Aquest diumenge hem anat a fer la Ruta del Císter "integral". Al final, però "nomès" els Jaumes l'han fet tota. Aquí hi han les fotos del recorregut de Santes Creus passant per Vallbona fins a L'Espluga, on hem arribat desprès de 11 hores i 70km. Hem sortit de Santes Creus a les 5.00 de la matinada, sort que no feia gaire fred amb núvols que amenaçaven pluja tot i que al final ens ha respectat (nomès 4 gotes).Bon entrepà a Belltall i millor plat de caldo a L'Espluga. D'aquí ja han seguit els Jaume's fins a tancar el cercle (ja ens ho explicaran!)
FOTOS DE LA RUTA DEL CÍSTER JOANJO
FOTOS DE LA RUTA DEL CÍSTER JAUMEB
(la resta de fotos els propers dies)
Fa 2 hores
18 comentaris:
Quina pallissa! Jaume's! m'ho vaig passar molt be! encara que començar a correr a aquella hora es durillu...
Vam tenir molta sort amb el temps, només quatre gotetes. Lo dur va ser la nit que ja anavem matxacats i ens costaba bastant encertar amb els camins, però tenint en comte les perdudes que vam tenir, acabar en 18h30min., i els últims kilómetres corrent com a boijos, crec que està prou bé.
Jaumet!! ja feràs tu la crònica, no? Je,je,je...Jo estic molt mandrós.
Jo la puc escriure fins a l'Espluga (11h), però tambè estic dropo...
Aquest finde quin entreno teniu pensat de fer? dissabte o diumenge? Jo tinc problemes per venir dissabte, el meu fill petit tenen partit contra el primer classificat de la lliga, ells van segons, y vol que vagi a veure'l se'ns falta, perque espenyi des de la grada,jejeje...Be ja direu!
Ah! la crònica millor algún dels Jaume's, ja que els altres ens vam anara quedant pel cami...
Bueeeno, vaaaaa...per aclamació popular i així callareu, faré la crònica fins a l'Espluga.
Havíem quedat de sortir a les 5h de Santes Creus. Em vaig llevar a les 3:45 per que estava a l'Espluga. Vaig arribar a les 4h45' a Santes Creus i va ser qüestió de preparar-nos i començar a tirar. Vam deixar el cotxe al davant del Casal, però ningú va venir a obrir per fer-nos un café. Vam sortir a les 5h15' en direcció al Pont d'Armentera, on vam perdre uns 15' per que no trobàvem les senyals de la Ruta. Finalment les trobem i anem tirant en direcció a Montbrió de la Marca (res a veure amb el diari esportiu d'humor) passant abans per la Cogulla o Cogulló, on s'ens fa de dia. Arribem a Montbrió i fem el primer petit avituallament amb una barreta i els més previsors un petit bocata. Aquí ens deix el JosepMª, que torna cap a Santes Creus. Seguim tirant i als 2km trobem Rocafort de Queralt, hi ha un bar de carretera...jejeje...i fem un café (+ k-gadeta). Seguim tirant cap a Forés, mirador magnífic de la Conca. D'aquí ens animem una mica perque ja s'acosta Belltall i això vol dir entrepà+birra+café (JaumeG, et dec l'esmorzar...). Desprès de Belltall, i amb la panxa plena anem cap a Vallbona, on hi arribem desprès de 7h30' aproximadament de ruta. Aquí està la família del Ricard que el recullen per anar a passar el queda de pont i per poder revisar la claraboya de la rulot de Benasque. Quedem els incansables Jaume's, i els esmunyonats Àngel i servidor. Ens queden 27km fins a Poblet, ó 25 fins a l'Espluga. Allí decidirem qué fem. Els km's van passant factura i cada cop estic més cansat i esbonyegat. De Montblanquet al Santuari del Tallat m'agafa un "pajarón" de 3 parells de coll..ns, que ho soluciono parant i menjant 4 porqueries i un power-gel. D'aquí a l'Espluga tot baixada per una "divertida i entretinguda" pista. Quan queden 10km per arribar truquem a la fonda on anem sempre a l'Espluga perque ens preparin un caldo i pa amb tomàquet per reposar forces. A l'arribar dinem una mica, portem 11hores de ruta i 70km. L'Àngel i jo decidim pelgar aquí, ja en tenim prou i encara queda un bon troç: 35km, pujar a l'ermita de Sant Joan i el coll de Prenafeta, i tota la pista del Pla de Santamaria a Santes Creus.
