VÍDEO DE L'ARRIBADA DELS FINISHERS
Els finishers! Quines ganes teniem d'aquest moment!
Amb el Leo, a la Vilella, quina il.lusió ens va fer veure'l.
Arrivant a la Figuera, força animats.
Els animadors, a Cabacers, gràcies a tots!!!
L'Enric amb el Lluís Planagumà, passant per Albarca.
8 comentaris:
Avui m’he aixecat de dormir i m’he fet un esmorzar de forquilla i ganivet, he anat a donar un tomet per el mercat medieval, he anat a casa a dinar, he fet una mitgdiada i he berenat.
Hola a tots, per fi començo a ser jo un altre vegada, bé mala sort que teniu.
Estic molt agraït pels “mensagitos” rebuts, les trucades, per la gent que ha intentat seguir la carrera on-line, per els que van estar seguint la carrera en directe d’un lloc a l’altre, que no eren pocs. Per cert el Leo us envia molts records i petonets. Ah, i un agraïment amb molt de “carinyo” per la Marta, la suporter number one de la UTSM, que ens va anar seguint per tots els avituallaments.
P.D. Per el DavidP, tenies raò l’ultim “carinyoooo” m’ho va dir a mi!!!!
Primer vull donar les gràcies al Jordi B., el meu company de fatigues que sense ell aquest cop no haguès sigut finisher. També donar les gràcies a tots els que vau estar presents a la cursa, quina bona colla que es vau ajuntar, gràcies pels ànims i per la vostre presència. I com no, donar les gràcies a la Marta, per la seva Ultra particular, on va estra present en tots els avituallaments, donant molt de suport. Ah, i també gràcies al meu personal-training, el Joanjo, que m’indica les curses que haig de fer durant la temporada… quina serà la propera?
Bon ambient el dissabte, força gent i tots ja preparant-se per la sortida. Quina il.lusió veure entre els espectadors a l’Àngel, JaumeG, el Toni i també a l’Oscar Anguera i la Montse, tots donant ànims.
Comença la cursa i el JordiB. i jo anem junts desde un principi, l’Enric al seu ritme va tirant davant nostre.
Al primer avituallament, Albarca, es troba al control el nostre company Leo!, i fa molta il.lusió saludar-lo.
D’Albarca a Ulldemolins, els trote-fans ens esperen amb crits d’ànims, quin goig! De moment anem força bé, però només sortir d’Ulldemolins, passat l’ermita (20km aprox.), ja les cames em fan figa, no pot ser!! I encara falte 80 km, com és possible? Li pregunto al Jordi i ell també està igual, i deduim que la Cavalls ens està passant factura… continuem desanimats i amb passes de robocp cap a margalef, el camí es fa llarg i lleig, no estem gaudint i el coco ja no em funciona igual, no ho vec gens clar de poder acavar-la.
Per fi arrivem a Margalef, porto 20 km amb les cames fosses. Ens esperen la Marta I l’Angel i ens animen insistenment ja que en veuen bastant desanimat. Per més Inri, arrivem afamats i en aquest control només hi ha aigua, ni tan sols hot-cola. L’Angel ens diu que l’Enric l’acava de trucar i que abandona.. no m’estranya.. quins cullons de cursa!
Ens hidratem força i ens prenen un espidifent i continuem cap a la bisbal, en meys d’un hora ja hi som, i aixó ens anima molt. En començo a trobar molt millor, aixó ja es un altre cosa.
A Cabacés ens espera tota la tribu del trote amb crits d’anims, buf! Quina alegria veureus a tots!!! Aquí dinem, pasta, entrepants..galetes.. descansem una mica, xarrem amb tothom i a correr… bé comencem caminant per païr una mica el dinar, encara que al sortir dl poble els troteros encara ens animen, així que comencem a correr per quedar bé! Jajajaja!!!
Anem bé, la Figuera, les Vilelles, i Escaladei, en tots els pobles la Marta hi és present!!
Sopem a Escaladei i cap amunt a l’Escletxa, m’agrada molt aquesta pujada i hi vaig content. Un cop dalt es gira el ventet una mica i s’apropa la boira, anem trotant poc a poc, però aquest tros se’n fa llarguíssim!! Sort que el camí està molt ben marcat!! Per fi baixem, ràpids cap a la Morera, cocacola i continuem, ja només queden 8 kilometres!!
I per fi a Cornudella!! Amb la feina ben feta!!
