dimarts, de setembre 20, 2011

carta d'agraïment Jaume



De tant en tant he de sortir del meu interior, vers la crua realitat; es de nit, una nit estelada, freda i llarga, de fet ni tant sols sé quina hora és, només sé que camino, i que camino sol, tant sol que em sembla que no hi ha ningú més en aquest espai etern entre els estels i el terra que vaig trepitjant. L’ùnic que sento és el soroll de la nit que es va esqueixant per deixar pas al nou dia que vol surgir.

Sòc en un punt indeterminat a les muntanyes que tant he estimat, però que ara no és el cas, dins meu fa temps que han començat a multiplicar-se els perquès, uns perquès que van obrint antigues ferides i que les tornen a fer sagnar, també de nous, tant nous que ni hi saps el perquè. L’ùnic que tinc per a lluitar-hi i tirar endavant, és la convicció ferma de que he d’acabar, però no hi lluito sol, on poso el peu molts peus també hi són posats, quan els meus braços s’afluixen tot apretant els pals, nous braços m’ajuden a fer el pas, dins el meu cap moltes veus m’animen a tirar endevant, ...les vostres veus.
Només volia donar-vos les gràcies, pel vostre soport, i que sapiguessiu l’ho important que va ser tant per a mi com per el JosepMª, i l’Àngel, els vostres missatges, trucades i recolzament en general.
Tingueu per segur que quant vam creuar la linea de meta tots vosaltres estaveu amb nosaltres.

11 comentaris:

Ramon B. ha dit...

Molt bé Jaume! Un plaer, haver estat tota aquesta setmana amb vosaltres.

DavidC ha dit...

Ostres Jaume, felicitats!!!! ets tot un poeta...

marta ha dit...

.... m'has fet emocionar.... ostias!

cafeteraman... ha dit...

Bé Jaume, sempre me sorprens amb les teves croniques, ja estic esperant frisos la cronica de la cursa, i referent a les curses, es la teva gran passió i vas de l'odi a l'amor sese saber per que?

Anònim ha dit...

jaume, m'has emocionat. Qué seia de nosaltres si no tinguessim les persones que tenim al costat per superar les curses, les de muntanya ..i les altres.

JoanBq ha dit...

Els meus amics que no practiquen aquest esport, sempre em pregunten en que pensem quan fem aquestes curses tan llargues. Jo sempre els hi dic, que meditem, intentem posar la ment en blanc per què la moral no decaigui i continuar avançant. En aquestes curses, la ment és més important que les cames.
Es nota que has tingut molts moments màgics d'estar al mig de natura tot solet i meditant i pensant, "que cony hi faig aquí". Un gran escrit que m'ha arribat al cor, i m'ha recordat les nits llargues de frontal.

Salut i cames

NOTA; Aquesta tarda entrenu a Vilaplana...jejeje

JOAN d'O-T ha dit...

JoanBq = JOAN D'OT

AlbertB(OT) ha dit...

Enhorabona Jaume i demés!! Sou uns cracks! I gracies a tú per fer que passem uns dies enganxats a l'ordinador disfrutant amb el Tor, per donar-nos a coneixar aquesta gran cursa, i per animar-nos quan portem uns quants km's i no puguem més!Més d'un cop pensarem amb la vostra gesta per donar-nos anims per continuar corrent.

Ricard ha dit...

Molt be JaumeG! quin escrit mes macu! escolta, però d'aqui unes setmanes en feu una altre d'aquestes que es poden seguir per internet! feia temps que la pagina del Trote no estava tan animada!

JaumeG ha dit...

Si Ricard, però ara els hi toca a uns altres, que jo encara estic cansat.

joanjo ha dit...

De seguida et canses tú!!! Si sabessis el que vam passar nosaltres seguint-vos des del sofà de casa...6 dies seguits!!!