Xavalins ins ins, com us ha anat pels "matxos mens" i per "l'espinavell" ell ell? i la resta heu fet quelcom or not quelcom?? i els lesionats??? potser heu estat.....putejats!? jo en sé d'una, potser......jo???
Vinga doncs.........AL ATAQUERRRRRRRRRRRRRRRRRRR!
Fa 2 dies
14 comentaris:
aaaaaaaaayyyyyyyyyyy!
El Fuel-Equip, dissabte vam fer un tomet per les muntanyes i fins aquí puc llegir...
A mi en fa mal "lo que ni os cuento", la madrileña alpina una pasada , en va passar una cosa molt curiosa perque vaig baixar pel mateix lloc per on vaig pujar i creieme que en semblava un altre lloc, vaig veure llocs de tornada que ni pajolera idea de que hagués passat per ahi. De fet al començament no volia ni mirar perque tot eren muntanyes i molt altes .... però contenta perque vaig fer 6,20 hores i vaig quedar 5 general i 4 de categoria... vaig anar amb prudència, era la meva primera maratón i no savia com respondría... Els " maxos" vec que us vau fotre una pallisa impresionant.... os va la marxa nens.... La qüestió very important es que esteu tots sanets que en vista del percal....
Bé nois ens veien demà que avui descanso i faig de madrina, vaig a un festival infantil ¿ us apunteu ?.
sí!!!!!!!!!!!!!!!!
De moment encara no he fet l'ultrantrenu, pero com el faigi avui hem sembla que no tornarem a correr fins pasat nadal.
La cursa dels Matxos, es una pasada, molt be tot, el paisatje una pasada, uns boscos espactaculars, val la pena anar-hi, l'unic problema es la kilometrada que et fots, quant tornabem amb el cotxe, varem anar veient de llunny per on haviem pasat i feia por, anava de punta a punta de l'oritzò. Sempre trotant o caminant ja que anaba per corriols i senderons de montanya amb molt ambient alpi, alguna vegada semblaba que estabem pel pirineu (quasi no men recordo de que existeixi).
Sempre anaba pujant i baixant, mes de sis mil metres de desnivell, els habituallaments sempre correctes, exepte el de la botifarrada una pasada ja teniem una gana que ens menjavem entre nosaltres i va ser olorar la botifarra i de cap a taula, pero encara ens quedaven 20km, el mes assenyat no en va menjar pero els altres se la van fotre amb les consecuents repercusions, inclus un es va fotre dos gots de vi, i ale!, a correr un altre cop, per una solana que ti cagues i aquesta vegada sense vegetacio, nomes nosaltres i el sol.
Pero vem complir, 10h53min, vem ser els 12ens., el primer va ser un extraterrestre (m'hagues agradat veurel, mai he vist cap extraterrestre, diuen que son de color verd, i la tenen molt llarga).
Per rematar la feina vem anar a sopar al buffet d'altafulla, i per sort estaba obert, ja us podeu imaginar el que va pasar, despres de vuidar totes les bandejes de menjar, ens voliem menjar a les camareres, pero no ens van deijar, total, que he pasat la nit del lloru, amb unes ganes de vomitar que encara aquest mati no les he perdut.
Records per a tots, i ja ens veurem aquesta tarda.
Jaume, el que va de puta mare és el bicarbonat o l'eno (no el de pravia...) Una de dos o fots un rot de cal 10 ó vomites hasta la primera papilla.
Apa, fins després.
PD: Tinc les cames com el "ecce homo" de la processó de setmana santa
Un cap de setmana de conya a Molló.
Per sort els meteorolegs van dir pluja i més pluja, aixó vol dir un sol espatarrant, i així va ser.
Vam anar arrivant el dissabte al Hotel Calitxó (molt guapo) i a la tarda el brifing, just devant de l'hotel.
El diumenge, un dia fantastic, la sortida puntual a les 8h.
Primer 11km de pista en BTT, molt semblant a la de Núria, després deixar la bici i pujar a pota fins el cim del Costabona, baixar una mica i tornar a pujar (aquest cop no tan dur peró bastan llarg. I despres baixar fins a trobar la bici. Un cop a la bici tornar a baixar per la mateixa pista. L'itinerari i tot l'entorn molt guapo.
Despres de la cursa un bon dinar al poble de Molló.
Classificació:
1...Toni ------- 2h59m
2...David p ---- 3h31m
3...Montserrat - 3h54m
4...AnaMari ---- 4h07m
Ens veiem a la tarda
si a partir d'ara veieu un peix amb dos potes però una ranka, sí sí no ho dubteu, sóc jo. En pocs dies sofriré una mutació, aviat els meus poros es convertiran en escames i la meva cara deixarà de ser el que és per ser un, besuguete? salmonete? tunyinete?
Metge m'ha dit que per les tiroidines mengi peix cada dia, per sort no m'haig de medicar, i si em voleu regalar peix benvingut sia!
El papa Jaume ha resumit molt bé la cursa dels matxos...tant sols li ha faltat explicar les grans actuacions acrobàtiques del nostre amic Enric...impressionant!!! Gràcies Enric per donar-nos aquests moments d'alegria...tot i així amb una d'aquestes actuacions ens pensavem que t'havies fet mal de veritat!!
a que se'm dona bé desaparèixer a l'aire entre les fulles? I anar de morros contra una pedra??? I l'eletrocució amb el cable de les vaques, què us va semblar?? Ara ja sé ballar break-dance!!!
Mamons!!!
L'Enric ja no és Pigüi, ni Michael Landon ... des d'aquest diumenge passa a ser SETE GIBERNAU !!!
Només fa que anar per terra!!!
... que jo caic amb més classe que el borjamaribarsaluní...
la teva hòstia, realment, va ser la que va fer més por, s'ha de reconèixer...
Arribarán a les mans??
24 hores de "Les mans"?!?!
Publica un comentari a l'entrada