Els Jaume's segueixen la ruta i nosaltres(molt tristos, per cert) ens quedem a l'Espluga i arribem a casa a una hora decent.
La resta de ruta l'han d'explicar els 2 únics supervivents...!!!!
No en tinc ni idea, Ricard.
Ja hi ha dates per inscripcions a GR10-extrem a València
Ja que només em queda l'última part seguiré la crònica:
Amb tot el dolor dels nostres cors, deixem els companys ferits en la batalla, a bon recaude, i continuem cap a terres extranyes...
Com que som d'esperit fort, desidim fer la ruta original i anar cap a Poblet i fer la llarga pujada fins a l'ermita de S.Joan, on se'ns fa de nit, negre nit, negre com el cul d'un mandril (que diria un que tots coneixem), les llums de la Conca de Barberà resaltan en la foscor; la baixada és fa una mica complicada, ja que em sembla que el GR original no se sol fer, i està ple d'arbres caiguts de la ventada de fa dos anys, des de Montblanc seguim vers Prenafeta, tot creuant el pont medieval de la vila amurallada.
Tot va força bé, tenint en compte que ja portem 14h corrent, la nit ens fa equivocar varies vegades de camí, però anem rectificant i finalment arrivem a Prenafeta, com sempre que arrivem als llocs habitats, els gossos ens donen la benvinguda (uns més efusivament que els altres), nosaltres parem a fer una barreta, i iniciem la darrera pujada fins al coll de Prenafeta; aquest tram el posem una mica en dubte, ja que el vam trobar molt diferent des de l'última vegada que i vam passar.
Un cop arrivats al coll (de Prenafeta o el que fós), comencem el descens, primer per pista i deseguida per corriols, aquí és on decidim canviar les piles noves del meu frontal, ja que des de feia uns quants kilometres que no m'hi veia (tot i que el jaumet deia que feia la mateixa llum que el seu), ooohhhhh!!!! i és va fer de dia, quina diferència, ara ja podia tornar a correr. Seguim baixant per un estret senderó, però com que la nit ens amaga i no fem soroll, de sobte sentim que un senglar s'està movent aprop nostre -Ostie!! quina por, i si'ns ataca creient que el volem atacar-, per postres arrivem a una cruïlla sense cap senyalització, "nipaquí-nipallí", i el senglar per allà, doncs cap avall que fa baixada, al cap d'un rato (que se'ns va fer etern), arrivem a una pista que la seguim avall també, fins arrivar a un rètol que deia "Cuenca 10km", no, és broma, deia Cabra del Camp,-merda- no hi hem d'anar!, hem d'anar a Figuerola del Camp, per sort deduïm per les senyalitzacions (n'hi havia vàries), que hem de remuntar la pista per la qual havíem baixat fins trobar la conexió amb el nostre GR.
Una vegada trobats, seguim la baixada fins Figuerola, i comprobem que el poble realment existeix (cosa que ja havíem posat en dubte). Des de Figuerola ja no vam parar de correr fins al final, tot parant a Plà de sta.Mª., per a fer l'últim entrepà.
Per fi, arrivem a Santes Creus, no hi havia ningú, quant vam sortir, ni hi havia ningú quant vam arrivar, després de correr durant 18h.30min., i 2900m. de D+.
