dimecres, de juliol 25, 2012

CRÓNICA EHUNMILAK, jaumeb




En Jaume ja fa uns dies que està per Euskadi amb la Berna, i nosaltres (Àngel,Bena i jo) arribem el mateix dia de la cursa, el divendres a Beasain. Després de recollir dorsals, anem a dinar plegats a la pasta party. Allí ens trobem a cares conegudes.  Després, descansem una mica als seients del passeig. En Jaume s’en va a l’hotel i quedem que ens trobarem al cotxe. Abans de les 17h comencem els preparatius, ens canviem de roba i preparem la bossa…això s’acosta. Fa bon temps i molta calor, però pronostiquen canvi de temps al vespre: pluja i fred. Les 17h50, estem a la sortida. Estem tots quatre, juntament amb en Samu, Marc Balanyà, Jordi Mestres, Enric Terricabres i 190 participants més…uns comentaris i consells per part de l’organització, música de Vangelis i a les 18h en punt sortim….com no, sortim els últims…jejeje. Ja només començar apreciem que aquests vascos no s’estan de res, i puja que pujaràs fins dalt les antenes, però no les del Llorito no… A les 2h de carrera comença la pluja, la qual ja no la deixarem fins dissabte al migdia, més o menys. Costa molt recordar totes les pujades i baixades, però la primera nit la baixada fins Azpeitia (km53) va ser molt bonica passant per un antic camí romà per desprès pujar una llarguíssima  pujada fins a Ermio i fer una cresta perillosa pel fang, l’aigua i les pedres afilades i que relliscaven. Després, baixada interminable fins a Tolosa en el (km78). La Berna ens espera en l’avituallament i és d’agrair que estigui allí. L’Angelito arriba poc després de naltros i en Bena va més endarrera. Mengem, mengem i mengem…l’Àngel més encara!!Vinga va!!! que ens anem al peu del Txindoki.....tornem a pujar i a baixar, pujar i baixar fins Amezketa km96 on la Berna ens torna a esperar .Avituallament.  Ens diuen que els últims 100m de desnivell al cim del Txindoki no els farem degut a la quantitat de fang acumulat….anem pujant i l’ascenció es fa molt còmode fins al coll, d’allí fem 3 cims…el paisatge és espectacular, amb la boira que ara bé i de seguida marxa degut al vent, que en aquell tros bufa i amb fred…grups d’ovelles que ens observen quan passem al seu costat……de l’últim cim (Urrainz…em sembla) baixada cap al següent avituallament que és Lizarrusti al km 115-116. I sí sí…allí torna a estar la Berna que ens va seguint i ens dona ànims. Anem prou bé, ens sentim forts. Ara toca 14km molt durs, 5 dels quals amb molt de fang…es desesperant …no saps per on anar…fang per aquí, fang cap allà….relliscades però no caiem, però ho aconseguim i arribem a Etxegarate km 130 on ens canviem de roba i de keks. Aquí, a la pobre Berna no la deixen entrar a la carpa i s’ha d’esperar a fora…llàstima… Preparats per afrontar la segona nit. Sortim direcció St.Adrián km139, descansem 5min i  pujada a l’Aizkorri, fem una pujada ràpida o sí més no em sembla que ha estat ràpida…allí torna a bufar el vent i amb fred….fa estona que no veiem a ningú ….de fet, crec que ha partir del km 53 (Azpeitia) hem anat sols, ens hem creuat a gent i ens hem animat els uns als altres, però sempre hem corregut sols….ja està bé, vaig  xerrant amb el Jaume i a estones en silenci….crestegem….fem una pujada a un coll i baixada cap a un avituallament al km 149. Això ja ho tenim!!! Tant sols 20km i meta!!! Les llagues, però, ja fa estona que han aparegut i fan una mica la punyeta.  Ens diuen que tot és baixada fins a Mutiloa al km 158…jajaja i naltros incrèduls ens ho creiem…i uns cullons!!! No hi havia manera d’arribar a aquest poble….s’em fa etern!!! Sembla que arribem…però no, és un altre poble…arribem al següent poble i aquest sí…osti tu amb el Mutiloa dels ous…últims 10km….surt el sol quan ens falten uns 5km. Els últims km s’ens fan pesats però ja entrem pels carrers de Beasain… un noi de l’organització ens diu per on hem d’anar i ja està, ja ho tenim, a punt de finalitzar un altre repte… l’arribada s’acosta…són les 7h30 del matí i no hi ha ningú tret de l’organització i com no, de la gran Berna que ens anima i ens fa les fotos de l’arribada!! En Jaume i jo ens abracem, estem contents i satisfets, ho hem aconseguit. Gràcies Jaume, sempre és un plaer anar al teu costat. Una gran carrera amb una duresa important, tant pel desnivell com la climatologia….però ens sentim bé!! Amb son però bé!! Dutxa i esmorzar….ens retrobem amb en Bena que ens explica les seves aventures amb l’organització. Lizarrusti ha estat el punt on ha decidit parar.  Ell està tranquil i content. Ha fet un gran entrenament i ha disfrutat també del paisatge.  Parlo amb el tete i em diu que l’Angelito li resten 18km…..perfecte….al cap d’una estona truca l’Angel i diu que ja va venint, 8km tant sols..…que no pot córrer però que va caminant  ligerito….que gran que és l’Àngel!!!.......i allí està, trotant pels carrers de Beasain amb una cara de felicitat brutal, segur que li fan mal els peus però ell no deix de córrer, les seves mans s’entrecreuen amb les del Bena, i  els ànims de la gent i els seus aplaudiments el condueixen fins la línea de meta!!
És difícil explicar i descriure tota la cursa i segurament em deixo molts detalls. Donar les gràcies als meus 3 companys de cursa:  Bena, Àngel i Jaume, també a la Berna, al tete i Maria, i a tota la gent que ens ha animat i que estava pendent de naltros….us puc assegurar que sentia els vostres ànims dins meu.


5 comentaris:

JaumeG ha dit...

Que macu nen...ets molt gran (molt prim, però molt gran), el plaer ha sigut meu per poder correr amb tu.

joanjo ha dit...

Conye tete, que em faràs plorar!!!

Àngel ha dit...

un plaer córrer amb vosaltras sou molt grans¡¡¡¡¡¡

Enric ha dit...

a mi si que em feu plorar ... us enyoro, sniff, sniff, snifff. Algun dia TORNARÉ!!!

Berna ha dit...

Mot bonica la crónica Jaumet, tu si que ets gran,... i jo he disfrutat molt veient-vos arribar tots contents.