dimecres, de juliol 20, 2011

crònica "ronda dels cims" per Karrasclet

La Ronda dels Cims d’Andorra, una proba dura, dura, ...però que molt dura. Segurament, és avui per avui, l’ho més dur que he fet. A la quilometrada que té, 170km, has de juntar el brutal desnivell 11.900m.D+, i el que possiblement és l’ho pitjor, els camins o podriem dir millor els no camins, ja que moltes baixades eren de banderí a banderí, per la línea més curta, la línea recta, així tinc les puntes dels dits dels peus, que de tant picar endevant se m’han quedat blancs.
Del poble d’Ordino vam sortir les 150 ànimes, vers ...Ordino, donant el tomb a tot el pais Andorrà, i sense anar de botigues.
Amb el nom d’Andorra Ultra Trail Vallnord, es van realitzar tot una sèrie de curses de muntanya, la més (bestia), la Ronda dels Cims (170km), que es podia fer, o sol, o amb relleus de quatre membres, després l’Ultra Mític (112km), l’Ultra Iniciàtic (103km), el Trail (35km) i per acabar el SolidariTrail de 10km.
L’Àngel, el Bena i jo, vam sortir tant xino-xano, que vam anar tota la cursa lluitant amb els talls horaris per a no quedar desqualificats, tot i que el ritme demanat era de 3km/h., no vam ser capaços d’anar més ràpid, degut a la duresa dels camins i als constants puja-baixa, 21 en total, amb una mitja d’uns 500m. per pujada. El temps anava passant però els kilòmetres no, la primera nit ens va agafar dalt del Comapedrosa, i a la primera basevida (La Margineda, km 70.)ja vam arribar sense poder-hi dormir, i després d’un petit àpat, vam sortir amb les primeres llums del dia, com que el nostre ritme no va millorar, vam passar el següent tall en el ref. d’Illa, justets, però vam passar, poc després se’ns va fer de nit al port de Vallcivera. L’acumulació de kilòmetres i de desnivell, ja anava fet forat en els nostres cervells, i al arribar a la basevida (del Pas de la Casa,km 131), ja fets pols, només va caldra que ens diguessin que anavem malament per acavar la cursa dintre del temps, per deixar-ho sense donar-l’hi més raonaments (cosa que ara m’arrepenteixo, enormement, -i juro que mai més ho tornaré a fer-). Acte seguit vam pujar a la furgoneta que ens va dur fins a Ordino ràpidament, (que còmodes que són les furgonetes, ...i passen els kilòmetres mentres estàs sentat...).

4 comentaris:

Observador ha dit...

fixa't si ha de ser dura que va aconseguir que tres Troteros irredents es vestissin d'uniforme...
Quina kilometrada us vau fotre! Enhorabona!

AlbertB(OT) ha dit...

Enhorabona companys!! Només per intentar-ho ja té molt de mèrit!I fer tants km's per aquell terrenys fet per el mateix diable ja no et dic res!! L'any que vé ja teniu excusa per tornar-hi! Anims!

david p ha dit...

Segur que no vau abandonar per poguer anar de botigues?

Felicitats! Sou uns animals!!

joanto ha dit...

En aquell moment va ser la decisio que es va pendre, per tant la millor.
Enhorabona super troteros