Crònica Carros Foc Skyrunner 2010

El dijous 26 el JuanBo i el JordiBe preparen les coses per desplaçar-se cap a Espot per fer nit al refu de d’Amitges. A l’endemà començàvem la nostra aventura. Desprès d’un sopar digne d’un Rei varem sortir a donar un tom per pair-lo i amarar-nos del ambient que ens envoltava i anem a dormir. Desprès d’un descans una mica minso (per que tots sabeu el que és dormir en un refu), a les 5:30’ de la matinada, dintre del refu hi ha una activitat que això sembla la Rambla, aixecar-se, esmorzar, últims preparatius, recollir la resta de material i esperar quer siguin les 7,00 per que donguin la sortida.Son vora les 7:00 del mati ens anem concentrant tots fora del refugi, uns direcció a Saboredo i els altres direcció a Mallafré. El responsable del refu surt a fora amb el rellotge oficial per donar la sortida, toca el xiulet i sortim tots cadascú amb el trajecte planificat. Nosaltres anem cap a Saboredo. Comencem caminant per ambientar-nos a la temperatura del mati. Feia fresqueta, anem entrant en calor i el Port de la Ratera ens posa a tono. Baixant de la Ratera comencem a trotar, els dos sabem que si volem arribar a temps no ni ha prou amb caminar. A les 8.00h arribem al refugi de Saboredo, sellem el forfait i mentres ens apunten a les llistes de pas anem menjant i bevent. No perdem el temps i marxem direcció cap a Colomers, tenim molt clar que las parades per els refugis seran molt curtes. Anem pujant cap el coll Tuc Gran de Sendrosa i d’allí anem baixant cap al Colomers, anem veient el Llac major del colomers, passem la presa i sellem al refugi, son les 9:28’, temps per carregar el camel menjar i beure. Sense perdre temps anem cap a la Restanca. pujant caminant i als plans i a les baixades que es pot, anem trotant, cap al port de Ribereta, port de caldes i el coll de crestada al peu del Montardo, i d’allí baixem al refugi de la Restanca, sellem a les 11:43’ repostem i sortim, això comença a semblar entrades a Boxes com el Formula-1. Comencem a pujar per el mateix camí de baixada fins al coll de la Crestada, aquí agafem el camí de la dreta direcció al Ventosa i Calvell, es un camí bastant corredor i l’aprofitem. Anem vorejant els estanys, Monges, Mangades, Travessani i Negra just avanç de arribar al Ventosa i Calvell, son les 13:34’. Repostem carreguem el camel. Sortim els dos saben el que ens venia de cara, però teniem clar que com mes aviat comencéssim abans ens el trauríem del mig, Al Contraix, comencem a pujar per la vall del coll, sense correr però decidits, anem pujant arrivem els blocs de pedra, creuem entre mig de dos glaceres que eren bastant petites, feia molta calor, però l’aire era fresquet i ens ajuda, i va ser una feina tan intensa i continuada que quan ens adonem estem pujant la tartera que ens porta a dalt del Contaix. Parem cinc minuts per agafar aire, beure i menjar una mica, analitzem la situació i tenim clar que anem bé, però no podem abaixar el ritme, el tenim que mantenir, i tot seguit baixem el Contraix, mes ràpids que l’altre vegada, passem la zona de blocs i acabem baixant el coll del Contraix direcció al Estany Llong. Arribem a les 17,36 mengem, bevem, omplim el camel en canviem els mitjons i sortim amb el coet al cul, no correm que el Contraix a fet mal, però portem un ritme caminant que fa goig. A mida que anem pujant per les agulles del Dellui el Joan no es troba bé de la panxa, esta marejat, sembla que li ha fet mal un suc que ha pres al refu del estany Llong, el mareig va “in crescendo” però el Joan no afluixa la marxa per mes que insisteixo, pessem els blocs de pedra i comencem l’ascens al Dellui, aquí el Joan demana una mica de temps per