Els troteros han tornat a cumplir, tots van ser finishers a la Cavalls del Vent!
L'Enric, Jordi B., Joanbo, David P. i també el Xavi Aymar van aconseguir acabar la cursa en menys de 24 hores.
L'Enric arrivant al refugi del Serrat i les Esposes a les 14h45', decidit a fulminar el record del Toni i l'Angel, jejeje!!
El Jordi i el Joanbo no es van despegar ni un moment, van anar junts de principi a fi.
El David P. just quant va arrivar a meta, molt content però destrossat! jaja
Gràcies Marta pel teu suport incondicional i per tot el seguiment de la cursa que vas fer, i també gràcies per les fotos. Per cert, aquest dos que et van demanar fer-te la foto amb ells, els coneixies? Qui són?
Fa 17 hores
9 comentaris:
El de la dreta devla foto amb ka Marta és un que fa anuncis de Salomon ...
Bé, després d'anys de sequera i de semblar un Chisholm, per fi complerto una Ultra. La nit abans va ser dura: veure al JordiB i al Joanbo botant damunt dels seus respectius llits matant mosques a cop de samarreta suada dius dues coses: són uns frikis i l'hotel era una cau. El dia tampoc comença millor: sona el despertador (pipipi) i el Joanbo em fa saltar del llit amb un acudit: 'tens un despertador twitter ...' oh well. La veritat és que, com casi sempwre apenes he dormit, però em sento bé i amb ganes de marxa.
Ja a Bagà, decideixo no prendre bastons: bona decisió, potser pateixo més a les pujades, però a les baixades trec l'esperit corredor, i surto guanyant. A la primera baixada constato que la ungla del,peu no m'aturarà i vaig a sac, amb l'estímul constant de jugar amb els temps de referënciq de Toni i Angelitu. Em serveixen per no adormir-me i tot va bé, llevat del meu estomac que no està assimilant ni els powers ni les barretes: moltes hores sense cuescar ni rotar ... Anant cap el Prats, entro en barrena i agafo un pajaron, rematat per una enricada monumental: en una petita grimpada, m'impulso amb força i l'arbre que havia damunt ,eu em pega un cop de branca que m'estaborneix. És el segon cop en hores, doncs a l'hotel ja m'havia menjat la barra de la llitera i, la veritat, vaig marejat i grogui: estic decidit a abamdonar.
Però al Prats em fot un plat de pasta i començo a beure Pepe Loca. Començ a emtre gaseos d'efecte hivernacle, el menjar se m'assenta i, tocat, però a l'ataque. Pasdo els Gossolans, acompanyat del Xavier, un amic del JordiT i a d'alt m'espera, de planton, el meu colega del Bergadà, Xavi àlies Carnús... 'no sabia que fossis tan gay, on vas tan poc a poc' ... m'anima trobar-lo, xerrem un mica, ens descollonem del plàtan que hi ha lligat amb cinta americana al pal que marva el pas...
Tiro avall, cap L'Estassen i recupero sensacions, allargo la cama i faif feina. Lamentablement, arribo a la baixada de les quatre hòsties fosc, però la faig amb prudència i no poso ni el cul a terra... L'he vençuda!!! Això si, em porta molts records!!! Al Gressolet, comparteixo una estona amb l'Albert d'OT i amb els amics de Tivissa, que m'animen i em convencen que vaig bé. Surto a turbocuesco de Pepeloca, penant a la pujada i ja vestit de nit. Fa un temps fantàstic ... Long life global warming!!!! Però vaig penant i pujant a menos vint-i-cinc al cub ...
A dalt del coll, se m'ajunta un valencià, V2 diria jo, que m'adopta i farem junts el camí fins a meta. tot i el poc amic que sóc jo d'anar acompanyat, deseguida fem pugem a un ritme que tela. Això si, a la baixada em toca a mi ... La pista i la carretera per avall anem fent un MEU ... Quan ja pensàvem que arribàvem, ens desvien i anem per un camí de puja-baixa que no s'acaba mai... Bé, sí ... S'acaba 15:24' després d'haver sortit.
No hi ha regal de finisher... Oh well... entrem amb en Joan Salvado, el valencià, al pavelló i no sabem mi que fer, ni que demanar... Lo primer, enviar un missatge a La Gestant i rebre la trucada de l'Angelito ... Aconsegueixo prendre un parell de taces de caldo i un cafè sense potar-ho (tenia seriosos dubtes) i agafo forçes per fer un tomb per Bagà, trobar el cotxe (va costar ENE) i fer els 22kms més durs del dia: els que em separaven de l'hotel. M'arrio al llit ben Porky, i em desperto quan arriben els dos finishers, contents, contents!!! Com que veig que ja no claparé, dutxa, carretera i manta i a casa a veure La Gestant i les Is, prèvua infussió a la Platja Llarga.
Gràcies pels missatges de suport i gràcies ala Marta per les fotos i els ànims!!
Enric, Xavi, Jordi i Joanbo, em va saber greu no estar quan vau arrivar a la meta!
M'ho vaig perdre... quina ràbia!
Tot i així, gran fita la d'aquest finde!
Enhorabona a tots 5!!!!
Vaig xalar com una nena petita!
Xula la crònica Enric!! Molt xula!!
Felicitats a tots per l'objectiu aconseguit, a mes a mes amb molt bons temps!
A veure si a la tercera va la vençuda, és el tercer cop que escric aquesta crónica però sempre es queda penjat el blog!