Haig de dir que tenir de companyia al Jaumet, és un plaer, no troba quasi cap pega a tot el que decideixo (bé, això ho haig de matitzar, ja que últimament no sé si jo ho decideixo, o ell em fa decidir el que vol ell).
Ja que només em queda l'última part seguiré la crònica:
Amb tot el dolor dels nostres cors, deixem els companys ferits en la batalla, a bon recaude, i continuem cap a terres extranyes...
Com que som d'esperit fort, desidim fer la ruta original i anar cap a Poblet i fer la llarga pujada fins a l'ermita de S.Joan, on se'ns fa de nit, negre nit, negre com el cul d'un mandril (que diria un que tots coneixem), les llums de la Conca de Barberà resaltan en la foscor; la baixada és fa una mica complicada, ja que em sembla que el GR original no se sol fer, i està ple d'arbres caiguts de la ventada de fa dos anys, des de Montblanc seguim vers Prenafeta, tot creuant el pont medieval de la vila amurallada.
Tot va força bé, tenint en compte que ja portem 14h corrent, la nit ens fa equivocar varies vegades de camí, però anem rectificant i finalment arrivem a Prenafeta, com sempre que arrivem als llocs habitats, els gossos ens donen la benvinguda (uns més efusivament que els altres), nosaltres parem a fer una barreta, i iniciem la darrera pujada fins al coll de Prenafeta; aquest tram el posem una mica en dubte, ja que el vam trobar molt diferent des de l'última vegada que i vam passar.
Un cop arrivats al coll (de Prenafeta o el que fós), comencem el descens, primer per pista i deseguida per corriols, aquí és on decidim canviar les piles noves del meu frontal, ja que des de feia uns quants kilometres que no m'hi veia (tot i que el jaumet deia que feia la mateixa llum que el seu), ooohhhhh!!!! i és va fer de dia, quina diferència, ara ja podia tornar a correr. Seguim baixant per un estret senderó, però com que la nit ens amaga i no fem soroll, de sobte sentim que un senglar s'està movent aprop nostre -Ostie!! quina por, i si'ns ataca creient que el volem atacar-, per postres arrivem a una cruïlla sense cap senyalització, "nipaquí-nipallí", i el senglar per allà, doncs cap avall que fa baixada, al cap d'un rato (que se'ns va fer etern), arrivem a una pista que la seguim avall també, fins arrivar a un rètol que deia "Cuenca 10km", no, és broma, deia Cabra del Camp,-merda- no hi hem d'anar!, hem d'anar a Figuerola del Camp, per sort deduïm per les senyalitzacions (n'hi havia vàries), que hem de remuntar la pista per la qual havíem baixat fins trobar la conexió amb el nostre GR.
Una vegada trobats, seguim la baixada fins Figuerola, i comprobem que el poble realment existeix (cosa que ja havíem posat en dubte). Des de Figuerola ja no vam parar de correr fins al final, tot parant a Plà de sta.Mª., per a fer l'últim entrepà.
Per fi, arrivem a Santes Creus, no hi havia ningú, quant vam sortir, ni hi havia ningú quant vam arrivar, després de correr durant 18h.30min., i 2900m. de D+.
Haig de dir que tenir de companyia al Jaumet, és un plaer, no troba quasi cap pega a tot el que decideixo (bé, això ho haig de matitzar, ja que últimament no sé si jo ho decideixo, o ell em fa decidir el que vol ell).
Ja que només em queda l'última part seguiré la crònica:
Amb tot el dolor dels nostres cors, deixem els companys ferits en la batalla, a bon recaude, i continuem cap a terres extranyes...
Com que som d'esperit fort, desidim fer la ruta original i anar cap a Poblet i fer la llarga pujada fins a l'ermita de S.Joan, on se'ns fa de nit, negre nit, negre com el cul d'un mandril (que diria un que tots coneixem), les llums de la Conca de Barberà resaltan en la foscor; la baixada és fa una mica complicada, ja que em sembla que el GR original no se sol fer, i està ple d'arbres caiguts de la ventada de fa dos anys, des de Montblanc seguim vers Prenafeta, tot creuant el pont medieval de la vila amurallada.
