Crònica Ultra d'Andorra, per Jordi Berga

ULTRA MITIC - Andorra


Distancia: 70Km. Desnivell +:7000aprox..

Divendres, quasi les 23 hores estem a la sortida, més relaxats que a l’hora de sopar, passem el control numéric i ja està el JoanBo i jo preparats, comence una música d’aquelles que posa la “gallina de piel” i un castell de focs que et dona “el subidön” tot just son les 23h i un petard dona el tret de sortida, máxima concentració, comencem trotant la gent ens anima amb fervor, ens ho prenem amb calma, queda molt camí, passem per la Cortinada i agafem la ruta del ferro (antic camí que utilizaven els miners per portar el mineral fins les forjes), passem per el costat de Arans i creuant un pontet de pedra, entrem a Llorts, una gentada ens aclama, i ens dona aire per començar la pugada de 6.5Km que ens porta fins al Pic Clot del Cavall, una vegada fem el cim baixem un pendent molt pronunciada, com és de nit, no ens adonem fins que al cap d’una estona, notem que les cames pateixen d’anar frenant la pendent que ens portara a le Bordes dels Prats Nous, i per un senderó directes al Pla de l’Estany, avituallament i continuem per una pujada de 3Km, deixem la vegetació, i entrem a una tartera de pur mineral, aquí comencem a notar el fred de la nit, i veiem que la boira ens va envain, cada vegada és més difícil poder anar veient les marques de la cursa, però sempre endevant i amb un tram final molt técnic fem el cim del Comapedrosa (2942m) son quarts de sis de la matinada i està començant a clarejar el día, preguntem al control quina temperatura tenim, ens confirmen que estem sota cero, quan després de fitxar i sentir un alleujament després d’haver assolit la primera fita, continuem cara avall per un roqueral i després per una senda pedregosa de terra negre, fins arribar al Estany Negre i les basses de l’estany Negre, passem per demunt de varies glaceres, la baixada es va pronunciant fins arribar al refugi del Comapedrosa, avituallament i marxa, sortim direcció a la portella de Sanfons,mentres anem pujant anem sentin els escatllots aquí i allá, baixem fins les pistes d’Arinsal i pujem al port Negre, borejem la cresta i anem baixant per la part sud fins arribar al Port de la Botella pròxim avituallament, mengem, em trec les pedretes de les bambes i continuem, son quasi les 9h, i els corredors del Trail ja estan sota el pórtic de sortida, preparats per la cursa, nosaltres continuem per una sendera plana que ens portara a una forta pujada que pasant per la collada Montaner ens portara al Bony de la Pica, una vegada allí agafem una baixada molt delicada i tecnica que ens tenen preparades amb “cordes guies” per baixar per un canal, seguim baixant i remontem el port de les Comes, fem una baixada forta per un bosc que ens porta a Aixás, atravesem el poble i enfilem cap el coll Novell, aquí ja notem que el calor comença a apretar en tota la clatellada, una vegada dalt del coll es veu Andorra la Vella comencem a baixar, entrem en un bosc espés i una sendera estreta que fent milers de siga-sagues ens dura fins la Margineda.

Primera base vida, ens refresquem, canviem de roba, menjem i marxem per que son quasi les 14h i estan anunciant que tanquen el control, creuem la carretera general i pasem per el pont románic de la Margineda, fem un caminet pla, per anar paint i ataquem una pujada molt severa de 2.3Km de bosc fent siga–sagues, fins arrivar a un petit port que ens portara als Cortals del Manyat, seguim pujant per una sendera mes estreta, fins arribar al refigi del Prat Primer, aquí parem una estona a menjar i recuperar forces, agafem aigua del riu, per que comencem a estar justos i encara falta fins el próxim avituallament, continuem pujant fins el Coll del Bou Mort, cosa que ens porta a una baixada amb molta pendent i molt técnica de terra suelta fem cap a una zona hervosa, es un Prat i esta ple de vaques pasturan, anem baixant, i aprop del camí veiem tres marmotes q’estan fora del cau, estorades, encuriosides mirantnos com trotem, seguim baixant i fem cap al refigi de Claror, continuem avall, es creuem amb un ramat de cavalls, quina planta que tenen, atravesem un riu, fem una petita pujada i arribem fins l’estany de la Nou, baixem una mica i arrivem al refugi de Perafita, avituallament rapid per que el temps de tall apremia i sortim per una pujada del bosc fins afer cap a la Collada de la Maiana, que ens obra la porta a la vall de la Madriu (declarat patrimoni mundial per la UNESCO) es impresionant no es pot explicar, creuem el riu Madriu per una pasarela de troncs, anem per el bosc voreijant el riu Madriu aquí ja comencem a estar fresquets el sol esta caient ens tenim que posar la màniga llarga, em notat a la pell i la olor del microclima que te la zona, semble que realment estiguis al paradis, i fent camí i amb el últim alé de claror entrem al refugi de l’Illa cinc minut avans de les 22h, hora de tancar el control. Ens avituallem, i evaluem el estat, el JoanBo fá estona que te molesties al estómag, ens refem i sortim, la organització ens pregunta si ens fa res baixar amb dos més fins a la próxima base vida, en definitiva que anem nosaltres dos un Portugues i un Mexicà, que anem pujant cap a la collada dels Penssons com més pujem més aire fa, i hi ha moments que els xiulets del aire et posa els nervis de punta, sense parar i al ritme que ens imposa la pujada fem el coll i de sopte una baixada molt técnica, amb molta pendent fins arribar al circ de Penssons, per un camí molt técnic que no hi ha pas de traça, es te que anar improvisant sobre la marxa per anar evitant les pedres, estem al Pla de les Pedres.

Es de nit i anem visualitzant un llag rere l’altre per el reflexe que els hi fa la lluna, a mida que anem perden nivell i es van succeint els llags anem perden la sensació dels cops de vent que feia dalt del coll, la nit es va calmant i de mica en mica el camí es va fent més corredor, cosa que aprofitem fins que de sopte perdem les marques, retrocedim, mirem per els voltants i només visualitzem una pista molt ample que baixa directament fins una edificacio que esta lluny, però il•luminada i s’entreveu que hi ha gent, decidim anar-hi, comencem a baixar i ens adonem que estem en unes pistes d’esquí, anem baixant i de sopte veiem un cotxe que enfila les pistes i ve directe a nosaltres, es para i és de l’organització, ens venen a buscar, ells havien tret les marques per podernos localitzar, la base vida de les Bordes d’Envalira, ja estava tancada desde feia mitja hora i estavem fora de temps, ens van acompanyar amb el 4x4 a la base vida, son les tres de al matinada quan arribem a les Borden d’Envalira per avituallarnos, i una vegada allí, ens van recollir amb una furgoneta que ens portaria a Ordino.

Aixi és com vam acabar l’aventura, ens van fer fora per “lents”, jo mo he pasat fantastic, tot i les dificultats, el nivell d’exigencia, les parts técniques, que ens ha anat posant la cursa, no han pogut amb les meves ganes de tirar endevant, encar que s’hagues acabat com un “coitus interruptus”.