Sortida per Prades by Jordi Berga

SORTIDA PER LES MONTANYES DE PRADES


Data:03-10-2012 Distancia: 30Km. Temps: 5h Desnivell +: 1200m.



El dissabte al mati passo a recollir al Jaume i al Enric, anem cap Alcover, per el camí va plovisquejant, arribem a Alcover i parem a fer un cafè per no perdre les bones costums, i continuem cap a l’ermita del Remei, on deixem el cotxe i avanç de baixar ja ha sortit la senyora del bar a veure si l’havíem col•locat bé, com que va ser així, no ens va poder dir res.

Son vora les nou del mati, dia ennuvolat, no fa fred, i comencem a trotar, direcció a L’albiol primer per asfalt, desprès pista, corriols i comencem a pujar, les pedres estan mullades per el plugim, i anem tantejant la sort tots plegats, per la sendera dl bosc que hi ha avanç d’arribar noto que m’està cridant la terra i es clar ensopego i rebolcada per terra, l’Enric en un atac de riure, sent també que la terra el crida i ensopega amb la mateixa arrel, be, tots contents arrebossades i a continua corrent que això nomes és el començament. Arribem a l’Albiol, parada a la font i continuem direcció Mont-ral, agafem la pista i desprès el senderó, les pedres continuen relliscant, no fa gens de calor, el bosc esta tot net i el verd dels arbres comença a fer contrastos amb els ocres de la tardor, la terra esta molt humida, però hi ha poc fang, anem baixant i enfilem el PR que pujant ens porta a Mont-ral, allí parada a la font i mengem una miqueta. Continuem direcció cap a Farena, el bosc està molt bonic i com que casi tot és baixadeta, es va fent molt agradable el camí. Arribem a Farena i parada obligatòria al restaurant per fer el cafè, alguns aprofitem per fer l’entrapa i birra (diguem tradicionalista), continuem direcció a Mont-ral però ara creuarem el Brugent, ens descalcem, creuem, l’aigua no estava tan gelada de com pensava, passem be amb l’aigua per damunt dels genolls, però perdo l’equilibri i se me mullen les bambes i els mitjons, tanta feinada per res, ara me tinc que posar els mitjons i les trabuco xopades.

Seguim, amb filosofia ara tot és pujada fins la pròxima paradeta. Pas curt i sense parar, apretant el cul i cap amunt sense parar ens plantem a Mont-ral, ens refresquem a la font i ara ja tot és baixada fins el final, tot el camí està senyalitzat de nou, l’han netejat i es més ample, la zona de la central hidroelèctrica (el molí) està tota acondicionada i les escales reconstruïdes, ja no tens que creuar el riu, ara han posat un pont de fusta, i a partir d’aquí han obert un senderó nou molt bonic que va per dintre del bosc i ja no passes per les pistes, anem trotant per el bosc és una mica puja i baixa molt bonic fins que arribem als Molíns de Tarrès, el camí nou continua per el costat de la sèquia, ara ja es veu l’aparcament, l’Enric cada vegada fa la passa més llarga, està olorant el final, passem els molins i continuem per la carretera cada vegada a més ritme, posant més pressió i més ganes fins que al sortir de un revol veiem l’ermita i fem un “meu”, com no, Ens ho hem passat be, ens canviem de roba, cervesseta amb patates i cap a casa.