL 13 AL 19 DE SETEMBRE 2010:
Dillums:TE + Series de pujades 2x5 + TD + EO.Pujada Miracle:19h CN Tarraco.
Dimarts:Flexions + peses extremitats superiors o Bici o Nedar
Dimecres:TE + Canvis de ritme 4' rapids-4'lents + TD + EO.Budallera + Boscos + Tranformador + Rotonda Catllar + tornar.19h CN Tarraco
Dijous:Flexions + peses extremitats superiors o Bici o Nedar
Divendres:TE + Técnica + 3x1000 + 4x500 + TD + EO.Me gusta colel el FALO. 19h CN Tarraco
Dissabte:
Diumenge:Tor des Geants. Final Endurance Trail valle d'Aosta.

dijous, de setembre 09, 2010

Tor des Geants en directe


Pel que he pogut llegir en el blog dels germans Terés, sembla que es podrà seguir el TOR DES GEANTS en directe, a través de la pàgina web activaran un link on posarà "live gara". Quan sapiguem alguna cosa ja ho penjarem.
WEB OFICIAL TOR DES GEANTS

PD: Jaume i JosepMª, digueu-nos quins són els vostres dorsals per tal de poder fer el seguiment on-line en cas de que es pugui!!!

dilluns, de setembre 06, 2010

entrenament 6 al 12 setembre 2010


El diumenge comença l'ultim gran repte de la temporada per dos dels valents del Trote (Papa Jaume i JosepMª Kbra de Tivissa), el TOR DES GEANTS. Aquest és un vídeo promocional de la cursa. Molts ànims i sobretot molta salut i força!!!

DILLUNS:TE+Festival pujades+TD+EO. Nàstic+pujades Ramon+pujades Toni+coves+pi+cementiri (de tornada, no per quedar-nos-hi). 19h al Tàrraco.
DIMARTS:Flexions+peses extremitats superiors - bici - nedar
DIMECRES:TE+ 3'canvis ràpids - 3' lents+TD+EO. 19h Tàrraco
DIJOUS:Flexions+peses extremitats inferiors- bici - nedar
DIVENDRES:TE+Tècnica+2x1000m+6x500+TD. 19h Tàrraco
DISSABTE:Cursa Falset
DIUMENGE:Tor des Geants

