Hola companys! Déu n'hi dó la quantitat d'activitats que hi ha hagut aquest cap de setmana per part del trote.
Primer de tot felicitar al Joanbo i Jordi B. per la Carros de foc, i quina enveja sana!
Pels de la Ultra, la veritat és que sap molt de greu, sobretot per l'Àngel ja que era els eu primer cop. Ànims a tots.
Bé pel que fa als muntanyerus, el dissabte el Ricard i jo (David p.) vam anar fer els Bachimala. Una sortideta del tot improvitzada dos dies abans.
El divendres sortim de Tarragona amb la furgo, ja quasi un hotelet, del Ricard, i ens plantem en 4 horetes al refugi de Tavernés, els últims 12 km de pista es fan interminables.
El dissabte no sona el despertador, però jo ja aburrit de dormir miro el rellotge i ja eren les 6.30h, una hora més tard de lo previst!! Un salt, mossegades i alguna cagadeta de rigor i ales 7.15 ja caminem.
En un moment arrivem al vado de Bachimala i d'aquí girem i enfilem per amun pel torrent de Bachimala. Es fa llarg, peró finalment arrivem al coll i ja veiem el 1er 3mil, la Punta del Sabre.
Una parella nos pisa los talones tota l'estona, i arrivem tots 4 al primer cim (3 horetes). Desde aquí ja veim tota l'aresta...guapa guapa!
En uns minuts arrivem al Gran Bachimala i aprofitam per esmorzar una mica. Només continuar la cosa es complica, la pedra està solta i tot se'n va per avall.. Baixant m'aferro en un pedrot però aquets es mou més que jo! Quasi que surto volant amb el pedrot... però meyns mal que la deixo a temps sino aquesta crónica l'escriuria el Ricard amb no moltes ganes. El Ricard es posa un pel nerviós en aquest tram, molt aeri, dubtem de si treure la corda però finalment ho passem bé...bueno.. ho passem i punto.
Recuperem la cresta i sense gaires problemes anem trepitjant els següents 3mils.
Per sort anem bé de temps, només portem mitja hora de retard comparant amb els temps del superman del Capdevila!! (és l'autor d'un llibre de crestes, on els temps que posa són per superherois.... és que es de Reus... ja la he liat oi?).
Continuo, finalment arrivem al pic d'Abillé i ja només queden els de la Pez, aquest últim tram és més complicat, fins i tot hi ha un passet on dubtem en treure la corda o no, finalment no ho fem i arrivem al cim dels dos últims 3mils, 4 hores després de fer el primer.
Baixem contents fins al cotxe, amb la parella que ens ha acompanyat durant tota l'aresta.
Cotxe, bocata, calijari i cap a casa.
Per fi els Bachimala!
7 comentaris:
Quin canguelo vam passar baixant del bachimala, ens vam anar una miqueta del itinarari, pero qualsevol el troba amb aquell caos de pedra descomposta, buf! Ei! i el Capdevila, com es de Reus (com els bons), solament en va treure una horeta de res, jeje..., ara ja no cal tornari...
MOlt be xavaletes!! Sois unos putuscraigss jejejeje.
Ya pondreis más fotus!!
Així si hagués vingut jo les hauria passat putilles,no???
Imagineu-vos si haguessiu estat al 100% de forma i no us haguessiu perdut...segur que ho feu en menys temps que el de Reus. Si és que al final...jejeje...
guapa actividad al ladito de mi pueblo, pero...¿donde esta el reportaje fotográficooooooo????
quin giñe aquestes montanyes de terra suelta...
les fotos son impresionants, en teniu mes?
Joanjo i Oscar llastima que no vau venir, la cresta es deixava fer molt be, solament tenia dos passos delicats, i en un d'ells es on vam pringar una miqueta.
El David ja penjara mes fotos al seu Picassa quan li passi les meves.
quines fotos!
Publica un comentari a l'entrada