dimecres, de juliol 04, 2012

Crònica Besiberri, per JordiB.

BESIBERRI SUD 3.013m


Distancia: 17Km. Desnivell +:1600.

Es divendres per la tarda i sortim de Tarragona amb el cotxe de l’Edu de Salou, tot ple amb el Jaume, el David Palos, el Jordi Riudecanyenc i jo direcció a la boca Sud del tunel de Vihella, per passar la nit al refugi de Conangles, bé, el viatge es fa llarg però quan comences a veure montanyes que están a un altre escala (immenses) penses que val la pena. Arribem a Vilaller que és l’últim poblet avanç d’arribar a la boca Sud del tunel. Decidim parar a sopar, son vora les nou del vespre i no es val a badar, localitzem lloc, la fonda, reservem i anem a fer una birra ràpida, anem a sopar per no tenir “problemes”, (El sopar en conjunt és una crónica paralel•la, ara tornem a la sortida), això sí, contra tot pronostic em sopat bé. Carreguem aigua potable i anem a buscar el refugi, quan arribem a l’aparcament del refugi está plé i en prou feina entra el cotxe, aparquem, anem a inspeccionar la zona, per fer un bi-bag i descarreguem tot el material per passar la nit, entre anades i vingudes, per traginar tot el genere, veiem una llumeta a la foscor, era una cuca de llum, jo era la primera que avia vist una i em vaig quedar flipat de la quantitat de llum que desprenen (verd fosforito).

Bé, plantem les tendes, ens preparem per dormir i quan ja estabem instalats, truca l’Angel que no troba el camí, li expliquem, el David va a buscar-lo a peu a veure si el veu. Amb tot aixó al cap d’una estona, me torna a trucar i diu que esta a l’entrada del tunel vell, li torno a explicar i decideixo anar a l’entrada del aparcament a veure si veig les llums del seu cotxe, aixo si, tal com anava, amb gallumbos i samarreta, quan de repent veig un cotxe 4X4 que s’acosta en la foscor per el camí, jo penso mira l’Angel ja ha trobat el camí, i com es normal en mi, comenso a fer el capullo al mitg del cami amb la fila que portaba, quan de repent i per sorpresa meva, del cotxe es posen en marxa unes rotatives, merda no es l’Angel i avui vaig al cuartelillo, passen per el costat, que per cer me miraben amb care de perplexitat per no dir una bagenada i llegeixo a la porta Manteniment de Carreteres, i vaig pensar menys mal que no son els comisaris, i resdulta que el cotxe de carreteres estava escoltant a L’Angel per que no es perdes i que ja havia arreplegat al David per el camí i que s’estaven partin el cul, de veurem amb aquella fila i la cara de susto que portaba de veure els suposats comisaris, anem cap el campament i ens recoloquem a les tendes per dormir una estona, son dos quarts d’una i a dos cuarts de cinc ens llevem després d’estar tota la nit donant tomps del dur que era el terra, ens aixequem de nit, arrepleguem les tendes, preparem l’esmorzar, bocates, friuta, galetes i café de veritat (cafetera Italiana, de lujo) amb llet calenteta, arrepleguem la resta ho col-loquem al cotxe i comencem a caminat a les 6,30 hores direcció al Besiberri.

Comencem a caminar per una pista GR-11, que ens porta a una de les entrades del parc natural, al cap d’una estona agafem un sender a l’esquerra en mitg d’un bosc molt frondos de faigs, fins arribar a la cota 1800, que creuem per un pontet, el barranc del Beriberi, i continuem per un bosc de pins sempre pujant fins l’estany de Besiberri, cota 2000m, el voreigem i pujem a un segon llag més petit anomenta l’Estanyet, cota 2200, seguim pujant i anem alternant zones de blocs de pedres i geleres, cada vegada amb més pendent fins arrivar a una tartera, bastant llarga, al menys a mi se mi va fer, que ens porta al coll, cota 28000m, d’alli en direccio a l’esquerra i seguint les fitas pujem directament fins al cim del Besiberri Sud cota 3013m, han estat tres hores de intens treball sense parar i cada vagada amb més dificultats, les sensacions son bones un cop a dalt el camí no ha sigut facil però una vegada allí dalt a valgut la pena, ens tenim que tapar per que l’aire bufa bastant i ens estem refredant, el dia és perfecte pujant hem tingut estones de fresqueta ja que, fins que no em tret el morro per dal no hem vist el sol, aquí dalt amb el solet s’está bé, les vistes, magnifiques per tots cantons, devant nosre el Contraix, a la dreta el Comaloforno, a l’esquerra els Besiberri Nor i Mitg, darrera els estanys Gelats, una maravella, ens fem les afotos, mengem, descansem i decidim desfer el camí.