dijous, de setembre 02, 2010

Crònica Carros Foc Skyrunner 2010

El dijous 26 el JuanBo i el JordiBe preparen les coses per desplaçar-se cap a Espot per fer nit al refu de d’Amitges. A l’endemà començàvem la nostra aventura. Desprès d’un sopar digne d’un Rei varem sortir a donar un tom per pair-lo i amarar-nos del ambient que ens envoltava i anem a dormir. Desprès d’un descans una mica minso (per que tots sabeu el que és dormir en un refu), a les 5:30’ de la matinada, dintre del refu hi ha una activitat que això sembla la Rambla, aixecar-se, esmorzar, últims preparatius, recollir la resta de material i esperar quer siguin les 7,00 per que donguin la sortida.Son vora les 7:00 del mati ens anem concentrant tots fora del refugi, uns direcció a Saboredo i els altres direcció a Mallafré. El responsable del refu surt a fora amb el rellotge oficial per donar la sortida, toca el xiulet i sortim tots cadascú amb el trajecte planificat. Nosaltres anem cap a Saboredo. Comencem caminant per ambientar-nos a la temperatura del mati. Feia fresqueta, anem entrant en calor i el Port de la Ratera ens posa a tono. Baixant de la Ratera comencem a trotar, els dos sabem que si volem arribar a temps no ni ha prou amb caminar. A les 8.00h arribem al refugi de Saboredo, sellem el forfait i mentres ens apunten a les llistes de pas anem menjant i bevent. No perdem el temps i marxem direcció cap a Colomers, tenim molt clar que las parades per els refugis seran molt curtes. Anem pujant cap el coll Tuc Gran de Sendrosa i d’allí anem baixant cap al Colomers, anem veient el Llac major del colomers, passem la presa i sellem al refugi, son les 9:28’, temps per carregar el camel menjar i beure. Sense perdre temps anem cap a la Restanca. pujant caminant i als plans i a les baixades que es pot, anem trotant, cap al port de Ribereta, port de caldes i el coll de crestada al peu del Montardo, i d’allí baixem al refugi de la Restanca, sellem a les 11:43’ repostem i sortim, això comença a semblar entrades a Boxes com el Formula-1. Comencem a pujar per el mateix camí de baixada fins al coll de la Crestada, aquí agafem el camí de la dreta direcció al Ventosa i Calvell, es un camí bastant corredor i l’aprofitem. Anem vorejant els estanys, Monges, Mangades, Travessani i Negra just avanç de arribar al Ventosa i Calvell, son les 13:34’. Repostem carreguem el camel. Sortim els dos saben el que ens venia de cara, però teniem clar que com mes aviat comencéssim abans ens el trauríem del mig, Al Contraix, comencem a pujar per la vall del coll, sense correr però decidits, anem pujant arrivem els blocs de pedra, creuem entre mig de dos glaceres que eren bastant petites, feia molta calor, però l’aire era fresquet i ens ajuda, i va ser una feina tan intensa i continuada que quan ens adonem estem pujant la tartera que ens porta a dalt del Contaix. Parem cinc minuts per agafar aire, beure i menjar una mica, analitzem la situació i tenim clar que anem bé, però no podem abaixar el ritme, el tenim que mantenir, i tot seguit baixem el Contraix, mes ràpids que l’altre vegada, passem la zona de blocs i acabem baixant el coll del Contraix direcció al Estany Llong. Arribem a les 17,36 mengem, bevem, omplim el camel en canviem els mitjons i sortim amb el coet al cul, no correm que el Contraix a fet mal, però portem un ritme caminant que fa goig. A mida que anem pujant per les agulles del Dellui el Joan no es troba bé de la panxa, esta marejat, sembla que li ha fet mal un suc que ha pres al refu del estany Llong, el mareig va “in crescendo” però el Joan no afluixa la marxa per mes que insisteixo, pessem els blocs de pedra i comencem l’ascens al Dellui, aquí el Joan demana una mica de temps per veure si li passa el mareig, descansem una mica bevem aigua, i sembla que li a passat una mica i diu que continuem, pugem al Dellui, pararem a descansar el Joan encara està marejat i te arcades, arriben a dalt i ens trobem un xaval una mica mes jove que nosaltres estirat a terra amb els brasos en creu, li preguntem que li passa, i ens contesta que esta tot contracturat que te la musculatura rígida, i que abandona, estem allí descansant a veure si se li afluixa el mareig al Juan, el Jesús ens explica que l’any passat també va abandonar perquè es va perdre tres o quatre hores, tot xerrant el Joan diu que el mareig no li pasa i que anem fent camí que el temps no pare i convencem al Jesús que no ha de abandonar i que nosaltres anirem a poc a poc a veure si li marxa el mareig al Joan i que tenia que intentaro, el Jesus s’anima, ell també va cap a Amitges com nosaltres, comencem a baixar el Dellui, el Jesús, el Joan i jo poc a poc pendent de l’evolució del Joan, cada vegada tenia mes arcades i de repent surt tot l’alien que tenia dintre, ho treu tot (barretes, gels, sucs, taronges.....) ell diu que s’ha quedat mes tranquil i jo veig que ha perdut molt de líquid. El Jesús veu que això es complica i diu que ell va tirant cap al refugi següent a veure si tenen alguna cosa per les cames, nosaltres anem tirant poc a poc. El Joan nomes diu que tenim que anar fent camí, es refà i acabem de baixar el Dellui tranquil•lament, me poso darrera seu perquè sigui ell el que marqui el ritme.