L'ha faig en dos parts:
Després de molts anys sense fer cap cursa de muntanya, m’animo a fer la Cavalls, enganyat per algú, però que li agraeixo enormement ja que sino ara estaria en lo más profundo del lado oscuro!
Per fi arriva el gran dia, un bon esmorzar i tres visites al senyor Roca.
Molta gent i molt bon ambient, i a les 10h pum! Tret de sortida!!
Comencem a córrer tots junts, JordiB., Joanbo i jo. L’Enric surt com un cohet, a pel temps de l’Angel i Toni.
Entre embuts i embuts m’adelanto als meus companys, i com que em trobo bé decideixo anar tirant.. Perdona JordiB., portava tota la setmana dient d’anar junts i al final he anat al meu rotllo…
Puja que pujaràs i som-hi cap amunt, primer passo pel refu del Rebost i en tres hores em planto al refu de niu de l’aliga, vec coca-cola calenta i pico alguna cosa. No sé si del calor i del esforç però em fa mal el cap, merda! Això em mata.
Comença a tirar, però em trobo fatal, penso amb la Sra.Gaya…, es fa llarg el camí i arrivo al refu del Serrat bastant fos. Sorpresa! La Marta està al refu animant-me!! Quina alegria! Encara que no faig gaire cara d’alegries. Menjo, vec més hot-cola i la Marta m’aconsella que em pregui un ibuprofeno! Que guay!! Ja faig com el papa Jaume!
Començo a pujar amb crits d’ànims de la Marta que m’ha vist bastant fotut.
Uns kilómetres més endavant el mal de cap desapareix, visca els ibuprofenos!! Em començo a trobar molt bé i m’animo molt. Refu dels Cortals i amunt cap a la Muga. Em trobo fort i molt animat.
Vaig corrent, quant de sobte sento una oloreta familiar però que no em quadre gaire… sorpresa la meva quant veig al corredor del meu davant que comença a caminar.. i s’està fotent un cigarro! Quins collons i quina necessitat! El passo sense dir-li res, només el miro per comprovar si porta camelbag o una petaca!
Arrivo a Prat d’Aguiló, vec hot-cola i menjo pasta, em canvio de roba, la llarga, i em preparo el frontal. Trucadeta de la Marta animant-me i amunt als Gosolans.
Un cop dalt penso en l’últim que m’ha dit la Marta: “l’Angel m’ha dit que a partir d’ara és molt corredora”, doncs som-hi! A córrer! I vinga a córrer i córrer, collons de pista! I a més la panxa em reclama! Jo no vull parar de córrer, porto un bon ritmet, però la panxa vol que pari, tampoc trobo un lloc adient per cagar així que no paro, però… s’escapa un petarret.. però continuo corrent… però el meu cervell em diu que aquell airet pudent que he deixat anar també anava acompanyat de sólid…potser té raó ja que les galtes el cul van bastant lubricadetes, però passo de tot i continuo corrent.
Per fí arrivo al senderó que porta cap a l’Estasen, aquí podré “jinyar”! Però la panxa ara no vol!
Sense perdre temps marxo d’estasen i en menys d’una hora arrivo a Gressolets. I aquí més hot-cola i cap a l’ermita St. Martí. Quin fart de baixar Déu meu! Vinga avall, I el meu cervell taladrant-me de que vaig cagat. Com que vaig més sol que un mussol em paro per netejar-me el cul, i sorpresa! No està brut, només era suor, això sí, quant em passo la toallita veig les estrelles!!! El cervell em diu que tinc la ullera del cul escaldada!
Continuo baixant fins arrivar a l’ermita, per fí. Parlo amb la Marta, m’anima I li dic que arrivaré al voltant de les 4h de la matinada, quin fiestón!!
Pregunto als del control per on es puja als Empedrats i em diuen que encara haig de baixar una mica més, joder…
Baixo i per fí enfilo els Empedrats, recordo les paraules del JordiB.: “David, els Empedrats és com fer una Mussara”, doncs som-hi, aixó sí que sé com és! Al principi haig d’anar en comte amb les pedres i el riu, cullons! Aixó sí, de dia ha de ser preciós. En poca estona el camí es fa més agraït i pujo molt bé, fins i tot atrapo gent.
Escolto crits, ja sóc a prop del refugi, una veu embojida o alcohòlica em comença animar! Aixó s’agraeix un wuebo. Arrivo al refu, l’últim control! Hot-cola per variar i cap avall, però la panxa em torna a reclamar, no m’ho penso, cago ràpid i…uuaahhhh!la puta toallita! Torno a veure les estrelles! “Sí, ja ho sé!” li dic al meu cervell “tinc la ullera del cul a carn viva”…
Continuo baixant per enfilar per fi l’ultima pujada de 200 metres que ho faig en un pimpam i atrapant gent, això en motiva molt. I per fi al coll d’Escriu, ja només queda l’última baixada!
I que llarga la baixada! No paro de córrer, al meu ritme, fins arrivar al poble, dues corves pel poble i per fí arrivo a meta!!amb una gran ovació i aplaudiments de la multitud (la Marta i dos persones més). Ja sóc finisher!
PD: He descobert que el meu cervell té un marge d’error de 2 cm en saber localitzar les zones del meu cos, ja que no era la ullera del cul lo escaldat sino les galtes! Ara tinc el traseru com un chocho de vaca!
Una abraçada a tothom!
Ara a curar el cul i cap el Montsant ...
Enric, enhorabona!! Que encara no ens hem vist! jajaja
Publica un comentari a l'entrada