Comencem a baixar i ells s’escalfen, jo vaig baixant al meu ritme, el Jaume arriva al coll quan just jo estic a mitg camí, mentre jo vaig baixant ell va a inspeccionar la ruta del Comaloforno, vaig baixant fins arrivar al coll i el Jaume arriba la cap d’una estona, i ens diu que no te la ruta massa clara que s’ha de pujar per una canal i que per aviu potser ni ha prou, no fos cas que ens ansigalessim, per el que decidim comensar a baixar i aixo semble un meu, el Jaume me mira i al veure la cara que feia de esparverat al veura tota la baixada, decideix acompanyarme al primer troç, comensem per una de les vies i quan portavem uns 10 o 15m, me comenta: tira amunt que aixó es massa complicat per comensar, remontem i agafem la via que habia triat l’Angel i el David que ja estaven per la meitat de la tartera, comencem el descens me poso darrera seu i ell me anava indicant on quan i com tenia que anar posdant els peus i les mans per no enderrocar tota la tartera, mica en mica vaig baixant, sempre segur del que estem fent, de sopte comencen a caure pedres de dalt i aquesta volta no soc jo, era un que habia intentat fer el Comalomofrono sol i no ho habia assolit, en un d’aquets esllevissaments ens va passar un pedrot molt aprop del cap del Jaume, de manera que me va dir, parem i deixem que ens passi, que amb aquet encara pendrem mal, ens adelanta i continuem el descens lent però segur, que ens porta a una zona glacera i amb molta pendent, i el Jaume me seguéis donant instruccions per no relliscar, cosa que intento i no aconsegueixo, el primer tarm de molta pendent vaig baixar més troç amb el cul a terra que no pas caminant de tal forma que quan vaig comensar el segon troç el cul i les mans me feien mal del fred que duia demunt, mica en mica la pendent va anar afluixant i vaig anar agafant el tranquillo al asunto de caminar en bambes demunt la neu, de fet com més anava baixant la neu era mes toba i era mes facil caminar. Passant trams geleres i de blocs, fem cap a l’Estanyet, d’allí anem baixant per un sendero a trams, pedres i a trams escorredors fins arribar a la vall del Estany Besiberri, que comensem a boreijar agafant ritme, caminant cada cop més depressa a mida que el terreny ho va permeten, fins arribar al camí que comença a baixar fins al pont del barranc del Besiberri, cada vegada anem més trotant que caminat, anem agafant més ritme fins que el tram final de descens va ser un anar tallant camí per el recte del bosc, fins arribar a la pista del GR-11 que ens portara fis on tenim els cotxes.

Arribem fem estiraments, fem un xeco-xeco al riu per anar a dinar fresquets, ens apriem i decidim anar fent camí fins les dugues, per parar a dinar. Trobem un restaurant de carretera, entrem fem uns cerveses mentres ens demanen la comanda anem comentat les peripecias i les fotos de la jornada. La majoria fa menú infantil (macarrons i pollastre amb patates) som basics que hi farem, i al hora dels postres demanem una ampolla de cava per mantenir les tradicions i la camarera no se li acud res més que preguntar que celebravem, i no se qui li va dir que avia perdut la virginitat (ja era un tresmileru), pero un altre va i li diu que per fi habia sortit del armari i enfila que fa fort, que la cosa s’embolica peró aixó es un altre historia, acabem els postres el cava (me dediquen el tap, amb el nom del cim i el nom dels acompanyants), cafes dobles i caliharis i continuem el viatge fins a casa.

Resumint ha sigut molt xulo, m’he tingut que aplicar a fondo per assolir el repte, arribar a dalt es dur i també impresionant, amb tota bellesa que t’envolta l’aire fred a la cara i el sol donante escalfor, però arribar a baix és una proesa arribar senser, gracies a tots els company que m’han portat a fer el meu primer tres mil i que no será l’ultim.

3 comentaris:

David ha dit...

Gràcies per la crònica Jordi! Quina memoria que tens de tot el que veus! Jo només m'enrecordava de la cuca de llum! jajaja
Ens ho vam passar molt bé!
Enhorabona pel teu desvirgament...jejje, vam celebrar una boda gay improvitzada! jajajja

JaumeB ha dit...

Enhorabona a tots pel Bessiberri i en especial a tu Jordi que ja ets tresmileruuuuu!!!!Bona crònica!!

JaumeG ha dit...

Ho veus Jordi, has trigat més temps en fer la crònica, que el tres mil.
Això (els tres mils), ja ho tens per la ma. Ara a per el següent.