cronica Ricard

El Ricard ens envia una crònica de les activitats que ha fet pel Pirineu en la darrera setmana. Més endavant penajarà més fotos i un video. Així mateix segeuixo penjant el link per al seguiment del Jaume i JosepMª al TOR DES GEANTS:
- JosepMª dorsal 273.
- Jaume G. dorsal 274.

PENJO EL LINK A LES FOTOS QUE HA ENVIAT EL RICARD, CLIQUEU AQUÍ

Cresta de la Seil de la Baque-Perdiguero i coll de Cabrioules. D (dificil):
Despres del "fustre" de no poder anar als alps per la mala meteo, vam decidir que millor seria quedar-nos al Pirineo, i vam anar cap Luchon, a la Vall d'Oo, Pirineu frances. Dimecres i dijous donen mal temps i aprofitem per fer l'aproximacio, sota una pluja constant i boira. Primer parem al refugi de Spingo a 2000 mts, anem xops i la visibilitat no es bona, l'endema pujarem al refugi del Portillon a 2570 mts, pero continua fen mal temps, la metofrance diu que divendres i dissabte es bo...esperem que l'encertin, de fet no solen cagar-la gaire, tenen uns bons serveis meteoroligics. Divendres al mati, ja no hi ha cap nuvol al cel, be!!!, ens posem a caminar a cap el primer cim de la cresta de la Seil de la Baque, com durant aquets dies a fet mal temps i han baixat les temperatures, ens trobem la cresta amb mixte (neu i roca) durant molts trams, aixo fa que tinguem mes precaucions al anar progressant ja que podem relliscar facilment, al inici de la cresta es relativament sencill, i anem fent un tresmil rere l'altre, pero a mesura que ens apropem al Perdiguero, la cresta es complica, ja neu, es aerea i hem de superar un resalt de 15 mts de IV, rapels, etc... fem us de la corda per major seguretat, pero el tram mes complexe es just al coll on s'inicia la pujada al Perdiguero, el terreny es confus, algun tram amb roca descomposta ens fa estar amb tensio, pero la part mes dificil de la cresta consisteix en superar un resalt de 20 mts de IV o IV+ a 200 mts del cim, es fa dicil adivinar l'itinerari mes evident i a mes te algun tram mullat, el sol a desfet part de la neu, hem de tibar de valent per superar-lo, anem amb bota dura i amb motxila. Finalment, gracies a l'experiencia i al "savoir faire" del Ciscu, anem superant totes les dificultats i arrivem al cim del Perdiguero. Contents, cansats i alliberant tota la tensio, menjem per recuperar forces. El descens el fem seguint la cresta (ara molt mes facil) fins el coll de Cabrioules, per retornar al refugi del Portillon. En total han sortit 12h d'activitat i 11 tresmils.

Cresta de les agulles del Lezat. D (Dificil-exposat):
El dissabte, torna a brillar el sol i ens dirigim cap el coll que separa la cresta de Cabrioules i la del Lezat (Brecha Mammy), aquest cresta es mes curta que l'altre pero molt mes exposada, constantment has de grimpar i desgrimpar per agulles i "gendarmes" amb molt de pati als dos costats, la concentracio es maxima i no es pot badar, anem encordats casi be tota la cresta, ens passen volan pel costat "quebrantahuesos", quins ocells! preciosos. La cresta es aerea en tot el seu recorregut, hem de superar 4 agulles avans no arrivem al cim del Lezat. Totes elles s'han d'escalar, i la dificultat varia de IV o IV+ a III o III+, son agulles des de 20 mts de la cresta a 40 mts la mes gran, pero el pati es de 300 mts a 400 mts al fons de la tartera, utilitzem tot el material d'escalada que disposem per assegurar-nos el mes be possible, pero el pes de la motxila i el fet d'escalar amb bota, no ens ho possa gens facil, i ens hem d'esforçar molt. Pero una altre vegada, l'experiencia del Ciscu en aquets terrenys ens facilita les coses.Finalment arrivem el cim del Lezat i baixem per la seva ruta normal desgrimpant per un corredor empinat en el qual hem de seguir ajudant-nos de les mans. Decidim baixar fins al cotxe, son 2000 mts de desnivell, i arrivem casi a les 23h, despres de 15h d'activitat i amb 7 tresmils espectaculars a la butxaca. Quan tingui temps fare un petit video d'aquesta activitat en la que hem disfrutat i tambe patit molt, pero l'esforç a valgut la pena.