Ens agradaria que ens diguesiu quin ha estat el moment, experiència o sensació que més recordeu o més us ha marcat, de totes les viscudes amb el Trote-Extrem.
Només una ehhh ?????
Fique-la en aquesta noticia.
Només una ehhh ?????
Fique-la en aquesta noticia.
8 comentaris:
Hola troter@s:
Permeteu-me que enceti aquest apartat amb el moment que més m´ha marcat a mi.
Sense cap mena de dubte aquell entrenament en que el JM Benavent va posar els mitjons de recanvi al Ramon després d´un extenuant entrenament per l´espluga de francolí. A més, està enregistrat en video. Aquell dia vaig riure moltíssim.
Doncs jo tinc molts moments però potser el moment que més he disfrutat ha estat a la Marató de l' Espadan , el hotel, l' ambient, i sobretot el cochinillo.... el trote a conseguit lo que no va conseguir el Cándido a Segovia, tastar el cochinillo i ademés repetir....
doncs torna a ser Josep Maria el protagonista: la cara que va posar un dia a les 4 de la matinada a un hotel a Espot, després de compartir "despertar" doláment amb els dos Tetes i amb mi.
Això com a moment, i en general, els entrenaments per la primera ultra.
Un moment nomès??? ÉS IMPOSSIBLE!!!!
-La primera mitja marató que vaig fer (va ser una de muntanya a Viella).Vam anar-hi amb el Tete, l'Enric i els "papes" Jaume i Toni. El papa Jaume va fer la marató pq estava entrenant per la Skyrunner de Carros de Foc. Allí vaig conèxier la dona de la meva vida....
- Com diu l'Enric, els entrenos de la primera ultra...cada sortida era una xalera!!!
- El mític pas del riu Brugent per Farena, amb el Leo i Eu de protagonistes.
- I molts més!!!
PD: lanzamiento de martillo....
Jo, encara que no puc participar en moltes coses el que mes destaco va ser amb la sorida que vam fer a la Carros de foc, pel recorregut, l'ambientillu al refu i......... el chartreuse de Tarragona que vaig pendre a Espot
L'any següent vam repetir hotel a Espot, el Josep Mª B i jo teniem la lliçó apresa......ens vam pendre un Chartreuse de Tarragona a la salut del Joanto!
Temps,...era temps,...(que canta el Serrat).
Doncs jo anire al principi, a la primera cursa que vem fer "els papes del trote", la X-Tera de ribaroja, ja fa 3 anys com el trote; recordo la sensació d'equip de feiem i l'embeja que donavem als altres, quant erem atesos per els nostres companys, que havien vingut per animar-nos, cuidar-nos, mimar-nos, fer-nos fregues,...ooooh quines fregueeees. Alli em va quedar clar erem un EQUIP.
I el Trivial que vam fer al Refugi del Rebost la vegada que vam fer cavalls del vent??? Quin fart de riure!!!!!!!
Això si, algun carajillo portàvem al damunt...
Publica un comentari a l'entrada