crònica La Selva Prades La selva, per Jordibe

Son les cinc de la matinada i toca el despertador, m’aixeco a la primera. Feia dies que esperava aquest moment, esmorzo, em vesteixo, quasi com ho fan els toreros (ho faig tot) i me’n vaig de casa quasi sense fer soroll, més content que un ginjol, al cotxe i cap a La Selva.
De camí cap a La Selva vaig pensant que serà un dia perfecte , el cel està tot estrellat, de sobte sona l’alarma de la benzina, bé, no passa res ja en posaré de tornada, ara només estic per la feina, arribant a La Selva la cosa es comença a emboirar, i al poble la boira es bastant tancada, el que me fa pensar que el dia no serà tan esplèndid com me pensava, vaig a buscar el dorsal i em prenc un cafè de mitjó que fa el seu efecte (això que ja anava servit) una vegada tot enllestit arriba el Rafa el meu company de la feina que no avia provat mai que era fer una Marxa per les muntanyes de Prades, be me trobo al Ismael, al Joan de OT a la Ester Valenzuela i algú mes que ara no em ve al cap.
Son les set de la matinada i puntualment donen la sortida, som un total de 540 que sortim, i nosaltres comencem caminant per anar escalfant el dia, és fred i la boira engorroneix, al sortir del pobla comencem a trotar i anem fen pistes fins arribar al Bonretorn on comprovem que de boira no en tindrem i comencem a treure roba,el sol comencem a escalfar. Comencem a pujar fins L’Albiol on ens ve pel darrera cridant-nos el Ramon Bomber que venia tot espitos buscant el seu company, s’avia dormit, desprès ve Mont-ral, Farena, comença a fer calor i decideixo posar-me la samarreta de màniga curta, avanç de enfilar els Cogullons (ha!!! que en quedes fins els coll…) fins el refu, desprès cap a la Mola del Quatre Termes, en aquest tros ens varem trobar a la Berna i el Jaume que venien corrents de cara a nosaltres i ens van acompanyar un tros fins on tenien les bicicletes amagades, portaven una estona intentant localitzar-nos, una mica per culpa meva (Jaume ara ja se on soc) seguim pel Tossal de la Baltasana i Prades.
Son les 14,35 quan entrem a la plaça per fer l’avituallament imagineu-vos com estava tot el camí desprès d’aquets dies de aigua i sol, agafem forces ja que el desnivell que portem es important, (bocata de llonganissa a la brasa recent feta, a i repeteixo) el meu company està indecís de plegar o continuar, te una llaga al peu darrere al taló, però desprès del bocata i fruita mira el que queda i diu que lo mes fotut ja ho hem fet i es decideix a continuar, lo primer va se protegir-li la butllofa, encara tenia un Compeed extra gran de Carros de Foc, que vaig treure de la motxilla del “matguiver” que porta fins i tot farmaciola. S’ho va netejar i li vaig posar el Compeed. Carreguem aigua al camel i apareix el Jaume ha fer-nos unes “afotos” que ell estava fent l’avituallament a la Fonda Espasa, i cames per que os volem.
La part que ve ara no la avia fet mai i és espatarrant, direcció a Capafons tot de baixada i per pista això és bo per anar paint el dinar, arribem a Capafons i avituallament ràpid i continuem cap la Font de la Llúdriga, i anem per una pista que està em mig del bosc, direcció cap un coll que es veu entre les muntanyes, quasi no entra la llum i trenquem agafant un corriol que enfila cap a dalt direcció al Pont del Goi.
Això és un espectacle de la natura, la terra és negra, tot és verd, ufanós, les olors es barregen entre les flors, el verd, d’humitat, els fongs, la terra. El verdum de la humitat s’enfila amunt per les soques dels arbres, la molsa a folrat les pedres i les raconades, com si fossin d’un vellut, verd intens i tou, comencen a brotar les primeres flors de la primavera, per molt que ho intenti, no es pot explicar, ho tenim que veure.
Ara això si, enfila amunt que fa fort, fins que arribem al Pont del Goi, imponent, que primer el passes per sota i desprès l’enfiles per dalt per sortir del coll, anem direcció a la Font Nova, Creu Trencada, els Motllats al coll ens han donat un caldo que ens ha espavilat, fins arribar a l’Albiol.
Aquí repetim de caldo i entrepà, avanç de sortir ens tapem, paravent guants i buf fa estona que anem veient que la boira s’està menjant la muntanya de baix cap a dalt i ens esta començant a engolir. Aquí ja teníem clar que tardaríem mes del previst però el que es comence s’acaba i el que aviem vist fins ara ens ha donat forces per acabar-ho, continuem baixant i els trossos que escampa, la boira forma un mar fins l’horitzó que rodeja una illa (encara no se quina muntanya era la que treia el cap dintre la mar de boira), anem baixant per baixades molt tècniques, barrancades, corriols, senderons dintre el bosc, era com si fóssim a un altre mon, es fa de nit just al sortir del bosc, encenem els frontals per continuar i devíen faltar uns sis o set kilòmetres per pista avanç de arribar al final, que se ens van fer molt llargs, per que de nit enseguida varem veure les llums de La Selva però per més que fèiem camí les llums seguien sent petites i es que vorejàvem tot el poble per dalt de la muntanya, i no varem fer l’últim descens fins entrar al poble.
Les llums grogues es comencen a fer grans veiem les cases anàvem seguint les marques el costat de la riera fins trobar les passeres, entrem per una carretera estreta flanquejada per parets altes i un fanals de llum groga molt distants que en anaven endinsant cap al centre del poble, anem creuant carrers fins arribar al principal on al cap de vall ni ha el poliesportiu i final de trajecte, una arribada tranqui-la en un poble esmortit per la nit, mes tar del previst 13h 40’ però satisfets de la feina feta i de haver gaudit d’un ventall de paisatges tan diversos en un sol dia.
Una cervesa i bocata que ens van oferir, per celebrar l’arribada, i cap a casa a treure’ns la pols i el fang de les bambes, que son el reflex de la jornada.