Tot va força bé, tenint en compte que ja portem 14h corrent, la nit ens fa equivocar varies vegades de camí, però anem rectificant i finalment arrivem a Prenafeta, com sempre que arrivem als llocs habitats, els gossos ens donen la benvinguda (uns més efusivament que els altres), nosaltres parem a fer una barreta, i iniciem la darrera pujada fins al coll de Prenafeta; aquest tram el posem una mica en dubte, ja que el vam trobar molt diferent des de l'última vegada que i vam passar.
Un cop arrivats al coll (de Prenafeta o el que fós), comencem el descens, primer per pista i deseguida per corriols, aquí és on decidim canviar les piles noves del meu frontal, ja que des de feia uns quants kilometres que no m'hi veia (tot i que el jaumet deia que feia la mateixa llum que el seu), ooohhhhh!!!! i és va fer de dia, quina diferència, ara ja podia tornar a correr. Seguim baixant per un estret senderó, però com que la nit ens amaga i no fem soroll, de sobte sentim que un senglar s'està movent aprop nostre -Ostie!! quina por, i si'ns ataca creient que el volem atacar-, per postres arrivem a una cruïlla sense cap senyalització, "nipaquí-nipallí", i el senglar per allà, doncs cap avall que fa baixada, al cap d'un rato (que se'ns va fer etern), arrivem a una pista que la seguim avall també, fins arrivar a un rètol que deia "Cuenca 10km", no, és broma, deia Cabra del Camp,-merda- no hi hem d'anar!, hem d'anar a Figuerola del Camp, per sort deduïm per les senyalitzacions (n'hi havia vàries), que hem de remuntar la pista per la qual havíem baixat fins trobar la conexió amb el nostre GR.
Una vegada trobats, seguim la baixada fins Figuerola, i comprobem que el poble realment existeix (cosa que ja havíem posat en dubte). Des de Figuerola ja no vam parar de correr fins al final, tot parant a Plà de sta.Mª., per a fer l'últim entrepà.
Per fi, arrivem a Santes Creus, no hi havia ningú, quant vam sortir, ni hi havia ningú quant vam arrivar, després de correr durant 18h.30min., i 2900m. de D+.
Haig de dir que tenir de companyia al Jaumet, és un plaer, no troba quasi cap pega a tot el que decideixo (bé, això ho haig de matitzar, ja que últimament no sé si jo ho decideixo, o ell em fa decidir el que vol ell).
Juanju, borra els dos últims comentaris, ja que no sé que ha passat, l'ordinador se m'havia quedat bloquejat, per sort no s'ha borrat.
Molt bones cròniques!!! be ja direu que feu el dissabte, si feu alguna altre burrada igual hem puc afegir algún tram. Ens veiem divendres.
Molt bones fotos Joanjo i Jaumet, la veritat es que no se'm va fer passat el tros de ruta que vaig fer amb vosaltres.
Bé, no cal que possi res més no...
Crec que entre el tete i les tres explicacions de JaumeG queda narrada la ruta del Císter.
Va ser un dia molt llarg i segurament sempre ens enrecordarem
perque ens ho vam passar molt bé.
Dia molt bó, una mica de fred pel matí i adalt al Cogulló, però després va aguantar força.
JaumeG: sé que es el que estàs fent ara mateix , sé que és el que estàs pensant, sé com vas vestit,sabia que la teva cronica es repetiria dos ocasions més....JAJAJAJAJAAAAAA. Tete....tu no riguis que també et se lleigir el pensament......
Sòc MIND MANIPULLATOR!!!!
Jaumet! doncs digues home! anem diumenge aquesta setmana a entrenar? jajajaaa
A que no saps què t'estic fent ara mateix amb el dit d'una mà?
Treure't una mandunguilla???
No,no,no...!!
Publica un comentari a l'entrada