Comencem a arribar a la zona dels llacs, el ritme va aumentant el Joan es comença a despertar, pasem la presa sense baranes, i la presa amb barana, i seguim les vies de les vagonetes, se’ns esta fent de nit. Posem el frontal per arribar al Colomina. Son les 21:27’ entrem al refu, allí estava el Jesús esperar-nos, descansem, el Joan es pren una coca-cola per arreglar la panxa, descansem, carreguem aigua el Joan esta a dieta, sortim de nit, amb els frontals ens hi veiem bastant be. Donem la volta al estany del Colomina i l’estany de Mar, el nivell de l’aigua a baixat bastant i costa veure els reflexos del frontal a l’aigua, es molt fosc per que la lluna encara no s’aixecat. Passem el pas de l’Os sense dificultat i baixem direcció a la collada de Saburó. Comencem a pujar per el GR però seguin les fites trobem, una estaca groga, no ho sabíem però havíem perdut el GR seguim endavant però no veiem res era tot negra, parem intentem situar-nos però no aconseguim saber exactament on estàvem situats dalt del coll, tot la vall del Saburó es negra com una mala cosa, no es veu ni els reflexes del estany, mirem endavant i no veien res era com si tinguessin una paret negre davant nostre. Mirem enredera i nomes veiem uns frontals que estaven molt per sota de la nostra alçada, estaben molt lluny, així que varem deduir que érem nosaltres que estàvem massa alts, ens estàvem “encigalant”. Decidim baixar fins l’estany, devíem estar molt als per que ens va costar molt de baixar, havia uns desnivells molt pronunciats. Crec que vam baixar per que era de nit i no veiem mes enlla del frontal. Arribem a baix de tot, on el llac avia perdut molt de nivell. Mirem cap a dalt i veiem el frontals dels que venien darrere nostre que estaven per on nosaltres havíem estat, del que deduïm que ja anàvem bastant bé. Decidim fer marxa enrere i tornar a començar el coll, trobem el GR mirem endavant i per fi veiem la lluna que estaba allí plantada com un far indicant el camí d’entrada al coll. Seguim el GR i no el deixem, comencem a pujar i els tres teníem la sensació de que allò era un “dejavu”, aquesta vegada arribem a dat del coll i parem a descansar una mica per refer-nos, beure, i comencem a explicar-nos el que ens havia passat per el cap mentre estàvem per la vall i no sabíem per on sortir-ne. Be fem un anàlisis de la situació, havíem perdut un temps molt valuós però encara teníem temps d’arribar a l’hora, temps just però suficient. No podíem tenir mes contratemps, amb el que ens aixequem i comencem a fer camí,la baixada del Saburó comencem a agafar ritme, mirant el terra per no ensopegar i buscant fites, nomes es sentia la veu de qualsevol del tres que deia, fita a la detra, estaca al frente, fites a l’esquerra camí evident i així tota l’estona, érem conscients de que no teníem temps per perdre. Pasem per l’estany Negre de Peguera i arribem al refugi del J.M. Blanc. Son les 2:05 de la matinada, aquesta etapa s’havia fet molt llarga, avituallament ràpid i sortida, a la porta ens para un noi i ens pregunta on anem i li diem cap al Mallafré, i ens diu que si pot vindre amb nosaltres que ell acaba allí i que va sol, li diem que si i sense perdre temps comencem la travessia per la pista, anàvem els quatre Joan, Jesús, JuanBo,JordiBe, anàvem justos de temps i no teníem forces per corre però agafem un ritme caminant que semblàvem una maquina de tren, la pista cap al Mallafré amb quatre frontals estava tota il•luminada, allí no s’abaixava el ritme, passem la Costa dels Alts que semblava una falsa baixada, trobem la bassa i girem cap el camí de l’esquerra, la pista dels túnels, el ritme no afluixava, anàvem mirant el rellotge i veiem que podíem arribar a temps, passem el primer túnel, arribem al segon i el flanquegem, per cert quin flanqueig, sort que al Jesús es coneixia aquest tram. Tornem a la pista i arribem al tercer túnel, el flanquegem i tornem a la pista. Anem vigilant i trobem una cruïlla amb una fita, deduïm que es l’entrada al Mallafré, no ho tenim clar, dos es queden a la pista i els altres dos anem a veure si aquell camí dona al Mallafré, tot just quan comencem el camí passen quatre corrents i el hi preguntem per el refugi i nomes sentim que diuen seguiu-nos que ja arribem, tornem a la pista i casi sense poder comencem a trotar i a seguir l’estela dels frontals, arribem al Mallafré son les 4:56’, estem cansats, bevem, mengem i ens acomiadem del Joan ell ja ha acabat, sortim nomes tenim ganes d’arribar, comencem la pujada a Amitges per la pista, tot pujada però amb pas cansat i sense parar, ni afluixar anem pujant cansats però amb els ànims de que acabem amb a temps; es el que ens dona les forces per arribar a Amitges. Son les 6:18’ segellem l’última casella del Forfait – Skay Runner, al Jesús l’estaben esperant els seus amics, ja pensaven que havia abandonat, el responsable de Amitges ens comenta que estava preocupat, que per el mati havia sortit molta gent, i que fins feia poca estona no havia començat a arribar gent, hi faltava molta per arribar, nosaltres ens vam reconfortar en un caldo boníssim i calentet que vam repetir i ens varem dutxar per treure’ns la terra de tot el dia, mai millor dit i anar a descansar una estona, que ja hens ho mereixíem....No tenim cap foto de la cursa per que no hi vam pensar, teníem molta feina i sens acumulava, la única foto que tenim es esmorzant el dissabte a Espot desprès de recollir la samarreta de finisher.Un agraïment molt gran a la gent que ens ha ajudant amb els entrenos, es consells, en les descripcions del que ens trobaríem i el que havíem de fer en cada situació i en el suport que hem rebut durant tot l’entrenament per aconseguir l’Sky Runrer Carros de Foc. Em desfruitat i dintre de les dificultats que ens van anar sortint per el camí el Joan i jo ens ho hem pasat d’allò mes bé. Gracies a tots.