veure si li passa el mareig, descansem una mica bevem aigua, i sembla que li a passat una mica i diu que continuem, pugem al Dellui, pararem a descansar el Joan encara està marejat i te arcades, arriben a dalt i ens trobem un xaval una mica mes jove que nosaltres estirat a terra amb els brasos en creu, li preguntem que li passa, i ens contesta que esta tot contracturat que te la musculatura rígida, i que abandona, estem allí descansant a veure si se li afluixa el mareig al Juan, el Jesús ens explica que l’any passat també va abandonar perquè es va perdre tres o quatre hores, tot xerrant el Joan diu que el mareig no li pasa i que anem fent camí que el temps no pare i convencem al Jesús que no ha de abandonar i que nosaltres anirem a poc a poc a veure si li marxa el mareig al Joan i que tenia que intentaro, el Jesus s’anima, ell també va cap a Amitges com nosaltres, comencem a baixar el Dellui, el Jesús, el Joan i jo poc a poc pendent de l’evolució del Joan, cada vegada tenia mes arcades i de repent surt tot l’alien que tenia dintre, ho treu tot (barretes, gels, sucs, taronges.....) ell diu que s’ha quedat mes tranquil i jo veig que ha perdut molt de líquid. El Jesús veu que això es complica i diu que ell va tirant cap al refugi següent a veure si tenen alguna cosa per les cames, nosaltres anem tirant poc a poc. El Joan nomes diu que tenim que anar fent camí, es refà i acabem de baixar el Dellui tranquil•lament, me poso darrera seu perquè sigui ell el que marqui el ritme.

Comencem a arribar a la zona dels llacs, el ritme va aumentant el Joan es comença a despertar, pasem la presa sense baranes, i la presa amb barana, i seguim les vies de les vagonetes, se’ns esta fent de nit. Posem el frontal per arribar al Colomina. Son les 21:27’ entrem al refu, allí estava el Jesús esperar-nos, descansem, el Joan es pren una coca-cola per arreglar la panxa, descansem, carreguem aigua el Joan esta a dieta, sortim de nit, amb els frontals ens hi veiem bastant be. Donem la volta al estany del Colomina i l’estany de Mar, el nivell de l’aigua a baixat bastant i costa veure els reflexos del frontal a l’aigua, es molt fosc per que la lluna encara no s’aixecat. Passem el pas de l’Os sense dificultat i baixem direcció a la collada de Saburó. Comencem a pujar per el GR però seguin les fites trobem, una estaca groga, no ho sabíem però havíem perdut el GR seguim endavant però no veiem res era tot negra, parem intentem situar-nos però no aconseguim saber exactament on estàvem situats dalt del coll, tot la vall del Saburó es negra com una mala cosa, no es veu ni els reflexes del estany, mirem endavant i no veien res era com si tinguessin una paret negre davant nostre. Mirem enredera i nomes veiem uns frontals que estaven molt per sota de la nostra alçada, estaben molt lluny, així que varem deduir que érem nosaltres que estàvem massa alts, ens estàvem “encigalant”. Decidim baixar fins l’estany, devíem estar molt als per que ens va costar molt de baixar, havia uns desnivells molt pronunciats. Crec que vam baixar per que era de nit i no veiem mes enlla del frontal. Arribem a baix de tot, on el llac avia perdut molt de nivell. Mirem cap a dalt i veiem el frontals dels que venien darrere nostre que estaven per on nosaltres havíem estat, del que deduïm que ja anàvem bastant bé. Decidim fer marxa enrere i tornar a començar el coll, trobem el GR mirem endavant i per fi veiem la lluna que estaba allí plantada com un far indicant el camí d’entrada al coll. Seguim el GR i no el deixem, comencem a pujar i els tres teníem la sensació de que allò era un “dejavu”, aquesta vegada arribem a dat del coll i parem a descansar una mica per