Torno a insitir: gràcies a tots els que vau venir, a tots els que m’heu animat d’una manera o altre, al JordiB. per la gran cursa que em fet, i com no a la Marta! De debó que aquest cop sense el vostre suport no l’haguès acavat!! Gràcies a tots!!
Per cert, torno a tenir el cul com un txotxo de vaca!!
Avui birres!!
Moltes felicitats una altre vegada!!! David!!! entre el xoxo de vaca i els cullons com un toro que tens, no t'estaràs convertint amb un hermafrodita???
Jajjajajajajja!!!
Què xules les vostres cròniques!! quin fart de riure!!!
Gràcies a vosaltres per tenir els collons de fer aquestes curses, nosaltres us seguirem allí on aneu, sense cap dubte!!!!!
PD: A la propera em compraré una "carraca" com la de la Montse!! quin xibarri a CAbaces!!! jajajajajaja
Enhorabona als finishers, i als que no també, que s'han de tenir collons per saber abandonar a temps.
Per cert haurem de canviar el nom, per comtes de dir-nos Trote-Extrem, l'haurem de canviar per Ultra-Extrem, ...hay lo dejo.
Molt bé David xula la cronica, a estones estic escribint la meva cronica,ara a descansar uns dies pero avui birres...
ULTRA-CRÒNICA UTMS 2a-PART
Ens costa arrencar desprès de menjar, però a l’estona comencem a funcionar i tot es un seguit de passar controls, La figuera, Vilella Baixa, Hooo! control sorpresa i Vilella alta, barreta i continuem cap a Escala Dei, últim avituallament sòlid, això si, sempre ens estava esperant en cada control el nostre carinyo “la Marta”, a Escala Dei fem un bon àpat i un altre Espidifrent, el genoll cada vegada em fa mes mal, sense entretindre’ns massa carreguem aigua i direcció cap a la Cartoixa, enfilem la Pietat i cap el Grau de l’Escletxa, un cop a dalt, que estava molt ben senyalitzat, no tenim aturador, el David cada vegada te el trote mes alegre, a mi cada vegada em costa mes seguir-lo, ell veu una llum vermella molt lluny i me va dient que la llum es el punt on esta el control, cada vegada s’anima mes i jo cada vegada vaig mes apurat amb el genoll, no li dic res perquè com més aviat acabem millor, se estava aixecant vent i ens venia la boira i no tenia ganes de quedar-me tirat allí a dalt, així que apretar el cul i endavant, desprès de una bona estona quan ens estàvem apropant el David es gira desesperat i em diu que: alló no es el control, es gent que va trotant, nosaltres no afluixem i abans de arribar al control ja els tenim, arribem fitxem i continuem avall, pel Coll de Grallera, anem tots en grup i el ritme em costa aguantar-lo però vaig seguint el grup i fem una baixada de primera tots plegats, hi ha gent que van caminant, que quant senten que baixa la cavalleria es paren a la vora del camí per no ser arrossegats, i amb un tres i no res es plantem a la Morera del Montsant i amb això del trote alegre, el meu genoll esta cabrejat, fitxem i quan vaig a trotar la cama esquerra ja no s’aixeca, sortim del poble caminant i quan agafem el caminet que ens ha de portar fins l’arribada, em tinc que ajudar amb la ma per anar aixecant la cama i de mica en mica anar agafant el ritme de les “muñecas de famosa...” la veritat és que feia pena, eren 8Km els que faltaven i com més aviat ho matéssim millor, el que tenia clar era que arribava, així que a patir i gracies a la paciència i als ànims del David vaig arribar a Cornudella.
Tal va ser la pujada de adrenalina que vaig tenir al entrar al poble i ensuma el final, que vaig a tornar a trotar amb dignitat i quasi no em feia mal. Gent a l’arribada, el pont de meta, la catifa, el crono i la fitxada final, els crits i aplaudiments de la Marta i les Neus i dels voluntaris de meta. El que segueix es la cara d’alegria í satisfacció de la foto que esta penjada al bloc i de les “birres” que em vaig prendré per recuperar-me.
Valorant tota la cursa he de confessar que m’ha agradat, m’ho he passat bé, he patit i he gaudit, he tingut sensacions desagradables i d’agradables, però en conjunt m’ho he passat bé amb aquesta aventura.
Moltes gracies, David.
Publica un comentari a l'entrada