Crònica del Jordi B.

UN TOMB PEL MONTSANT


Distancia: 85Km. Desnivell acumulat: 3500m.



Es divendres, son les 18’30h estem a Cornudella, no és casualitat. Fem un café rapid i marxem, som el Angel, el David, el JuanBo el Miquel de Salou i Jo, comencem a pujar a buscar el GR-174, el camí dels Cartuxans, cauen quatre gotes mal contades, i direcció a Albarca, tot pujada, és clar i d’aquí fent-se de nit direcció al coll Grau Gran, passant per el Pi de la Carabaseta, el que no fem és baixar cap a Ulldemolins, i anem directes cap a l’ermita de Sant Antoni, allí fem la primera parada per sopar, son les 11’30h i ja em fet ganeta, sopem el que portem preparat, a la taula i els bancs de fusta que hi ha devant de la font, sopar intim amb frontals i continuem.

El camí es llarg fins la próxima parada i de nit no es fa tanta via, sort dels GPS que ens están asistin tota l’estona, per no perdre la ruta, (el David a descobert el nou mon dels GPS’s) i per fi despres de passar pistes, senderes, voreija el pantá de Margalef, passar ponts de fusta i un tros de carretera, arribem a Margalef, busquem una font i mangem una miqueta, la nit es bona no fa fred corre una mica d’airet, parada curta per que ens estem refredant, a l’ Angel li está entrant una passió de son i comença a tindre els ulls vidriats, li comencem a donar conversa i a dir tonteries per espavilar-lo quan de sopte ens trobem arribant a La Bisbal de Falset, i abans de arribar a Cabases es va fent de dia, els muixons comencen a espavilarse i comencen a sentirlos. Arribem, son les 6h del dissapte i fem un avituallament improvisat per agafar forces i continuem.

Anant fent camí rebem una trucada del Jaume Garrosset que surt de Tarragona direcció a Reus,que ja ens veurem a Cornudella i de sopte ens trobem pujant a La Figuera,son les 7’30h fa un dia molt clar i fins aquí no veiem la primera persona desde que aviem sortit, agafem aigua de la font i continuem, direcció a la Vilella Baixa amb l’obgectiu de anar al bar a fer una parada técnica pero arribem; preguntem a un vilatá si hi ha un bart obert, ens comenta que “lo Bart” está a la part mes baixa del poble, lo quer vol dir que despres tindrem que pujar, i com que el GPS ens está dien que el camí está molt aprop, decidim que anem a esmorsar a la Vilella Alta.

La gana i la caló fa que el camí s’ens faigi una mica mes llarg, pero sense parar anem fent cami, son les 9’30h quan estem entrant a la Vilella Alta i preguntem pel bar, ens instalem, descansem, mentres ens preparen els entrepans ens anem hidratant amb una cervesa fresca, i me vaig cambiant els mitjons i preparant-me per el que será un matí calid, menjem i marxem, no sense passar abans per la font del poble a carregar les bosses d’aigua i a mullarse el cap i la gorra, Hem comunicat amb el Jaume i ens ha dit que esmorsaria a Vilaplana .

La calor ja va apretant i una neurona acalorada no para de fer tonteries ni de dir animaladas, i en una pujada molt pronunciada el David nomes se li acud de dir ¿a veure qui es capaç de fer el saltironet de les jotes, amb les cames trinxades? I clar vam acabr tots correns i ballan Jotes; bé intentan-ho. Aixo es un no parar de pujar i baixar quan de sopte comensem a veure les cases d’Escaladei, amb ganes d’arribar a la font fem un últim esfors per podernos remullar i beure aigua.

Continuem pasem la Cartoixa i ens desviem directes cap a la Morera del Montsant, anem seguint el PR el Miquel i El David van devant ara ja no anem amb el GPS estem fora de ruta, doncs no em pujat a la Serra Major, darrera anem el JoanBo, l’Angel i Jo, anem pujant i seguint les marques, a mida que pujem comencem a visualitzar la Morera del Montsant i mirant avall per unes pistes de terra, veig a dos que van trotant, i penso “MIRA MES BOIXOS QUE HAN SORTIT A CORRER” quan de sobte com un flaix me ve al cap la silueta del Miquel i del David, els hi faig un xiulet i si, resulta que son ells que s’han empasat una marca que et desviava el PR de la pista de terra, els hi anem indicant la direcció on está Cornudella, ells desde allí baix no veuen el poble, anem fent camí i quan arribem al poble, els veiem arribant per la carretera, ens reagrupem i directes a la font a veura aigua fresca i a rremullarnos per continuar el camí.

Amb tot aixo les comunicacions amb el Jaume, que al final ha esmorsat a l’Arbolí i que va direcció a Ciurana, nosaltres anem cap el destí final, última etapa i arribada, les ganes fan que al surtir de La Morera comencem atrotar a un ritme que sembla que no pero anavem fent via, era igual pujar que baixar, la quesito era no parar i anant pasant, senderes, pistes, vinyes. La última comunicació del Jaumes es que ja ha sortit de Ciurana. Sense parar arribem a la criulla que ens portara cap a la fi, i allí va ser com un meu, cada un va anar al ritme que podia, la quesito era arribar, entrem al poble, amb la satisfacció de la feina feta, anem cap al cotxe a fer un xeco-xeco, per cambiarse de roba, i anar a fer una cerveseta fresca i dinar a la Fonda del Racó quan de sopte arriba el Jaume, ens diu que no venia a dinar, que anesim fent que el volia pujar a la roca Corbatera, pero aixó es una altre cronica, la del Jaume. Noseltres anem a dinar i quan estavem als cafes arriba el Jaume amb tota la feina feta.

Bona ruta, bona companyia, bon temps, molta calor, bones sensacions, i encara amb ganes de correr. Que mes es pot demanar.