refer-nos, beure, i comencem a explicar-nos el que ens havia passat per el cap mentre estàvem per la vall i no sabíem per on sortir-ne. Be fem un anàlisis de la situació, havíem perdut un temps molt valuós però encara teníem temps d’arribar a l’hora, temps just però suficient. No podíem tenir mes contratemps, amb el que ens aixequem i comencem a fer camí,la baixada del Saburó comencem a agafar ritme, mirant el terra per no ensopegar i buscant fites, nomes es sentia la veu de qualsevol del tres que deia, fita a la detra, estaca al frente, fites a l’esquerra camí evident i així tota l’estona, érem conscients de que no teníem temps per perdre. Pasem per l’estany Negre de Peguera i arribem al refugi del J.M. Blanc. Son les 2:05 de la matinada, aquesta etapa s’havia fet molt llarga, avituallament ràpid i sortida, a la porta ens para un noi i ens pregunta on anem i li diem cap al Mallafré, i ens diu que si pot vindre amb nosaltres que ell acaba allí i que va sol, li diem que si i sense perdre temps comencem la travessia per la pista, anàvem els quatre Joan, Jesús, JuanBo,JordiBe, anàvem justos de temps i no teníem forces per corre però agafem un ritme caminant que semblàvem una maquina de tren, la pista cap al Mallafré amb quatre frontals estava tota il•luminada, allí no s’abaixava el ritme, passem la Costa dels Alts que semblava una falsa baixada, trobem la bassa i girem cap el camí de l’esquerra, la pista dels túnels, el ritme no afluixava, anàvem mirant el rellotge i veiem que podíem arribar a temps, passem el primer túnel, arribem al segon i el flanquegem, per cert quin flanqueig, sort que al Jesús es coneixia aquest tram. Tornem a la pista i arribem al tercer túnel, el flanquegem i tornem a la pista. Anem vigilant i trobem una cruïlla amb una fita, deduïm que es l’entrada al Mallafré, no ho tenim clar, dos es queden a la pista i els altres dos anem a veure si aquell camí dona al Mallafré, tot just quan comencem el camí passen quatre corrents i el hi preguntem per el refugi i nomes sentim que diuen seguiu-nos que ja arribem, tornem a la pista i casi sense poder comencem a trotar i a seguir l’estela dels frontals, arribem al Mallafré son les 4:56’, estem cansats, bevem, mengem i ens acomiadem del Joan ell ja ha acabat, sortim nomes tenim ganes d’arribar, comencem la pujada a Amitges per la pista, tot pujada però amb pas cansat i sense parar, ni afluixar anem pujant cansats però amb els ànims de que acabem amb a temps; es el que ens dona les forces per arribar a Amitges. Son les 6:18’ segellem l’última casella del Forfait – Skay Runner, al Jesús l’estaben esperant els seus amics, ja pensaven que havia abandonat, el responsable de Amitges ens comenta que estava preocupat, que per el mati havia sortit molta gent, i que fins feia poca estona no havia començat a arribar gent, hi faltava molta per arribar, nosaltres ens vam reconfortar en un caldo boníssim i calentet que vam repetir i ens varem dutxar per treure’ns la terra de tot el dia, mai millor dit i anar a descansar una estona, que ja hens ho mereixíem....No tenim cap foto de la cursa per que no hi vam pensar, teníem molta feina i sens acumulava, la única foto que tenim es esmorzant el dissabte a Espot desprès de recollir la samarreta de finisher.Un agraïment molt gran a la gent que ens ha ajudant amb els entrenos, es consells, en les descripcions del que ens trobaríem i el que havíem de fer en cada situació i en el suport que hem rebut durant tot l’entrenament per aconseguir l’Sky Runrer Carros de Foc. Em desfruitat i dintre de les dificultats que ens van anar sortint per el camí el Joan i jo ens ho hem pasat d’allò mes bé. Gracies a tots.


JuanBo i JordiBe