JuanBo i JordiBe

dimecres, de setembre 01, 2010

Cresta dels Bachimala. 9 tresmils.



Hola companys! Déu n'hi dó la quantitat d'activitats que hi ha hagut aquest cap de setmana per part del trote.
Primer de tot felicitar al Joanbo i Jordi B. per la Carros de foc, i quina enveja sana!
Pels de la Ultra, la veritat és que sap molt de greu, sobretot per l'Àngel ja que era els eu primer cop. Ànims a tots.
Bé pel que fa als muntanyerus, el dissabte el Ricard i jo (David p.) vam anar fer els Bachimala. Una sortideta del tot improvitzada dos dies abans.
El divendres sortim de Tarragona amb la furgo, ja quasi un hotelet, del Ricard, i ens plantem en 4 horetes al refugi de Tavernés, els últims 12 km de pista es fan interminables.
El dissabte no sona el despertador, però jo ja aburrit de dormir miro el rellotge i ja eren les 6.30h, una hora més tard de lo previst!! Un salt, mossegades i alguna cagadeta de rigor i ales 7.15 ja caminem.
En un moment arrivem al vado de Bachimala i d'aquí girem i enfilem per amun pel torrent de Bachimala. Es fa llarg, peró finalment arrivem al coll i ja veiem el 1er 3mil, la Punta del Sabre.
Una parella nos pisa los talones tota l'estona, i arrivem tots 4 al primer cim (3 horetes). Desde aquí ja veim tota l'aresta...guapa guapa!
En uns minuts arrivem al Gran Bachimala i aprofitam per esmorzar una mica. Només continuar la cosa es complica, la pedra està solta i tot se'n va per avall.. Baixant m'aferro en un pedrot però aquets es mou més que jo! Quasi que surto volant amb el pedrot... però meyns mal que la deixo a temps sino aquesta crónica l'escriuria el Ricard amb no moltes ganes. El Ricard es posa un pel nerviós en aquest tram, molt aeri, dubtem de si treure la corda però finalment ho passem bé...bueno.. ho passem i punto.
Recuperem la cresta i sense gaires problemes anem trepitjant els següents 3mils.
Per sort anem bé de temps, només portem mitja hora de retard comparant amb els temps del superman del Capdevila!! (és l'autor d'un llibre de crestes, on els temps que posa són per superherois.... és que es de Reus... ja la he liat oi?).
Continuo, finalment arrivem al pic d'Abillé i ja només queden els de la Pez, aquest últim tram és més complicat, fins i tot hi ha un passet on dubtem en treure la corda o no, finalment no ho fem i arrivem al cim dels dos últims 3mils, 4 hores després de fer el primer.
Baixem contents fins al cotxe, amb la parella que ens ha acompanyat durant tota l'aresta.
Cotxe, bocata, calijari i cap a casa.
Per fi els Bachimala!