Ahir va morir una participant de 38 anys a la Cavalls del Vent. Pel que es veu va se degut al mal temps.
Qui ha de posar els límits? Els organitzadors de les curses? Els propis participants??? Quantes vegades les hem passat més putes que cain i hem seguit tot i els risc, quantes vegades ens hem queixat de si escurçaven o suspenien una cursa com a mesura preventiva....
Complicat, però la qüestió és que hi ha una familia i amics destrossats per tal desgràcia.
Cavalls del Vent
324
Fa 1 dia
6 comentaris:
és una notícia dura i ben be un no sap que dir.
Crec que el límit el posem entre tots... l'organització hauria de tenir normativa i assegurança de suspensió i dins d'aixó recorreguts alternatius (com havia tingut sempre l'UTMB, llevat de l'any 2010). Fins i tot són responsables de triar dates adequades per realitzar una prova ...
Nosaltres tenim la responsabilitat de ser conscients de les nostres capacitats i de respectar el material obligatori, siguem un don nadie com l'EnricA o el millor KillianJ.
L'únic que no té responsabilitat és el temps, que fa i farà el que li rota, perquè en el caos està la seva natura ...
En fi, DEP
El que fa fàstic és gent com aquesta, Salvador Sostres. Un tiu que busca fama o propaganda a base d'escriure o vomitar merda en diaris on el director és un desviat sexual:
http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/guantanamo/2012/10/01/desperdiciar-la-vida.html
Per exemple sobre la desgraciada mort d'aquesta persona, arriba a dir el següent: "Pero el ciclismo, las maratones y las ultramaratones, el motociclismo, etcétera, son absurdos modos de poner nuestras vidas en peligro mucho más que comer productos grasos, grandes embutidos, fumar o beber ginebra o whisky."
"Esta chica no ha muerto: se ha matado. "
quin fill de puta aquest Sostres ...
Primer que res, vull afegir-me en el condol de la fàmilia i dels amics de la Teresa.
Seguidament voldria exposar de forma personal o particular la meva experiéncia viscuda a la Cavalls d'aquest any.
D'entrada crec que en una ultra o en qualsevol altra cursa, tothom és reponsable del sus actes o decisions i que en un moment donat tots els corredors/es podem optar per retirar-nos d'una cursa si veuen que per un motiu o per altre el patiment no compensa les expectatives que n'obtindran .Com igualment els responsables d'una cursa, poden retallar o suspendre-la si les condicions son molt dolentes. En el meu cas vaig optar per retirar-me, després de veure que no estava prou equipat per aguantar amb certes garanties les inclemencies metereològiques d'aquell dia i part de la nit, que segurament em tocaria aguantar, si continuava. Analitzant la jornada, em va sobtar molt que una vegada arribat al refugi del Serrat de les Esposes, no s'hagues pres la decisió, per part de la direcció de cursa, de retallar el recorregut. Ja que en el brifing del dia anterior, va dir-se que si el temps es complicava, podia fer-se. Personalment i amb l'experiéncia que tinc a la muntanya, crec que per sobre dels 2000m les condicions eren dures i molt adverses, potser no extremes, però si pensem, que el material obligatori era un paravent i una manta tèrmica i que la majoria de corredors no arribarien a les 18h de la tarda, sino que ho farien ben entrada la nit, crec que no cal dir-ne res més. També penso que en una carrera d'aquestes característiques, no tan sols cal pensar en els primers classificats que arribaran dintre de la jornada dïurna i que tindran totes les facilitats d'intendència necessàries, cal pensar sobre tot en el gran gruix, que obiament és més modest. Personalment, penso que la direcció de cursa va equivocar-se al no retallar la cursa, i ho dic basant-me en el descrit anteriorment. Un fet que ho corrabora és que dels 800 i pico corredors que van prendre la sortida, més de 600 van obtar per abandonar. Més dades: uns 200 corredors es retiren al segon control (Niu de l'Àliga), dels 5 primers corredors que arriben a Prats d'Aguiló 3 es retiren amb hipotèrmia.Els reponsables de l'avituallament de Prats d'Aguiló comuniquen al director de la prova que allí la gent arriba molt tocada i que allò sembla un camp de batalla, més de 100 corredors amb simptomes d'hipotermia, ni tan sols poden canviar-se de roba ni avituallar-se per ells mateixos, demanen que caldria tallar la pujada per seguretat i no complicar més la situació. Al cap dùn temps arribaria un membre de l'organització i els diria que la seva feina no és proposar idees, que per això ja hi ha gent més qualificada i que la cursa continua com estava prevista. Val a dir que tot i això, molts corredors, en un estat lamentable decideixen continuar des d'aquest mateix control. D'altra banda jo mateix, vaig parlar una vegada arribat a Bagà, amb membres del Mountain runners del Berguedà,i vaig dir-los que no sabien el que feien i que per la nit molta gent "lleparia" per alla d'alt i que eren uns irresponsables de continuar amb la cursa, clar ells em diuen que els responsables de la cursa són els de Salomon... i que ells no podem fer res. Amb tot l'exposat suposo que la direcció de cursa alguna responsabilitat en té de tot això, no?
Bé espero que l'experiéncia d'aquesta cursa seveixi perque reflexionem tots plegats i que un fet com aquest no torni a succeir mai més, crec que no val la pena.
http://www.lavanguardia.com/vida/20121008/54352376578/auge-carreras-montana-plantea-hasta-donde-llegar-sin-riesgo.html
Publica un comentari a l'entrada